El projecte demostratiu IrriPAS ha desplegat una xarxa de finques arreu de Catalunya per validar en condicions reals eines de monitoratge i suport a la decisió que ajuden a optimitzar l’ús de l’aigua i dels nutrients, contribuint a una agricultura més eficient i sostenible
L’ús eficient de l’aigua i dels fertilitzants és un dels grans reptes que afronta actualment el sector agrari català. En un context marcat per episodis recurrents de sequera, la necessitat d’adaptar-se al canvi climàtic i l’increment de les exigències ambientals vinculades a la qualitat de l’aigua, el projecte demostratiu IrriPAS ha treballat durant dos anys per apropar al sector eines i tecnologies que afavoreixin una gestió més sostenible del reg i la fertirrigació.
El projecte ha creat una xarxa demostrativa d’explotacions agràries distribuïdes per tot Catalunya amb l’objectiu de mostrar, validar i transferir pràctiques alineades amb el model de Producció Agrària Sostenible (PAS).
La iniciativa ha integrat finques comercials, centres experimentals i centres formatius de les principals zones agrícoles del país, incloent el Pla de Lleida i les Garrigues, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Maresme, el Gironès i el Pirineu. Aquesta implantació territorial ha permès avaluar les tecnologies en una àmplia diversitat de cultius, sistemes de reg i condicions agronòmiques reals.
Al llarg del projecte s’han desplegat o reforçat sistemes de monitoratge basats en sensors d’humitat del sòl, microtensiòmetres de planta, comptadors intel·ligents de consum d’aigua, sensors de conductivitat elèctrica, sondes de succió per al seguiment dels nutrients i eines digitals de suport a la decisió com IrriDesk. Aquestes tecnologies permeten conèixer amb precisió les necessitats dels cultius i ajustar el reg i la fertilització a partir de dades objectives obtingudes directament al camp.
La xarxa ha inclòs cultius tan diversos com l’albercoquer, el presseguer, el festuc, la pomera, la vinya, l’avellaner, els cítrics, els cultius hortícoles, els cereals extensius i els farratges. En alguns casos, les actuacions s’han orientat a problemàtiques específiques, com ara la gestió del reg en sòls salino-sòdics, el seguiment de la fertirrigació o l’avaluació de l’ús d’aigua regenerada en cultius sensibles a la salinitat.
Ho veiem amb més detall:
A les comarques del Pla de Lleida i les Garrigues, el projecte ha treballat en cultius com l’albercoquer, el presseguer, el préssec pla, la pomera, la vinya i el festuc. En aquestes explotacions s’han desplegat sensors d’humitat del sòl, comptadors intel·ligents de consum d’aigua, microtensiòmetres de tronc i eines digitals de suport a la decisió com IrriDesk, que permeten programar el reg a partir de dades obtingudes directament al camp. En alguns casos, com una finca de préssec pla d’Aitona, també s’han estudiat problemàtiques específiques relacionades amb la salinitat del sòl i la baixa capacitat d’infiltració de l’aigua, complementant el seguiment amb anàlisis de sòl i fulla i mostreigs per caracteritzar el comportament hídric del sòl.
El projecte també ha tingut una important dimensió formativa. A l’Escola Agrària d’Alfarràs, per exemple, l’alumnat ha participat directament en la instal·lació dels equips de monitoratge, la presa de mostres i el seguiment dels cultius, adquirint coneixements pràctics sobre sensòrica i programació del reg basat en dades.
Al Camp de Tarragona s’han desenvolupat experiències orientades a avaluar la gestió del reg en contextos d’ús d’aigua regenerada. En parcel·les d’avellaner i vinya de l’Alt Camp, així com a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, s’han instal·lat sensors de conductivitat elèctrica, tensiòmetres i sistemes de seguiment de la fertirrigació per estudiar els possibles efectes de la salinitat en cultius especialment sensibles i generar coneixement tècnic útil per a agricultors i assessors.
A les Terres de l’Ebre, la finca experimental de cítrics de l’IRTA ha incorporat noves eines de monitoratge de la planta i del sòl, incloent-hi microtensiòmetres de tronc i sondes de succió a diferents profunditats, amb l’objectiu d’obtenir una gestió més precisa del reg i dels nutrients.
Les actuacions també s’han estès al Maresme, on l’Escola Agrària de Cabrils ha reforçat les seves infraestructures per al seguiment de la fertirrigació mitjançant sondes de succió, dispositius de captació de drenatges i caracterització dels sòls; al Gironès, amb diverses experiències en cultius de blat de moro regats per degoteig, aspersió i pivot; i al Pirineu, on s’ha monitoritzat un prat de dall amb alfals per estudiar la disponibilitat d’aigua en sistemes farratgers de muntanya.
A més de les explotacions comercials, el projecte ha comptat amb la participació activa d’escoles agràries i centres de formació, on l’alumnat ha col·laborat en la instal·lació de sensors, el maneig de dades i el seu seguiment, afavorint així la transferència de coneixement cap als futurs professionals del sector.
Un dels principals objectius d’IrriPAS ha estat convertir aquestes explotacions en espais demostratius de referència per al sector. Per aconseguir-ho, el projecte ha impulsat jornades tècniques, activitats formatives, demostracions pràctiques i eines digitals de divulgació, entre les quals destaca un mapa interactiu que permet consultar la informació tècnica de les diferents finques de la xarxa.
La col·laboració amb cooperatives, associacions de defensa vegetal (ADV), comunitats de regants, empreses i centres educatius ha contribuït a ampliar l’abast territorial de les actuacions i a facilitar l’intercanvi de coneixement entre agricultors, tècnics i investigadors.
Ana Pelechá, tècnica de l’IRTA i coordinadora del projecte, considera que “IrriPAS ha permès crear una xarxa de finques demostratives distribuïdes arreu de Catalunya, validant en condicions reals de camp eines de monitoratge i suport a la decisió per a la gestió del reg i la fertilització. Els resultats obtinguts generen una base sòlida per avançar cap a una agricultura més sostenible, basada en dades i adaptada als reptes futurs del regadiu.»
Les conclusions del projecte mostren que la integració de sensors de sòl, planta i consum d’aigua, combinada amb eines digitals de suport a la decisió, facilita una gestió més precisa dels recursos disponibles i contribueix a millorar l’eficiència de l’aigua i dels nutrients. Així mateix, l’experiència ha demostrat la viabilitat d’implantar sistemes de monitoratge i comunicació en temps real en explotacions agrícoles de característiques molt diverses.
Els resultats obtinguts proporcionen noves eines perquè agricultors i tècnics puguin afrontar amb més garanties els reptes derivats de l’escassetat hídrica, l’augment dels costos dels fertilitzants i les exigències ambientals associades a la producció agrària del futur.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
