“La creació del primer banc mundial d’organoides per estudiar patògens i predir futures pandèmies” és una de la vintena d’aportacions més destacades a nivell científic d’aquest passat 2025 en l’àmbit de les ciències de la vida i la innovació en salut, segons l’informe anual de la Bioregió de Catalunya del Biocat. En aquest informe, el Biocat dona visibilitat tant a les línies principals de la recerca feta al país en ciències de la vida i de la salut com a les grans xifres globals del sector des de diferents angles. En aquest context, la contribució de l’IRTA consta entre les aportacions del centenar d’entitats de recerca que formen la Bioregió de Catalunya.
5000 mostres de 46 espècies animals a disposició de la comunitat científica
El biobanc d’organoides de l’IRTA-CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal), ara anomenat Plataforma de Zoorganoides™, de l’IRTA-CReSA conté una àmplia gamma d’organoides (models in vitro avançats), sobretot respiratoris i intestinals, derivats d’espècies ramaderes i d’animals de companyia i salvatges, com ara porcs o aus.
Aquesta plataforma és una oportunitat d’avantguarda per a l’avaluació ètica i eficient de compostos terapèutics i nutricionals, és a dir, per a conduir la recerca biomèdica cap a un futur més ètic i sostenible des d’una perspectiva d’Una sola salut (One Health).
La Plataforma de Zoorganoides s’emmarca en una de les prioritats estratègiques de l’IRTA per a la pròxima dècada: obrir noves línies de recerca d’avantguarda, és a dir, investigacions que seran molt necessàries en un futur no massa llunyà. En aquest marc, l’IRTA també aposta per potenciar l’activitat en edició gènica.
L’origen d’aquesta plataforma és a l’any 2023 en el projecte Farmbank, liderat pels investigadors de l’IRTA-CReSA Júlia Vergara-Alert i Karl Kochanowski. Aquest banc ha anat creixent i desenvolupar-se fins arribar a la plataforma d’avui en dia, amb unes 5000 mostres criopreservades (2800 vials d’organoides, més mostres de teixits i fibroblasts) de 46 espècies animals. Actualment, Gerardo Ceada n’és el responsable.
Catalunya, 1a a Europa en projectes per milió d’habitants i 2a en finançament per milió d’habitants
L’IRTA contribueix a fer créixer i enfortir l’ecosistema de la Bioregió, que compta amb un centenar d’entitats de recerca i més de 1.600 empreses, de les quals 468 son startups i scaleups. Aquest ecosistema, en conjunt, afavoreix a tots els actors que en formen part, i potencia la ciència, la innovació i l’economia de Catalunya.
De fet, aquest 2025, Catalunya manté el lideratge a l’Estat, amb un pes molt rellevant d’inversions orientades a R+D. Segons l’informe de la Bioregió pel 2025, aquesta fortalesa es veu reforçada pel capital humà: Catalunya registra 26.000 titulats anuals en branques científiques i més de 18.000 professionals de la recerca, afavorint l’aterratge de més de 30 hubs tecnològics vinculats a la salut en els darrers anys, amb l’impacte corresponent en nova ocupació.
Algunes altres dades a destacar de l’informe són que Catalunya també referma el seu lideratge en captació de finançament competitiu europeu: ha participat en 297 projectes Horizon en ciències de la vida i la salut (2020–2024) i se situa 1a a Europa en projectes per milió d’habitants i 2a en finançament per milió d’habitants. Pel que fa als ajuts ERC, els més prestigiosos del continent, acumula 64 projectes i es manté entre les primeres posicions europees per càpita. Es pot consultar l’informe complet, aquí.
Què és el Biocat?
El Biocat és l’agent tractor de l’ecosistema d’innovació en salut a Catalunya que treballa per escalar i consolidar el sector generant impacte econòmic i social, i posicionant la BioRegió de Catalunya com a referent internacional. Va néixer el 2006 a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, com a fundació publicoprivada, i té als seus òrgans de govern a representants de tots els agents del sector, públics i privats.
Des del 2006, el Biocat recull i dona visibilitat a l’evolució del sector a través de l’Informe de la BioRegió de Catalunya, la publicació de referència.
Investigador Ramon y Cajal en Bacteris respiratoris endèmics i AMR
