Continua la lluita per salvar les últimes poblacions de nacres existents a la costa mediterrània espanyola
En marxa un nou projecte coordinat per l’IRTA amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant per conservar les nacres del delta de l’Ebre i el Mar Menor (Múrcia), les dues zones on hi ha els últims exemplars d’aquesta espècie en aigües espanyoles
La principal amenaça per aquests bivalves és un paràsit mortal que sembla ser menys virulent en condicions d’extrema salinitat, tant per excés com per defecte
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat d’Alacant treballaran en un nou projecte per aconseguir la supervivència de la nacra (Pinna nobilis) en les dues zones emblemàtiques del mediterrani espanyol, del delta de l’Ebre i el Mar Menor, a la regió de Múrcia. El projecte “Recupera Pinna” compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i també de la Fundació Zoo de Barcelona. Té l’objectiu principal de saber en quin estat es troben les poblacions actuals de nacres i fer-ne un cens real amb el suport de les plataformes de ciència ciutadana NACRANET i Observadores del mar amb persones voluntàries de les dues zones. Un cop fet un diagnòstic inicial de l’estat de les poblacions, es traslladaran els individus que es troben en zones de risc a llocs segurs.
La nacra ha estat una espècie amenaçada per la destrucció i alteració d’hàbitats, la pesca d’arrossegament, l’eutrofització o bé per ser molt preuada per a col·leccionistes. No obstant, des de 2016 el problema principal de la supervivència de la nacra a escala global és l’aparició emergent d’un protozou paràsit (Haplosporidium pinnae) d’origen desconegut que causa mortalitats properes al 100%. Al Delta, les poblacions de nacra es troben a les dues badies, la del Fangar i la dels Alfacs. «Malauradament, després del temporal Glòria, a la Badia del Fangar només vam detectar 12 exemplars vius dels 533 que hi havia. En canvi, a la Badia dels Alfacs no hi va haver una afectació directa del temporal però aquí el paràsit sí que ha provocat la mort de molts exemplars sobretot a la part més exterior de la badia», explica Patrícia Prado, investigadora de l’IRTA.
Els científics han detectat que les condicions del medi marí fan que el paràsit sigui més virulent.«Quan l’aigua del mar es troba a temperatures superiors als 13,5ºC el paràsit té molta capacitat de desenvolupar-se i infectar individus, això passa a la primavera i sobretot a l’estiu», explica Prado. D’altra banda, coincideix que la salinitat òptima per la nacra també ho és per al paràsit, per això, les nacres més afectades es troben a prop de la connexió en mar obert, on la salinitat es troba entre 36,5 i 39 ppt de mitjana. En canvi, les poblacions sanes són les que estan a la part interior de la Badia dels Alfacs, on la salinitat és baixa perquè la pròpia dinàmica oceanogràfica del Delta aporta aigua dolça dels arrossars i això actua com a frontera pel paràsit. Gràcies a aquest nou projecte, juntament amb el conveni de col·laboració amb la Fundació Zoo de Barcelona, els científics disposaran de sis nous aparells per mesurar la salinitat i la temperatura i assegurar-se que les noves ubicacions són segures, així com el suport humà dels tècnics de la Fundació durant les campanyes.
Les nacres del Mar Menor perillen pel desequilibri ambiental
A la regió de Múrcia el principal problema és la mala qualitat de l’aigua de la llacuna. «A mitjans del 2015 aquesta zona va patir una crisi d’eutrofització i la falta d’oxigen va provocar una mortalitat massiva de molts exemplars. Amb aquest projecte volem trobar nous individus, identificar zones crítiques i traslladar els exemplars que estan en zones de risc a llocs més adequats», explica la investigadora Francisca Giménez, de la Universitat d’Alacant. Al Mar Menor les primeres poblacions de nacres són dels anys 80, coincidint amb la connexió artificial de la llacuna amb el mar i, en conseqüència, la disminució de la salinitat. Des de llavors la nacra es va convertir en una espècie clau del Mar Menor ocupant el 65% de la superfície de la llacuna fins el 2014. A banda de les condicions ambientals extremes, també amenacen l’espècie la pesca il·legal i altres patògens com el bacteri Vibrio mediterranei sp.
A nivell nacional, la nacra és catalogada com a espècie en perill crític d’extinció i és una de les espècies prioritàries del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) que ja coordina les diferents comunitats autònomes amb investigadors experts d’àmbit nacional. No obstant, els experts adverteixen que malgrat que la nacra ja estigui inclosa al Catàleg de la fauna salvatge amenaçada de Catalunya és necessari realitzar més accions per assegurar la supervivència de l’espècie. «Necessitem la col·laboració i coordinació amb els diferents usuaris marins com el turisme, els pescadors, i els productors de bivalves per protegir els individus de les badies de possibles cops amb embarcacions i vandalismes i per a detectar el possible assentament de nous exemplars en zones de pesca o en infraestructures», conclouen les investigadores.
El projecte “Recupera Pinna” compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
