
El projecte AlertFlors, coordinat científicament per l’IRTA, ha desenvolupat una eina que té en compte la fase de creixement de l’ametller, la presència del fong al camp i les dades meteorològiques per indicar quan hi ha més risc d’infecció per Monilinia spp.
En quatre finques comercials, el sistema d’alertes va permetre reduir un 50% el nombre d’aplicacions fitosanitàries en la majoria dels casos, respecte a l’estratègia química convencional. En general, després de la floració (període de màxima sensibilitat), el nivell de malaltia va ser similar amb ambdues estratègies.
Els resultats obren la porta a fer els tractaments només quan sigui necessari, reduint l’ús de productes fitosanitaris i les feines associades sense renunciar al control de la malaltia.
Uns dies de pluja i temperatures suaus durant la floració poden ser suficients perquè la moniliosi trobi la seva oportunitat per infectar un ametller. El problema és que, quan arriba aquest moment, la flor i, per tant, la futura ametlla, són especialment vulnerables. Davant d’aquest risc, la resposta habitual ha estat protegir preventivament els arbres amb diferents tractaments al llarg de la campanya. Però, i si fos possible saber amb més precisió quan existeix realment risc d’infecció i tractar només aleshores?
Aquesta és la idea que hi ha darrere d’AlertFlors, un projecte pilot innovador realitzat per un Grup Operatiu que ha desenvolupat i provat un sistema d’alertes –el Warning System– per ajudar agricultors i tècnics a decidir quin és el millor moment per intervenir per al control de Monilinia spp., el fong responsable de la moniliosi de l’ametller. L’eina té en compte informació sobre la fase de creixement de l’arbre, la presència del fong al camp i les condicions meteorològiques, i permet anticipar situacions de risc gràcies també a la previsió meteorològica dels tres dies següents.
Els resultats mostren que tractar menys no ha de significar protegir menys. En general, es va controlar molt eficaçment la malaltia, amb resultats comparables als del tractament convencional.
“L’objectiu no és deixar de tractar, sinó tractar quan realment cal. Si podem identificar els moments en què hi ha risc d’infecció, podem protegir el cultiu amb menys aplicacions i fer que cada tractament sigui molt més justificat”, explica Carla Casals, investigadora de l’IRTA i responsable científica del projecte de Postcollita.
La moniliosi és una malaltia especialment problemàtica perquè pot atacar la flor i el fruit acabat de quallar i, per tant, afectar directament la producció. La seva incidència depèn, entre altres factors, de la varietat, del moment en què es troba l’arbre i de les condicions meteorològiques.
Els experiments realitzats a l’IRTA Fruitcentre, a Lleida, han permès afinar aquest coneixement. El personal investigador ha determinat quines són les condicions de temperatura i hores d’humitat que afavoreixen la incidència i la severitat de la malaltia, i que no totes les fases de la flor són igualment sensibles. En les varietats analitzades, alguns estadis de la floració van resultar especialment vulnerables, i també es van observar diferències importants entre varietats.
A partir d’aquest coneixement, l’equip ha desenvolupat un model epidemiològic que indica el risc d’infecció i que és la informació que suporta el Warning System. Cada finca ha de disposar de dades meteorològiques pròpies, que es combinen amb la previsió del Meteocat. El sistema les relaciona amb el cicle de vida de l’ametller i amb la presència de nous punts d’infecció. Quan es donen les condicions favorables a la malaltia, el visor mostra una finestra de risc; quan s’ha fet un tractament, també indica durant quant temps es considera que l’arbre continua protegit.
És, per tant, una eina pensada per convertir informació científica complexa en una decisió molt concreta al camp per tal d’aportar solucions pràctiques als tècnics del sector: cal tractar ara o no?
La reducció del nombre d’aplicacions té una conseqüència directa sobre els costos de producció, però també disminueix la quantitat de productes fitosanitaris que s’apliquen al cultiu i el nombre d’operacions que ha de fer l’agricultor.
Aquesta és una de les principals dimensions ambientals d’AlertFlors. En lloc d’aplicar fungicides seguint únicament un calendari prefixat, el sistema intenta concentrar-los en els moments en què existeixen les condicions perquè es produeixi una infecció. Això permet avançar cap a un ús més racional dels productes fitosanitaris, reduir intervencions innecessàries i disminuir-ne la petjada ambiental.
La digitalització també pot simplificar la gestió quotidiana de les explotacions. Un sistema automatitzat que avisa dels episodis de risc evita part del seguiment manual i pot ajudar els i les professionals del camp a planificar millor les feines durant els períodes més delicats de la campanya.
“La gràcia és passar d’un sistema basat sobretot en el calendari a un sistema basat en el risc real. Això dona més informació al sector productor per decidir i permet ajustar millor tant els recursos econòmics com els tractaments que apliquem al camp”, assenyala Casals.
Durant les proves del 2026, el Warning System va mostrar una eficàcia especialment alta a les finques d’Alcanó i Vilagrassa. En canvi, a Maials i Tàrrega la resposta va ser més limitada o irregular. Segons els investigadors, aquesta variabilitat pot estar relacionada amb les diferències en el nivell inicial d’afectació de la malaltia, la varietat i les condicions climàtiques de cada finca. Tots aquests resultats indiquen quin és el següent pas: afinar el sistema perquè sigui capaç d’incorporar cada vegada millor les particularitats de cada plantació.
I és que el cultiu de l’ametller ha canviat profundament els darrers anys. D’un conreu tradicionalment associat a terres de secà i a produccions relativament extensives, ha passat a tenir un pes creixent també en noves zones de regadiu, amb plantacions més intensives, noves varietats i sistemes productius més similars als de la fruita dolça. Aquest salt productiu comporta també nous reptes sanitaris, entre els quals hi ha l’augment de la pressió de malalties com la moniliosi.
El projecte ha estat desenvolupat per investigadors dels programes de Postcollita i Fructicultura de l’IRTA, amb Charo Torres, Carla Casals i Erick Zúñiga per part del grup de patologia de la postcollita, i Xavier Miarnau, Laura Torguet i Lidia Aparicio per part de l’equip dedicat a la investigació de l’ametller.
La recerca de l’IRTA en aquest cultiu té, de fet, més història que el mateix institut. En concret el grup d’ametller va començar a treballar l’any 1975, inicialment centrat en l’obtenció de noves varietats i portaempelts, especialment amb característiques com la floració tardana i l’autofertilitat. Actualment, aquesta recerca s’ha ampliat a nous reptes com la tolerància a malalties i la tecnologia del cultiu.
AlertFlors recull també el coneixement acumulat durant projectes anteriors de l’IRTA sobre l’epidemiologia de Monilinia spp. i sobre sistemes predictius desenvolupats en altres fruiters. Ara, aquest coneixement s’ha traslladat a un cultiu que viu un moment d’expansió i que necessita eines capaces de combinar productivitat, viabilitat econòmica i sostenibilitat ambiental.
El projecte “Desenvolupament d’un sistema d’alertes per millorar el control sostenible de Monilinia laxa en ametller (AlertFlors)” s’ha desenvolupat en el marc d’un Grup Operatiu format per Crisol de Frutos Secos SAT, Ametlles Vicens, Ocean Almond, Borges Agricultural & Industrial Nuts i Fruits Secs de les Garrigues, amb l’IRTA com a centre de recerca.
El projecte forma part dels ajuts per a l’execució de projectes pilot de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), en el marc del Pla estratègic de la Política Agrària Comuna 2023-2027, i està cofinançat per la Unió Europea. La recerca s’ha orientat a reforçar la viabilitat i la resiliència del sector agrícola i a millorar la sostenibilitat econòmica de la producció.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
Investigadora especialista en Patologia de la Postcollita
Responsable d'estudis en Maneig de plantacions d'ametller
Tècnica de suport de tecnologia de la producció en ametller