Composició
El Consell Científic Assessor (SAB, per les seves sigles en anglès: Scientific Advisory Board), està format per professionals externs a l’IRTA, amb visió estratègica i reconeguts internacionalment en el seu camp d’expertesa, que abasta alguna de les nostres tres principals àrees d’activitat: Producció Vegetal, Producció Animal o Indústries Alimentàries.
Els membres del SAB són proposats pel director general de l’IRTA i nomenats per la Junta Directiva per un període renovable de tres anys. El president/a del Consell Assessor Científic és designat/da entre els membres del SAB per un període renovable de tres anys.
Missió
La tasca principal del Consell Científic Assessor és proporcionar assessorament i guia per orientar les activitats de R+D de l’IRTA i dur a terme la missió de l’Institut.
Els membres del SAB participen en els panells que regularment avaluen el Pla Estratègic de l’IRTA. Alguns membres també són designats per a participar en la revisió i avaluació integral de l’IRTA que realitza periòdicament el sistema CERCA.
A més, el Consell Científic Assessor revisa i supervisa les activitats científiques de les Àrees i dels Programes, assessorant i, si cal, orientant sobre el rendiment dels científics/es i la captació de nous talents. El Consell Assessor Científic també orienta sobre altres temes proposats pel director general de l’IRTA.
Reunions
Els membres del SAB es reuneixen periòdicament un cop a l’any amb el director científic i els investigadors en una trobada de tres dies per dur a terme la missió anteriorment exposada.
Membres del Consell Científic Assessor:
President: Richard GF Visser
Richard GF Visser és catedràtic i director de Millora Genètica Vegetal de la Wageningen University and Research (Països Baixos). És membre electe de la societat científica neerlandesa Koninklijke Hollandse Maatschappij der Wetenschappen (2015, de per vida), membre de la Junta Directiva (2012 – actualitat), president (2016-2020) i expresident (2020-2024) d’EUCARPIA, membre del Consell Acadèmic de la Wageningen University and Research (2010-2018) i membre de la Junta Directiva de l’Associació Europea d’Investigadors de la Patata (2008-2016), entre d’altres. Els seus interessos de recerca se centren a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels programes de millora mitjançant el desplegament de noves tecnologies com ara la informació genòmica, les tècniques d’edició de gens i la intel·ligència artificial. També, els seus interessos s’enfoquen en la biologia del desenvolupament vegetal (inclosos els caràcters relacionats amb l’arquitectura de la planta) i l’ús de la genètica i la genòmica per abordar qüestions biològiques en plantes de cultiu, que haurien de conduir al disseny de cultius d’alt rendiment i excel·lent qualitat que es puguin produir en tot tipus d’entorns de forma sostenible per a diferents tipus d’agricultura i horticultura com el cultiu en franges i el cultiu mixt, però també l’agricultura d’ambient controlat.
Louise O. Fresco
La Professora Louise O. Fresco (Doctora en Ciències de Cultius Tropicals per la Universitat de Wageningen, Països Baixos) basteix ponts entre la investigació científica i l’aplicació de polítiques, centrant-se en la seguretat alimentària mundial i el desenvolupament agrícola sostenible. És membre de vuit Acadèmies Científiques i posseeix quatre doctorats honoris causa. Presideix el consell de supervisió de l’òpera i el ballet nacional dels Països Baixos. Deu anys de la seva carrera els va passar a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació. És Directora no Executiva del Consell de Syngenta i de diverses organitzacions filantròpiques, i anteriorment va formar part dels Consells de Supervisió d’empreses com Rabobank i Unilever i del Consell de la Royal Concertgebouw Orchestra. Com a presidenta del consell executiu de la Wageningen University & Research (WUR) entre el 2014 i el 2022, va ser responsable de la Universitat i la Fundació de Recerca de Wageningen. Sota el seu lideratge, es va enfortir la posició de la WUR a la societat i es va incrementar la seva presència en el debat públic. A més, al juny de 2022, la Professora Fresco va ser nomenada Comanadora de l’Ordre del Lleó Neerlandès en reconeixement al seu inigualable compromís amb la societat. El 2024, el Govern francès la va distingir amb la medalla de Cavaller de l’Ordre Nacional de Mèrit.
Louise O. Fresco – Pàgina web personal
Margarita Arboix
Margarita Arboix ha estat rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 2016 fins al 2020. Nascuda a Ribesalbes, Castelló, l’1 d’agost de 1950, llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctora en Biologia per la UAB, el 1976 es va incorporar al Departament de Farmacologia de la Facultat de Medicina de la UAB. Ha dedicat la seva carrera docent i investigadora a l’àrea de la farmacologia, i el 1993 va ser nomenada professora titular de la UAB. Ha estat degana de la Facultat de Veterinària i directora del Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia d’aquesta universitat. També ha estat subdirectora general de Medicaments Veterinaris a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Consum, i directora dels Serveis Regionals de Salut a Barcelona. Ha estat directora general d’Agricultura i Ramaderia del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Va formar part del Comitè Europeu de Medicina Veterinària de l’Agència Europea de Medicaments i va presidir el Grup Europeu de Resistència als Antimicrobians. A més, també ha estat membre del Panel d’Experts en Additius per a l’Alimentació Animal de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. El 2019 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Johan Six
Johan Six presideix el Grup d’Agroecosistemes Sostenibles de ETH-Zuric. És Chancelor’s Fellow de la Universitat de Califòrnia-Davis, Fellow de l’Associació Americana per a l’Avanç de la Ciència, medallista Philippe Duchaufour en Ciència del Sòl de la Unió Europea de Geociències, Ecòleg Distingit de la Universitat Estatal de Colorado i figura a la llista d’Investigadors Altament Citats de 2015, 2016, 2017 i 2019 de la Web of Science. Abans d’incorporar-se a ETH-Zuric, va desenvolupar la seva línia de recerca centrant-se en la interrelació entre les opcions de gestió dels ecosistemes, el canvi global i el cicle biogeoquímic. Posteriorment, ha continuat el programa de recerca amb més èmfasi en l’anàlisi del paisatge i la Seguretat Alimentària global. Més concretament, estudia les complexes interaccions entre el sòl, la biota del sòl i els cicles del carboni i el nitrogen als ecosistemes terrestres, especialment als agroecosistemes. El seu enfocament general consisteix a dur a terme treballs experimentals des de l’escala micro a la paisatgística i posteriorment integrar-los amb la modelització per interpolar-los i extrapolar-los a escala regional i global. La modelització també té com a objectius identificar llacunes en els nostres coneixements, generar hipòtesis comprovables i posar a prova les bases mecanicistes dels models biogeoquímics. A més, molts dels projectes que duu a terme són en col·laboració amb científics econòmics i socials per avaluar holísticament la sostenibilitat i resistència de la producció agrícola i els sistemes alimentaris.
Marta Hugas
Marta Hugas va ser directora científica de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i també professional de l’IRTA durant 17 anys, fins al 2002. Actualment presideix el consell científic de l’Agència Francesa de Seguretat i Salut Alimentària, Ambiental i Ocupacional (ANSES). Té una àmplia experiència al sector de la seguretat pública i sòlids coneixements de Medicina veterinària, Epidemiologia, Ciències de la Vida, Malalties infeccioses o Microbiologia alimentària. Hugas va formar part del grup científic que va donar suport a la preparació de la cimera sobre sistemes alimentaris de l’ONU del 2021, on va coordinar, juntament amb el professor Mario Herrero Acosta, l’article científic centrat en les accions contra la fam i cap a dietes saludables.
Jaap van Milgen
Jaap van Milgen va obtenir un màster a la Universitat de Wageningen i un doctorat en Ciència Animal a la Universitat d’Illinois el 1991. Es va incorporar al francès Institut national de la recherche agronomique (INRA) com a investigador postdoctoral el 1992. El 1994 va obtenir un lloc permanent per treballar en la modelització nutricional del creixement en porcs. També va desenvolupar un ampli programa de recerca sobre nutrició energètica i aminoàcids. Jaap van Milgen ha publicat més de 100 articles en revistes especialitzades. És coautor del programari InraPorc, una eina per avaluar estratègies nutricionals en porcs. Des del 2012 fins al 2018, va ser cap de la unitat de recerca Pegase a Rennes. La missió de Pegase és «identificar les bases biològiques i concebre palanques mitjançant les quals la producció animal contribueixi de manera eficient i responsable a un desenvolupament sostenible». Jaap van Milgen ha estat coordinador del projecte Feed-a-Gene (www.feeda-gene.eu), finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea per adaptar els pinsos, els animals i les tècniques d’alimentació per tal de millorar l’eficiència i la sostenibilitat dels sistemes de producció ramadera monogàstrica.
