El projecte demostratiu MICROGEL ha generat coneixement en condicions reals de producció sobre l’eficàcia i l’eficiència de diferents sistemes de microaspersió per reduir els danys de les gelades primaverals, un dels principals riscos per a la fructicultura catalana.
Les gelades primaverals constitueixen una de les amenaces més importants per a la producció de fruita dolça a Catalunya. Quan coincideixen amb els períodes de floració i quallat, poden provocar pèrdues molt elevades de collita i importants repercussions econòmiques per al conjunt del sector fructícola. Episodis recents com les gelades dels anys 2021 i 2022 han evidenciat la vulnerabilitat de les explotacions davant d’aquests fenòmens meteorològics extrems.
Amb l’objectiu d’aportar solucions pràctiques i basades en evidències, l’IRTA ha desenvolupat el projecte MICROGEL, centrat en l’avaluació i demostració de diferents sistemes de defensa activa contra les gelades basats en la microaspersió d’aigua. El projecte ha analitzat, en condicions de camp i a escala comercial, les prestacions de diverses alternatives tecnològiques per protegir els arbres fruiters davant episodis de fred extrem.
L’aplicació d’aigua sobre els arbres és una de les tècniques més eficaces per prevenir els danys provocats per les gelades. Quan l’aigua es congela, allibera energia en forma de calor i contribueix a mantenir la temperatura dels òrgans sensibles de la planta per sobre dels llindars de dany. Tot i això, els sistemes tradicionals d’aspersió convencional requereixen grans quantitats d’aigua i un consum energètic considerable.
Mostra de microaspersors en parcel·la
Per aquest motiu, en els darrers anys han aparegut noves alternatives basades en la microaspersió, capaces de reduir significativament les necessitats d’aigua i energia. Entre aquestes tecnologies destaquen els sistemes de microaspersió contínua, els sistemes polsats i les noves solucions que distribueixen l’aigua en franges localitzades sobre les línies de plantació.
MICROGEL ha permès comparar aquestes diferents opcions i determinar-ne les característiques de funcionament, els requisits de disseny i els condicionants que influeixen en la seva eficàcia en situacions reals de gelada.
Per assolir aquest objectiu, el projecte s’ha fonamentat en la instal·lació de diversos models de i configuracions de sistemes de microaspersió en dues parcel·les pilot en cultius de presseguer (a Gimenells) i perer (a Mollerussa).
Des de que es van fer tenir llestes les instal·lacions no s’han produït gelades en les dues localitzacions i per tant, no s’han pogut avaluar els sistemes a ple rendiment. Malgrat això el sistema de monitorització instal·lat ha permès quantificar alguns aspectes complementaris en el control de gelades. En aquest sentit, s’ha observat que la temperatura en una situació en que es manté una coberta vegetal abundant i una altra sense coberta sota els arbres i segada al centre de la filera ha arribat a ser de fins a 0,8ºC inferior. Pero aquesta diferencia només s’ha notat en la part inferior del arbres, aproximadament fins 1 m d’alçada, mentre que a partir d’aquella alçada pràcticament no es van observar diferencies.
Igualment, es va poder constatar que quan s’activen els sistemes de microaspersió i no s’arriba a la temperatura de congelació, per un fenomen d’evaporació l’aplicació d’aigua produeix un efecte de disminució de la temperatura que seria contraproduent amb els objectius buscats. Aquest fenomen es deu a l’evaporació d’una part de l’aigua aplicada quan l’atmosfera no està saturada d’humitat. En les parcel·les experimentals es van arribar a mesurar reduccions de temperatura de fins a 1ºC en les parcel·les regades en nits amb temperatures properes a la gelada.
Complementàriament s’han realitzat assajos simulant condicions de gelada en una cambra climàtica adaptada situada al Fruitcentre de Lleida. S’han avaluat diferents sistemes i dosis d’aplicació en condicions controlades, reproduint situacions de gelada i mesurant-ne el comportament tèrmic.
Els resultats obtinguts han permès quantificar el guany tèrmic de les diverses alternatives i identificar els avantatges i les limitacions que poden aportar. El projecte també ha generat informació pràctica per millorar tant el disseny de noves instal·lacions com el maneig dels sistemes existents.
Tot i que el canvi climàtic s’associa sovint a un increment general de les temperatures, també comporta una major freqüència d’episodis meteorològics extrems. En el cas de la Vall de l’Ebre, una de les principals zones productores de fruita de Catalunya, les gelades tardanes continuen representant un risc important per a la producció. En aquest context, MICROGEL aporta eines per reforçar la capacitat d’adaptació del sector fructícola davant d’aquestes situacions. Els coneixements generats permeten reduir els riscos productius, millorar la sostenibilitat econòmica de les explotacions i afavorir un ús més eficient dels recursos hídrics.
El projecte ha tingut una clara vocació de transferència tecnològica i demostració. Les instal·lacions pilot han servit com a espais de demostració per a productors, tècnics i empreses del sector, i els resultats s’han presentat en jornades tècniques i visites de camp organitzades per l’IRTA.
Aquesta transferència és especialment rellevant perquè les conclusions obtingudes són fàcilment aplicables a les explotacions comercials. Les recomanacions derivades del projecte poden traduir-se en millores del disseny de les instal·lacions, ajustos del seu funcionament i una optimització dels recursos invertits en la protecció contra gelades.
MICROGEL ha estat coordinat per Miquel Peris, especialista del Programa de Fructicultura de l’IRTA, amb la participació de Luis Asín, investigador del Programa de Fructicultura, Jaume Lordan, investigador expert en fisiologia i sistemes de producció fructícola, i Carlos Faro, tècnic especialista en gestió de finques i sistemes antigelada.
L’equip investigador acumula una àmplia experiència en l’estudi dels efectes de les gelades sobre els cultius fruiters i en l’avaluació de sistemes de protecció antigelada. De fet, Miquel Peris i Carlos Faro van participar en l’estudi elaborat per l’IRTA després de les greus gelades de 2022 per analitzar el comportament dels sistemes de protecció instal·lats a les explotacions fructícoles de la plana de Lleida.
Les gelades continuaran sent un dels principals riscos per a la fructicultura mediterrània. Amb MICROGEL hem volgut aportar informació rigorosa i directament aplicable perquè els productors puguin escollir i gestionar millor els sistemes de protecció, optimitzant tant l’eficàcia de la defensa com l’ús de l’aigua.
Investigador especialista en Maneig de plantacions de fruiters
Amb aquest projecte, l’IRTA contribueix a generar coneixement pràctic, aplicacions transferibles i eines per millorar la resiliència de la fructicultura catalana davant els episodis de fred extrem i reforçar la sostenibilitat d’un sector estratègic per al territori.
Actuació del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
Investigador especialista en Maneig de plantacions de fruiters
Coordinador Tècnic de fruita de llavor (HUB Sanitat Vegetal)
