Què et va motivar a fer el doctorat a l’IRTA?

Durant la meva llicenciatura en Biotecnologia, em vaig familiaritzar amb el camp de la seguretat alimentària i la microbiologia predictiva. Des del principi, em van fascinar aquests temes i vaig decidir que volia seguir explorant-los. Vaig fer el meu Treball de Fi de Grau a l’IRTA, en el programa de Funcionalitat i Seguretat Alimentària a Monells. Després, vaig obtenir contractes com a tècnic dins del mateix programa fins que va sorgir l’oportunitat de sol·licitar un contracte de formació predoctoral, cosa que em va permetre explorar i treballar amb la microbiologia predictiva.

Com recordes la teva experiència a l’IRTA?
En ser un institut de recerca, les dinàmiques sovint són diferents de les institucions acadèmiques. Quan fas la tesi, hi ha dos punts que determinen la teva experiència. La primera és l’actitud que adoptes, les teves ambicions, com afrontes els reptes i els transformes en oportunitats d’aprenentatge. La segona és la supervisió i la direcció. En el meu cas, soc molt afortunat pels directors de tesi que he tingut, ja que van ser un gran suport. També m’han ajudat a fer múltiples estades en centres de recerca nacionals i internacionals, on he pogut establir diverses relacions professionals. A més, he tingut l’oportunitat de participar en contractes i projectes addicionals en el meu doctorat, amb el qual coneixia les necessitats que tenen actualment les empreses alimentàries. Tot això em fa valorar molt positivament el meu pas per l’IRTA.

Fins a quin punt creus que el teu temps a l’IRTA t’ha ajudat professionalment?

La meva experiència a l’IRTA ha estat clau per poder accedir a un postdoc molt competitiu en un dels grups de recerca internacionals més prestigiosos del sector de la seguretat alimentària. Ha estat clau des de la perspectiva de les habilitats tècniques i el coneixement científic, així com l’aprenentatge adquirit de com afrontar reptes, com liderar projectes, com buscar oportunitats i saber cooperar dins d’un equip científic.

De tot el que has après, què valores més tard?

El que més valoro després de l’esdeveniment és l’oportunitat de treballar i analitzar les necessitats i reptes del sector alimentari, fent que la meva recerca sigui molt aplicada.

Quins creus que són els principals reptes que afronta el sector avui dia?

La indústria alimentària té diversos reptes que afecten tant la producció, distribució i consum d’aliments. Aquests factors estan impulsats pel creixement de la població, la demanda de productes proteics alternatius, el canvi climàtic o la pressió per augmentar la sostenibilitat, entre d’altres. En el cas de la seguretat alimentària, un dels majors reptes és avaluar i augmentar la seguretat alimentària dels productes que es desenvolupen per donar resposta a les noves necessitats/demandes dels consumidors (proteïnes alternatives, amb menys conservants, convenients i nutricionals) sense augmentar o fins i tot reduir el malbaratament alimentari.

Què recomanaries a algú que vulgui seguir els teus passos?

El primer consell seria que no vas seguir els meus passos, tothom ha de seguir el seu propi camí i no hi ha millor camí que un altre. El que jo recomanaria és que si decideixes optar per fer un doctorat i seguir en la carrera científica perquè hi ha una vocació, no perquè hi hagi un contracte de treball per un temps determinat. Bàsicament, tenir ambició, no esperar que t’ensenyin, sinó buscar oportunitats d’aprendre, i sobretot i molt important, esforç i perseverança. I finalment, aprenent a creure en tu mateix, no som tan petits com pensem i ens esperen moltes oportunitats!