Àmbits de recerca 2024-2027

Els nostres 4 actuals àmbits de recerca, definits al Pla estratègic 2024-2027, tenen una mirada global mentre promouen l’acció local

  • Resiliència al canvi climàtic

El canvi climàtic és una realitat. De fet, ja vivim en un nou context climàtic. A Catalunya, aquest nou context suposa períodes de sequera intensa, com la que vam viure l’any 2023.

L’escassetat d’aigua compromet el sector agroalimentari: quan hi ha sequera, l’abastiment de la població és prioritari, i en el repartiment d’aquest recurs hi entren en joc totes les activitats econòmiques. 

Cal una gestió molt acurada de l’aigua en tots els àmbits, i una governança col·lectiva que tingui en compte tots els actors del territori i prevegi com actuar en cas de sequera.  

Igualment, amb el canvi climàtic es produeixen episodis recurrents de pluges sobtades i abundants

L’aigua d’aquestes pluges torrencials és poc aprofitable i no compensa la situació d’escassetat crònica que afecta Catalunya, especialment les conques internes, on viu el 90% de la població i hi ha el 40% de l’aigua.

Així mateix, les tempestes i les inundacions poden malmetre les infraestructures, els cultius i la terra.

En el cas de la terra, molts sòls agrícoles han perdut matèria orgànica i biodiversitat després de dècades de producció intensiva. Per tant, tenen menys capacitat de retenir la humitat i el carboni, que s’escapa a l’atmosfera i esdevé gas d’efecte hivernacle.

També, la nova realitat climàtica suposa pics sostinguts de temperatures altes, que poden causar pèrdues importants de collites i que posen a prova la capacitat d’adaptació dels vegetals i dels animals terrestres i marins. 

A més, pot modificar el lloc i la manera d’aparèixer de determinades plagues i malalties que afecten els aliments. 

En aquest context, la paraula resiliència, és a dir, la capacitat d’adaptació, és clau en tota la cadena agroalimentària.

Són exemples d’iniciatives de resiliència:

  • Intensificació sostenible de la producció

Els sistemes alimentaris inclouen tot allò que fa referència a la manera com produïm, transformen, processem, distribuïm i malbaratem els aliments.

Per tant, tenen un impacte directe en el canvi climàtic, a causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

També, impacten en la nostra salut i en la dels ecosistemes, per l’emissió de compostos contaminants als sòls i les aigües, i per la major o menor facilitat d’accés a una dieta saludable.

De fet, es considera que, globalment, els sistemes alimentaris són un dels principals responsables de la transgressió dels límits planetaris, que són els 9 processos clau per a l’estabilitat de la Terra.

Tenint en compte que és previst que la població catalana i la global continuïn augmentant, i afegint-hi que vivim en un nou context climàtic, ens cal ser capaços de produir més aliments amb menys recursos i generant menys emissions contaminants.

En altres paraules, ens cal intensificar la producció de manera sostenible.

I la sostenibilitat té tres potes que s’han de potenciar mútuament: l’economia, el medi ambient i la societat. Així:

  1. S’han de poder produir aliments de manera rendible i amb benestar. Això inclou la convivència entre models agroalimentaris econòmicament viables i diversos, una major connexió entre el món urbà i el rural o polítiques que potenciïn el relleu generacional sector primari.
  2. Alhora, l’economia i el medi ambient s’han de donar la mà: el benefici econòmic ha d’anar lligat a la promoció de l’economia circular i, en particular, de la bioeconomia.
  3. I cal diversificar les fonts de proteïna per a reduir l’impacte ambiental de la seva producció i distribució i potenciar dietes equilibrades.
  • One Health (Una sola salut)

La salut és una qüestió global que interconnecta persones, animals i vegetals.

La globalització, la intensificació de la producció i el canvi climàtic afavoreixen l’aparició i la propagació de plagues i malalties infeccioses arreu del món.

Són riscos biològics que poden afectar les persones, els animals i les plantes, i transmetre’s dels uns als altres.

Per tant, poden tenir un impacte directe en la seguretat alimentària, la sanitat animal i vegetal, l’economia agroalimentària i la salut pública.

Arran d’aquesta situació, s’ha expandit el concepte ‘Una sola salut’ (One Health), que promou un enfocament col·laboratiu i multidisciplinari per abordar els riscos sanitaris globals des d’una perspectiva conjunta: humana, animal i ambiental.

Una dada que justifica aquest enfocament: en les tres últimes dècades, s’han detectat més de 30 nous patògens humans, el 75% dels quals originats en animals. Un exemple clar és el SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de la COVID-19.

Ens cal anticipar-nos a aquests riscos i aportar solucions innovadores per a mitigar-ne els efectes i reforçar la resiliència dels sistemes alimentaris.

En el cas de les infeccions bacterianes, gairebé un segle després que es descobrís la penicil·lina, els antibiòtics estan perdent eficàcia

Això ha passat perquè hem fet un ús massiu i sovint inapropiat d’aquests medicaments, tant en animals com en persones, cosa que ha afavorit que els bacteris s’hi facin resistents.

En l’àmbit ramader, és clau deixar d’administrar antibiòtics als animals de manera preventiva. També, deixar de medicar tots els animals d’una explotació perquè s’ha detectat que algun d’ells s’ha infectat. I cal fer-ho assegurant el benestar animal i la rendibilitat econòmica.

En aquest marc, des de l’IRTA investiguem i innovem amb l’objectiu de contribuir a transformar els sistemes alimentaris, i en concret el sector agroalimentari català, per a un present resilient i un futur de benestar sostenible.

  • Digitalització i tecnologies transformatives

La intel·ligència artificial (IA), la internet de les coses i la robòtica estan canviant acceleradament la nostra manera de viure.

Aprofitar les oportunitats que ofereixen és clau per a tots els integrants dels sistemes alimentaris, des del camp fins a la taula.

Alhora, moltes d’aquestes tecnologies emergents no s’han pensat inicialment per al sector agroalimentari, que encara les aprofita poc.

Per exemple, una minoria de les explotacions catalanes fan servir sensors per a recollir dades d’ús de fertilitzants, fitosanitaris o aigua.

Ens cal:

  • Conèixer bé totes aquestes tecnologies.
  • Entendre com poden contribuir a solucionar les necessitats del sector.
  • Identificar el valor afegit que poden aportar en cada cas concret.
  • Quantificar-ne el cost.
  • I capacitar les persones en el seu ús.

Aquest és un àmbit de recerca i d’innovació clau per a l’IRTA, i transversal a tota la nostra activitat.

Per això, també és un dels nostres actuals objectius estratègics.


En el marc d’aquests quatre àmbits de recerca, des de l’IRTA investiguem i innovem amb l’objectiu de contribuir a transformar els sistemes alimentaris, i en concret el sector agroalimentari català, per a un present resilient i un futur de benestar sostenible.

Consulta el Pla estratègic complet

Coneix els nostres 8 objectius estratègics

Descobreix les nostres àrees i programes de recerca