La trobada reuneix productors, tècnics i investigadors per presentar noves estratègies de fertilització, gestió de l’aigua i millora varietal al Delta de l’Ebre.
Els projectes Adaptex, Resirice, HerbesReg, RiceFertiSat i Biorice mostren com la recerca de l’IRTA busca augmentar la resiliència del cultiu davant la sequera, la salinitat i l’augment de les temperatures.
Amposta va acollir ahir la XXIX edició de la Jornada de camp de l’arròs, organitzada per l’IRTA, que un any més es va consolidar com una cita de referència per al sector arrossaire del Delta de l’Ebre. La trobada va reunir pagesos, tècnics, empreses i centres de recerca per compartir coneixement i abordar alguns dels principals reptes que afronta el cultiu: l’adaptació al canvi climàtic, l’optimització dels recursos i la sostenibilitat dels sistemes de producció.
La benvinguda va anar a càrrec d’Antoni Espanya, director dels Serveis Territorials d’Agricultura de les Terres de l’Ebre, i de Mar Català, investigadora de l’IRTA. Tot seguit, els assistents van emprendre un itinerari tècnic pels camps experimentals de l’IRTA a Amposta, aturant-se parcel·la per parcel·la perquè cada investigador exposés, sobre el terreny, els resultats del diferents projectes.
La necessitat d’adaptar el cultiu a un context marcat per les altes temperatures, la salinitat i la disponibilitat cada vegada més incerta d’aigua va planar sobre bona part de les intervencions de la jornada. Els investigadors van recordar que les temperatures elevades poden alterar el desenvolupament del cultiu, especialment durant fases tan sensibles com la floració i l’ompliment del gra. Aquest fet converteix la innovació varietal i la gestió eficient dels recursos en eines clau per garantir la productivitat futura.
Una de les principals aturades de l’itinerari es va centrar en les fonts alternatives de nutrients i l’agricultura de precisió. Núria Tomàs, tècnica del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA, va presentar la demostració del projecte RiceFertiSat, que utilitza imatges de satèl·lit i indicadors de vegetació per ajustar les aportacions de nitrogen a les necessitats reals de cada parcel·la. Enguany, el projecte ha fet seguiment de 19 camps del Delta de l’Ebre (setze amb fertilització mineral i tres amb fertilització orgànica), sobre tres varietats (J. Sendra, Campanar PV i Bomba), en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que aporta les dades del satèl·lit Sentinel-2 i, a mode de prova de concepte, del nanosatèl·lit català Menut.
La cerca d’alternatives als fertilitzants convencionals també va centrar la intervenció d’Irene Vilar, del Servei de Sòls, Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes del Departament d’Agricultura, que va presentar un assaig pioner sobre l’ús de digestats en el cultiu de l’arròs. L’assaig compara, en tres blocs a l’atzar, el digestat cru i el digestat tractat amb la fertilització mineral convencional, i n’analitza el potencial com a font alternativa de nutrients i com a via per valoritzar agràriament subproductes procedents del tractament de dejeccions ramaderes.
La gestió de l’aigua va tenir igualment un paper central en aquest itinerari. Néstor Pérez, investigador del Programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA, va presentar els resultats del projecte HerbesReg, que compara tres règims de reg (la inundació convencional, l’assecat a mig cicle i la sembra en sec amb assecat a mig cicle) per determinar com afecten el consum d’aigua, el control de les males herbes i el rendiment final del cultiu. L’objectiu és generar coneixement que permeti avançar cap a sistemes de producció més resilients davant possibles restriccions hídriques.
Pel que fa a les lleguminoses, Marta da Silva va exposar els avenços del projecte europeu Legendary, que compara tres estratègies d’hivern abans de la sembra de l’arròs: deixar la parcel·la en guaret, incorporar el pèsol al sòl com a adob verd, o collir-lo com a gra. Cada estratègia es combina després amb dos nivells de fertilització nitrogenada en el cultiu de l’arròs, per determinar si aquesta lleguminosa pot aportar nitrogen al sistema i contribuir a reduir la dependència de la fertilització mineral.
La segona part de l’itinerari va posar el focus en la innovació varietal, un altre dels grans eixos de la jornada. Mar Català, investigadora del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA, va presentar els treballs de la Xarxa de varietats d’arròs desenvolupats en el marc del projecte ADAPTEX, una iniciativa finançada inicialment pel Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu adaptar els cultius catalans als efectes del canvi climàtic. El projecte estudia quins materials vegetals mostren una millor resposta davant els estressos hídrics i tèrmics associats a aquest nou context climàtic, per disposar de varietats i estratègies de maneig capaces de mantenir la productivitat dels cultius extensius en els escenaris futurs, marcats per temperatures més elevades i una disponibilitat d’aigua més limitada.
La xarxa compara diferents varietats d’arròs sota condicions diverses de disponibilitat d’aigua i salinitat per identificar els materials que puguin mantenir millor la productivitat. Entre els materials estudiats hi ha varietats àmpliament cultivades com Bomba i J. Sendra, així com noves línies candidates. Aquesta informació ha de permetre disposar de noves recomanacions varietals per al sector en els pròxims anys.
I és que la idea principal per aquest any, relativament tranquil si el comparem amb el del Glòria o la darrera sequera a Catalunya, és la preparació. Així ho destaca Mar Català, tota un referent en recerca dels cultius arrossaires: «És molt important treballar en sequera abans de la sequera, no quan ja la tenim aquí. Per això treballem amb temps per adaptar el cultiu de l’arròs a noves varietats més resistents a les condicions climàtiques actuals i futures».
En la mateixa secció, Concha Domingo, investigadora i coordinadora de la Unitat d’Arròs de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), va presentar els avenços del projecte Resirice, orientat a obtenir noves línies genètiques més tolerants a la salinitat i a la sequera. Les dades presentades mostren que el rendiment del cultiu es redueix a mesura que augmenta la salinitat del sòl: des d’un 14% de pèrdua amb una conductivitat elèctrica de 2 a 3 dS/m, passant per un 21% entre 3 i 4 dS/m, fins a un 32% en les situacions més desfavorables, amb conductivitats superiors a 4 dS/m.
La sostenibilitat ambiental també va tenir protagonisme amb el projecte Biorice, presentat per Maite Martínez, investigadora del Programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA. La recerca compara diferents tipus de biochar (o biocarbó) una mena de carbó, obtingut a partir de pi i de closca d’arròs, que pot ajudar a retenir nutrients i secrestar el carboni al sòl. La idea és estudiar la seva interacció amb la fertilització orgànica, amb purí i amb gallinassa, per avaluar-ne l’efecte en el rendiment del cultiu, la fertilitat del sòl i la mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades als arrossars, especialment les emissions de metà.
L’última aturada de l’itinerari va estar dedicada a l’experimentació amb empreses, amb la presentació dels resultats de l’assaig amb Magna Aktiv, de Compo Expert, a càrrec d’Eva Pla. Segons els resultats presentats, aquest producte, basat en microorganismes del sòl, hauria mostrat efectes positius en l’absorció de nutrients i en el desenvolupament de la planta.
Més enllà de les presentacions tècniques, la trobada va comptar amb diverses vitrines tecnològiques i espais demostratius d’empreses i entitats del sector dedicats a noves varietats d’arròs, tecnologies per al control de males herbes, estratègies de protecció vegetal, productes bioestimulants i maquinària agrícola. Hi van participar, entre altres, BASF, Copsemar, l’IVIA, UPL, Agro-Solutions i Vicens Maquinària Agrícola.
La cloenda va anar a càrrec de Rosa Altisent, directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Organitzada per l’IRTA amb la col·laboració de la Cambra Arrossera del Montsià, la jornada s’emmarca en les actuacions del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 i va tornar a evidenciar el paper de la recerca aplicada, la innovació tecnològica i la transferència de coneixement com a eines fonamentals per garantir el futur del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre.
Els arrossaires tindran de nou una nova cita amb l’IRTA durant els primeros mesos de 2027, amb una jornada tècnica sobre l’arròs que oferirà més resultats i detalls sobre els avenços de la recerca per donar suport a aquest cultiu tant important per a la regió del Delta i per a Catalunya.
Investigadora en Agronomia i Millora Genètica de cultius extensius
Investigadora en Agroecologia, mitigació del canvi climàtic en agroecosistemes, segrest de carboni i emissions de gasos efecte hivernacle
Investigador Ramon y Cajal en Agroecologia, conservació de la biodiversitat, serveis ecosistèmics i ecología darrossars
