
Investigadors de l’IRTA CReSA han publicat un estudi a la revista Frontiers in Microbiology que reforça la hipòtesi que la COVID persistent amb signes neurocognitius podria estar causada per una resposta immunitària anòmala i sostinguda, més que no pas per una infecció viral activa al cervell.
Aquesta informació és una eina molt útil per tal d’entendre millor els mecanismes biològics responsables de la COVID persistent, identificar possibles biomarcadors de la malaltia i avaluar futurs tractaments abans d’iniciar assaigs clínics en humans.
L’estudi és especialment important perquè és la primera vegada que s’utilitza una dosi tan baixa de SARS-CoV-2 per infectar ratolins transgènics altament susceptibles al virus, i això ha permès fer un seguiment dels animals durant un període de temps més llarg.
La investigadora Carla Ruiz-Casas, primera autora de l’article, destaca la variabilitat observada entre els individus: “hem vist que la resposta és molt heterogènia i que hi ha diferències entre els animals. En alguns casos, hem observat que els ratolins tenen seqüeles similars a les descrites en persones amb COVID persistent”. La recerca també ha posat de manifest les diferències entre mascles i femelles en la resposta a la infecció a llarg termini, per exemple.
Un altre dels resultats destacats és que, en la fase tardana de la malaltia, no s’ha detectat presència de virus al cervell dels animals. Això suggereix que els símptomes persistents de tipus neurològic no són conseqüència de la presència continuada del virus al sistema nerviós.
Aquesta investigació, liderada per membres de l’IRTA-CReSA, forma part de la tesi doctoral de la investigadora predoctoral Carla Ruiz-Casas, que està desenvolupant la seva recerca en el marc del projecte EPIVINF. Aquest projecte europeu té com a objectiu entendre com les infeccions víriques alteren la regulació epigenètica dels gens de l’hoste implicats en el control de la resposta immunitària i en la salut neurològica. L’IRTA-CReSA forma part d’EPIVNF conjuntament amb l’IrsiCaixa, que n’és el coordinador, el Karolinska Institute, l’Ospedale San Raffaele, la Universitat de Saarland i Omniscope. El projecte és un exemple de com la salut animal contribueix als avenços en salut humana des d’una perspectiva d’una sola salut (One Health).
Tècnic de laboratori - Coronavirus Zoonòtics
Responsable d'Experimentació i Benestar Animal