El projecte ARACZEA_COOP, liderat per cooperatives agràries de Lleida amb la participació de l’IRTA, ha identificat les situacions de major risc davant l’aranya roja al conreu de panís i ha avaluat diferents estratègies per millorar-ne el control.
Els resultats confirmen que les sembres primerenques són les més vulnerables als danys de la plaga i aporten nou coneixement sobre el potencial de diferents eines de gestió integrada, des dels enemics naturals fins a la teledetecció.
L’aranya roja (Tetranychus urticae) s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals amenaces per al cultiu del panís a les zones regables de Lleida. L’augment de les temperatures, la seva elevada capacitat reproductiva i la progressiva reducció de matèries actives disponibles per combatre-la han dificultat el seu control, fins al punt que aquesta plaga pot provocar pèrdues molt importants de producció. En un assaig previ realitzat per l’IRTA el 2019, l’aranya roja va causar pèrdues de producció de fins al 42% i va arribar a deteriorar fins al 90% de la superfície verda de les fulles.
Per donar resposta a aquesta problemàtica, el grup operatiu ARACZEA_COOP ha treballat durant dues campanyes d’assaig amb l’objectiu de trobar estratègies sostenibles que permetin restablir l’equilibri natural del cultiu i afavorir el control de la plaga per part dels seus enemics naturals. El projecte ha estudiat el comportament de diferents varietats comercials de panís, l’efecte de la data de sembra, l’eficàcia de productes alternatius als tractaments convencionals, el potencial del control biològic i la utilitat de la teledetecció per monitoritzar l’evolució dels danys.
El projecte està liderat per Agroserveis d’Almacelles SCCL i compta amb la participació de Foment Agrícola Les Planes SCCL, Agrària de Miralcamp SCCL, Sant Miquel de Bell-lloc SCCL, Agropecuària d’Artesa de Segre SCCL, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’IRTA com a centre tecnològic responsable de les activitats d’investigació i experimentació.
Els resultats obtinguts mostren que l’aranya roja pot passar de nivells baixos d’afectació a situacions de màxims danys en menys de quinze dies quan es donen condicions favorables per al seu desenvolupament. Aquesta elevada velocitat d’expansió explica la dificultat de controlar la plaga una vegada s’ha establert al cultiu.
Els assaigs han permès identificar que les situacions de major risc corresponen a les sembres primerenques, realitzades entre abril i principis de maig, especialment quan el panís és l’únic cultiu de la rotació anual. En canvi, les sembres de juny com a segon cultiu han mostrat nivells molt inferiors de dany i una afectació molt menor sobre la producció.
Pel que fa al material vegetal, no s’han detectat diferències significatives entre varietats en la incidència de la plaga. Tot i això, sí que s’han observat diferències importants en la capacitat de les plantes per mantenir el seu potencial productiu davant atacs similars. En un dels assaigs, les parcel·les protegides amb acaricida van obtenir una producció mitjana de 15.215 kg/ha, un 36% superior a la de les parcel·les sense tractament. Algunes varietats van registrar reduccions de producció de fins al 47% en absència de control de la plaga, mentre que d’altres van mostrar una menor pèrdua de rendiment. Aquests resultats apunten a possibles diferències de tolerància varietal, que caldrà continuar estudiant en futurs treballs.
Una altra de les línies de treball del projecte ha consistit en l’avaluació de productes alternatius per al control de l’aranya roja. Els assaigs no han trobat diferències estadísticament significatives entre les diferents matèries actives estudiades, tot i que tractaments com l’oli de parafina van mostrar resultats prometedors tant des del punt de vista productiu com econòmic en alguns dels camps assajats.
El projecte també ha analitzat la possibilitat de reforçar el control biològic de l’aranya roja mitjançant l’alliberament d’àcars i insectes depredadors utilitzats comercialment. Els resultats indiquen que aquesta estratègia no va comportar una reducció significativa de la plaga ni que els organismes alliberats s’establissin de manera persistent al cultiu. En canvi, el seguiment de camp va posar de manifest el paper destacat d’un petit escarabat depredador del gènere Stethorus, que va ser l’enemic natural més abundant i va incrementar la seva presència a mesura que augmentaven les poblacions d’aranya roja.
Paral·lelament, el projecte ha explorat la utilitat de la teledetecció per monitoritzar els efectes de la plaga sobre el cultiu. Les dades obtingudes a partir d’imatges de satèl·lit i d’índexs de vegetació com l’NDVI i el FAPAR permeten detectar i quantificar els danys causats per l’aranya roja, especialment en situacions d’afectació severa. Tot i això, els investigadors conclouen que aquestes eines són actualment més útils per fer el seguiment de l’evolució de la plaga i estimar-ne l’impacte productiu que no pas com a sistemes d’alerta precoç, ja que quan els símptomes es fan visibles en les imatges la infestació acostuma a estar ja molt avançada.
En conjunt, els resultats d’ARACZEA_COOP contribueixen a ampliar el coneixement disponible sobre una plaga que ha recuperat protagonisme en el cultiu del panís i proporcionen noves evidències per avançar cap a estratègies de gestió integrada més sostenibles, amb una menor dependència dels productes fitosanitaris i una millor integració dels mecanismes naturals de control.
