Com podem millorar la salut dels sòls agrícoles que s’han degradat després de dècades de pràctiques poc sostenibles?
Quines tècniques són més adequades per a cada cultiu i situació climàtica?
Què passa dins del sòl quan hi apliquem aquestes tècniques, anomenades regeneratives o de segrest de carboni?
Volem que Catalunya tingui les millors eines per a un nou model agrícola adaptat al canvi climàtic que prioritzi la salut del sòl i que sigui sostenible econòmicament.
A partir de la segona meitat del segle XX, la intensificació de l’agricultura ens ha permès produir més aliments de manera assequible, però també ha tingut contrapartides.
Una d’elles és la degradació dels sòls: quan la mecanització i l’aplicació de fertilitzants i pesticides s’han fet de manera molt intensiva, els sòls se n’han ressentit, perquè han perdut matèria orgànica i, per tant, estructura i permeabilitat.
També han perdut biodiversitat, és a dir, microorganismes com els bacteris, i organismes invertebrats com els cucs, que viuen dins o fora de la terra.
Tos aquests microorganismes i invertebrats són molt importants, perquè:
En l’actual context de canvi climàtic, la qualitat dels sòls és crucial.
Ens cal recuperar la matèria orgànica de la terra per a garantir-ne la salut i assegurar així el progrés de l’agricultura de casa nostra.
Des de fa dècades, arreu del món s’estan aplicant pràctiques destinades a millorar la salut del sòl que formen part de l’anomenada agricultura regenerativa.
Són un conjunt de pràctiques que promouen la salut del sòl amb una mirada holística i integradora a la terra, els cultius i qui la gestiona, on la circularitat és clau i les solucions s’adapten a cada cas.
Moltes d’aquestes pràctiques fomenten el segrest de carboni, que té lloc quan el CO₂ de l’atmosfera queda retingut a la terra, on arriba a través de la fotosíntesi que fan les plantes. Això contribueix a reduir l’excés de gasos d’efecte hivernacle (GEH), que causa l’escalfament global i el canvi climàtic.
També, moltes pràctiques regeneratives afavoreixen la infiltració i la retenció d’aigua al sòl i la biodiversitat dels agroecosistemes.
Per:
Plantes que se sembren al costat dels cultius, o de manera alternada amb el cultiu principal, per:
Des d’ovelles fins a ases o gallines, perquè:
Les esmenes orgàniques són compost o fems i serveixen per a fertilitzar:
Els residus dels cultius són restes de poda, rostolls o palla. Si es deixen a la terra formen un encoixinat que permet:
A més d’ajudar a recuperar la biodiversitat, contribueixen al segrest de carboni, la reducció de l’erosió, la regulació hídrica, la pol·linització, el control de plagues, la connectivitat entre diferents tipus d’ecosistemes, com els camps, els boscos i les rieres, i la construcció d’un paisatge en mosaic. Són:
L’agroforesteria consisteix a combinar la gestió dels conreus amb la dels boscos.
I la diversificació inclou pràctiques com l’intercropping o rotació de cultius, que es basa a combinar diferents tipus de conreus, sigui simultàniament, com per exemple cereals i lleguminoses, o bé seqüencialment, com per exemple primer cereals i després lleguminoses.
Amb tot, els resultats d’aquestes pràctiques poden variar molt en funció del cultiu, del terreny i de la climatologia. Allò que és convenient en uns casos pot ser contraproduent en d’altres.
Així doncs, abans d’aplicar-les, cal analitzar la salut del sòl. Alguns senyals que indiquen que la seva salut s’ha deteriorat són:
Volem generar el coneixement necessari perquè l’agricultura regenerativa i de segrest de carboni es pugui estendre al territori català. Per això:
Estudiem l’efecte de les pràctiques regeneratives en la captació de carboni al sòl i la diversitat d’organismes que l’habiten.
Volem saber quines actuacions s’ajusten millor als diferents sòls, cultius i situacions climàtiques.
També, volem preveure com pot canviar la salut del sòl al llarg dels anys gràcies a aquestes pràctiques.
Tenim una xarxa de finques demostratives i camps experimentals per a investigar-hi durant dècades.
Això és especialment important en el cas del estudis sobre carboni, que requereixen com a mínim una dècada.
En aquestes finques hi ha els cultius més representatius del nostre territori: cereals, arròs, pomera, vinya i horta.
Hem editat un conte, ‘La Rita i el millor pa del món’.
Aquesta publicació va dirigida als infants amb l’objectiu que se sentin més a prop dels nostres pagesos i entenguin millor els cicles de la producció d’aliments i com és un sòl saludable.
Tota aquesta feina no la fem sols: la fem en aliança amb organitzacions, empreses i administracions, perquè estem convençuts que treballar junts i amb generositat és l’única manera de respondre als grans reptes dels nostres temps.
Data d'inici: 01/06/2023
Data fi: 31/05/2027
Codi Projecte: M1135_13872
Acrònim: Waste4Soil
Data d'inici: 01/09/2025
Data fi: 31/08/2029
Codi Projecte: M1169_16824
Acrònim: BIORICE
Data d'inici: 01/03/2024
Data fi: 31/12/2025
Codi Projecte: M2082_16101
Acrònim: CARBONISOL
Acompanyem el sector perquè es digitalitzi amb sentit
Treballem amb el territori per a millorar la gestió de l'aigua
Potenciem la bioeconomia per reduir l'impacte ambiental del sector
Explorem com impulsar les fonts alternatives de proteïna a Catalunya
Volem animals sans i forts que necessitin antibiòtics excepcionalment
Ens preparem per fer front a noves plagues i malalties
Treballem per a la resiliència del sector vitivinícola català
