Com podem reduir els gasos d’efecte hivernacle i els compostos contaminants que genera el sector agroalimentari mitjançant l’economia circular?
Com podem minimitzar els residus i transformar els que no puguem deixar de generar?
Com podem donar valor als fems dels animals, els plàstics o les restes de poda amb l’ajuda de microorganismes?
Volem contribuir a transformar les tecnologies i les pràctiques d’agricultors i ramaders per a maximitzar la sostenibilitat ambiental i econòmica de la seva activitat.
Actualment, produir aliments té un impacte rellevant en el medi ambient, tant pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH), és a dir, al canvi climàtic, com amb referència a l’emissió de compostos contaminants als sòls i les aigües.
L’actual estratègia europea en aquest àmbit s’encamina cap a:
A continuació detallem les principals matèries primeres i residus de l’agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura i la indústria alimentària. També, expliquem com donar valor a aquests residus perquè tornin a ser matèries primeres:
Quan reciclem (o reutilitzem) agafem aquella matèria tal com la trobem i la fem servir. Quan valoritzem, l’hem de transformar.
Quan reciclem (o reutilitzem) agafem aquella matèria tal com la trobem i la fem servir. Quan valoritzem, l’hem de transformar.
Quan reciclem (o reutilitzem) agafem aquella matèria tal com la trobem i la fem servir. Quan valoritzem, l’hem de transformar.
Quan reciclem (o reutilitzem) agafem aquella matèria tal com la trobem i la fem servir. Quan valoritzem, l’hem de transformar.
Quan reciclem (o reutilitzem) agafem aquella matèria tal com la trobem i la fem servir. Quan valoritzem, l’hem de transformar.
A l’estratègia europea s’hi suma un context geopolític mundial que ha posat en relleu la nostra dependència de l’exterior per al subministrament de gas, de fertilitzants o d’aliments. Això està impulsant encara més les iniciatives relacionades amb la bioeconomia.
També, amb la mirada posada al 2030, Catalunya impulsa l’Estratègia catalana del biogàs i l’Estratègia catalana del digestat.
Des de l’IRTA volem aportar la nostra experiència i generar el coneixement científic i les innovacions necessàries per afavorir la bioeconomia del sector agroalimentari català i ajudar les administracions en la seva presa de decisions.
També, volem difondre informació rigorosa que permeti a la ciutadania entendre de quina manera projectes com les plantes de biogàs o la transformació de les dejeccions en fertilitzants orgànics de qualitat poden ajudar-nos a tots.
Fins al 2027, les nostres prioritats en aquest àmbit se centren en la valorització de residus. Volem:
Per a la digestió i el compostatge de les dejeccions ramaderes de dues de les nostres granges.
Estem construint dues plantes de biogàs, amb dues tecnologies diferents, a la granja de boví de Monells i a la granja de porcí de Mas Bové.
En totes dues transformarem els fems en biogàs mitjançant un procés de digestió fet per microorganismes anaerobis, uns bacteris i arquees que treballen sense oxigen.
Més informacióAlhora, separarem la matèria orgànica resultant, el digestat, en dues fraccions: la part sòlida la convertirem en fertilitzants orgànics de qualitat gràcies a la feina d’uns bacteris i fongs (compostatge), i la part líquida esdevindrà aigua per a irrigació o neteja.
Tot plegat ens permetrà fer les nostres granges més autosuficients i sostenibles, col·laborar amb empreses o projectes que vulguin testar-hi noves tecnologies i mostrar al sector el funcionament i els resultats d’aquestes plantes de biogàs.
Són tecnologies que van més enllà de la digestió i el compostatge.
Són processos que encara s’estan desenvolupant, i cal generar-ne coneixement científic.
Per exemple, a l’agricultura, investiguem sobre uns processos bioelectroquímics que permeten recuperar metà i amoni.
O, també, estudiem l’eficiència i l’impacte ambiental dels plàstics biodegradables als camps de conreu.
Per a l’alimentació humana o animal.
Per a l’alimentació humana:
Per exemple, valoritzem l’aigua de mar com a ingredient sostenible de futur en substitució de la sal en diferents productes elaborats.
O aprofitem subproductes que es generen en la producció d’aliments vegetals per a elaborar begudes fermentades, o fins i tot elements de packaging.
Per a l’alimentació animal:
Per exemple, fem servir subproductes de pèsols de producció orgànica per a fabricar pinsos orgànics per a peixos.
També, estem provant de substituir la farina de peix per farina d’insectes en la dieta d’orades o truites.
En definitiva, volem demostrar que es pot reduir al màxim l’impacte ambiental de les activitats agroalimentàries catalanes gràcies a la implantació de tecnologies i de bones pràctiques.
I tot plegat no ho fem sols: ho fem en aliança amb organitzacions, empreses i administracions, perquè estem convençuts que treballar junts i amb generositat és l’única manera de respondre als grans reptes dels nostres temps, com el canvi climàtic o la degradació dels ecosistemes.
Data d'inici: 01/10/2024
Data fi: 01/04/2026
Codi Projecte: M1148_16085
Acrònim: METHAFILTER
Data d'inici: 01/09/2024
Data fi: 31/08/2027
Codi Projecte: M1147_15434
Acrònim: Char4Manure
Data d'inici: 05/11/2024
Data fi: 05/05/2026
Codi Projecte: M1152
Acrònim: HIDROTERM
Data d'inici: 01/04/2023
Data fi: 31/12/2028
Codi Projecte: M1000_13984
Acrònim: Planta biogàs Mas Bové
Data d'inici: 01/09/2020
Data fi: 31/12/2026
Codi Projecte: M1106_9579
Acrònim: LIFE INFUSION_Fase 2
Data d'inici: 01/09/2025
Data fi: 31/08/2029
Codi Projecte: I1421_16364
Acrònim: ALLIANCE
Data d'inici: 01/04/2022
Data fi: 30/09/2025
Codi Projecte: V2386_11885
Acrònim: SureNexus_Fase2
Acompanyem el sector perquè es digitalitzi amb sentit
Treballem amb el territori per a millorar la gestió de l'aigua
Estudiem com potenciar la salut dels sòls agrícoles catalans
Explorem com impulsar les fonts alternatives de proteïna a Catalunya
Volem animals sans i forts que necessitin antibiòtics excepcionalment
Ens preparem per fer front a noves plagues i malalties
Treballem per a la resiliència del sector vitivinícola català
