El projecte REDUCTAV, liderat per COSELVA, i coordinat científicament per l’IRTA i la participació de l’ADV de l’Avellana i Cultius Mediterrani, conclou que la temperatura de primavera és el principal factor que dispara l’atac del bernat verd en avellaner i demostra que els tractaments col·lectius i precoços tenen més possibilitats de reduir significativament el dany a les finques del Camp de Tarragona.
Aquest projecte pilot, portat a terme per un Grup Operatiu, ha presentat els resultats finals de quatre anys de treball dedicats a entendre i combatre un dels problemes de qualitat més costosos per al sector de l’avellana a Tarragona: la «taca blanca», el defecte intern que provoca el bernat verd (Palomena prasina, Nezara viridula, Acrosternum heegeri) quan pica el fruit en desenvolupament. El projecte ha combinat quatre línies de recerca que van des de l’anàlisi de prevalença de danys a les diferents finques del territori fins a la inspecció no destructiva a fàbrica.
Amb una base de dades històrica d’uns 14000 registres recollits entre el 2017 i el 2025 per COSELVA, l’equip de l’IRTA ha pogut georeferenciar la incidència de la taca blanca i el podrit a les finques d’avellaner de la zona i confirmar que el risc no es reparteix per igual al territori: es concentra a les zones de menor altitud i latitud, al nucli del Camp de Tarragona (municipis com Vilallonga del Camp, el Morell, la Selva del Camp o Alcover), i disminueix a mesura que s’ascendeix en altitud o es puja cap al nord.
L’anàlisi climàtica ha permès anar més enllà de la simple cartografia: la temperatura mitjana dels mesos de març a maig explica gairebé dos terços de la variabilitat de la taca blanca entre campanyes (R² = 0,67), mentre que la temperatura de gener a maig explica una proporció similar del podrit (R² = 0,66). A partir d’aquesta relació, l’equip ha construït un primer model matemàtic predictiu que, aplicat a les dades tèrmiques d’aquesta campanya 2026, va anticipar un risc de taca blanca del 16%; les dades reals de recepció de collita, encara provisionals, es situen en un 15%, “un ajust que reforça la validesa del model com a eina d’alerta primerenca, tot i que encara caldrà contrastar-lo amb més campanyes i millorar-ne el nivell d’explicació”, afirma Leontina Lipan, investigadora especialitzada en fruita seca del programa Fructicultura de l’IRTA, i responsable científica del projecte.
Una segona línia de treball ha posat a prova, sobre el terreny, una intuïció que molts productors ja compartien, i que Lipan confirma clarament: «la lluita col·lectiva és més eficaç que la individual, i reforça la necessitat de potenciar la feina de les ADV que ho han de coordinar «. Dit d’una altra manera, tractar la pròpia finca serveix de poc si les veïnes no ho fan, perquè l’insecte simplement s’hi desplaça. L’assaig, realitzat en dues zones de 50 hectàrees cadascuna, ha comparat una zona amb tractament coordinat entre totes les finques (zona tractada) amb una altra on convivien finques tractades i sense tractar (zona estàndard). Els resultats confirmen la hipòtesi: l’estratègia de lluita col·lectiva i coordinada va aconseguir reduir en més d’un 6% les avellanes afectades per taca blanca a la collita respecte a les zones sense coordinació.
L’assaig també ha detectat diferències notables de sensibilitat entre varietats: ‘San Giovanni’, més primerenca, va presentar un 7% més de dany que la ‘Negret’ , fet que apunta la possibilitat d’utilitzar les varietats més sensibles com a «vigilants» per detectar precoçment l’arribada de la plaga i posa de manifest la necessitat d’adaptar el seguiment i els tractaments a la fenologia de cada varietat, avançant les actuacions en les primerenques i ajustant-les al desenvolupament del gra en les més tardanes.
En una tercera activitat, centrada en l’eficàcia dels productes fitosanitaris autoritzats, la conclusió més rellevant no ha estat quin producte funciona millor, sinó quan s’aplica. La comparació entre dues campanyes amb estratègies diferents ho il·lustra bé: el 2025, un tractament aplicat a finals de juliol va arribar quan el dany ja s’havia instal·lat al cultiu, i la parcel·la sense tractar va acabar superant el 33% d’afectació. El 2026, en canvi, una intervenció precoç a mitjans de juny va aconseguir contenir el dany global per sota del 10%, molt lluny del 27% registrat a la finca sense gestionar. Això obre la porta a buscar noves estratègies d’avís de tractament quan els models predictius apuntin a un any complicat. Entre els productes assajats, un ha mostrat el major «efecte de xoc», reduint la població de l’insecte pràcticament a zero fins i tot en el pic de màxima pressió de la plaga.
Més enllà del dany visible, l’estudi ha confirmat que el control de la plaga també protegeix la qualitat de l’avellana: a la finca amb tractament precoç, l’acidesa es va mantenir en valors propis d’una avellana fresca (0,20%), mentre que a les zones sense control l’acidesa va augmentar fins un 50%.
La quarta activitat s’ha centrat en un repte diferent: com detectar, a la línia de processat, un dany que no es veu per fora. A diferència del podrit, la taca blanca i altres defectes interns com la cavitat o el cor negre no alteren l’aspecte exterior del gra i sovint només es descobreixen quan l’avellana ja ha estat torrada i pelada, motiu pel qual les seleccionadores òptiques actuals no els detecten.
En col·laboració amb el Grup de Biodetecció Multiespectral de la Universitat Pública de Navarra (UPNA), dirigit pel professor Miguel Beruete, l’IRTA ha explorat la imatge per terahertzs (THz), una tecnologia capaç de penetrar el gra sencer de forma no destructiva. Els primers models estadístics desenvolupats amb l’equip Terasense (140 GHz), instal·lat a la planta pilot de l’IRTA a Mas Bové, han assolit una capacitat de discriminació especialment bona aconseguint detectar més del 70% de les avellanes danyades sense necessitat d’obrir o destruir el fruit. “Els resultats, tot i ser preliminars i basats encara en una mostra reduïda, confirmen el potencial dels terahertzs com a eina d’inspecció no destructiva”, valora Leontina Lipan. L’equip continua ara ampliant la mostra i comparant aquesta tecnologia amb la imatge hiperespectral i la d’infraroig proper (NIR) per determinar quin sistema és més viable d’integrar en una línia de processat industrial.
Investigadora especialista en Avellaner i aptitud industrial de fruita seca
