Amb més de 25 anys d’experiència, l’IRTA-CReSA s’ha consolidat com un centre de referència europeu en bioseguretat i recerca en sanitat animal. Avui conversem amb Natàlia Majó, cap del programa de Sanitat animal, per conèixer de primera mà com es treballa en un equip tan especialitzat, quins són els principals reptes de salut animal i com la recerca que desenvolupen a l’IRTA-CReSA contribueix a protegir la salut dels animals, de les persones i dels ecosistemes. 

Com ha aconseguit l’IRTA-CReSA convertir-se en un referent europeu en bioseguretat i biocontenció? 

L’IRTA-CReSA va néixer fa més de 25 anys amb una missió molt clara: donar resposta als principals desafiaments del sector agroalimentari, especialment en l’àmbit de la sanitat dels animals de producció. Des del primer moment hem apostat per combinar recerca d’alt nivell amb una orientació molt pràctica, pensada per aportar solucions reals.  

Al llarg dels anys, aquesta manera de treballar ens ha permès construir una expertesa especialitzada en malalties infeccioses d’alt impacte gràcies al compromís i la capacitat tècnica d’un equip altament qualificat, acostumat a treballar en contextos de màxima exigència en bioseguretat i biocontenció. 

Aquest recorregut va fer possible que el 2017 ens convertíssim en el primer centre de l’Estat espanyol a col·laborar amb l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA) en l’àmbit de les malalties porcines emergents i reemergents, així com en laboratori de referència de la OMSA per a la pesta porcina clàssica. 

A més, el reconeixement com a Infraestructura Científica i Tècnica Singular per part del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades reflecteix una trajectòria sostinguda en el temps, basada en l’excel·lència científica, la col·laboració internacional i la confiança que han dipositat en nosaltres institucions i organismes de referència. 

Quin paper juga el programa de Sanitat animal i com és un dia habitual a l’equip? 

El programa de Sanitat animal és el nucli de l’activitat que desenvolupem a l’IRTA-CReSA. És des d’aquí que abordem la recerca i el desenvolupament d’eines per prevenir, detectar i controlar malalties animals d’alt impacte, moltes de les quals tenen una clara dimensió de salut pública. 

El fet de disposar d’unes instal·lacions de bioseguretat úniques a Catalunya ens permet treballar amb patògens com el virus de la pesta porcina clàssica i africana, la grip aviària o coronavirus zoonòtics, així com avançar en l’estudi de malalties transmeses per vectors, com els mosquits. Però el valor diferencial no és només l’equipament, sinó un equip humà altament qualificat i amb molts anys d’experiència en el treball en biocontenció. 

El nostre dia a dia és molt dinàmic i combina treball experimental en condicions de màxima bioseguretat, anàlisi de dades, desenvolupament de models i una coordinació constant entre perfils molt especialitzats. A l’IRTA-CReSA hi treballem prop de 150 persones, i aproximadament la meitat desenvolupen la seva activitat habitualment en instal·lacions de bioseguretat de nivell 3, cosa que requereix una preparació tècnica molt elevada amb uns alts estàndards de qualitat i una gran cultura de treball en equip. 

Quins són els principals reptes en sanitat animal dins d’aquest escenari de salut global? 

Avui dia, la sanitat animal no es pot entendre de manera aïllada. Vivim en un context globalitzat en què la salut dels animals, la de les persones i la del medi ambient estan estretament connectades, i això ens obliga a treballar amb una mirada integradora, sota el concepte d’“Una sola salut”. 

En aquest escenari, als reptes clàssics de la sanitat animal s’hi han afegit nous desafiaments amb un clar impacte en la salut pública. Treballem amb malalties d’elevada rellevància per al sector ramader, com la pesta porcina africana i clàssica, la grip aviària o la tuberculosi animal, però també amb patògens zoonòtics que poden afectar les persones. 

Això implica estudiar virus com el SARS-CoV-2, el virus del Nil Occidental o diferents arbovirus, abordant aspectes clau com la patogènesi, la transmissió, el desenvolupament de vacunes, els tractaments i les eines de diagnòstic, tant amb models in vitro com in vivo. L’objectiu final és generar coneixement útil que permeti anticipar riscos i millorar la capacitat de resposta davant de noves amenaces sanitàries. 

Alhora, un altre repte fonamental és avançar cap a models de recerca més responsables. En aquest sentit, a l’IRTA-CReSA estem impulsant el desenvolupament d’un biobanc d’organoides, rèpliques d’òrgans creades a partir de cèl·lules mare, que ens permet reduir l’ús d’animals d’experimentació i disposar de nous models per estudiar patògens emergents o testar nous fàrmacs de manera més eficient. 

“Als reptes clàssics de la sanitat animal s’hi han afegit nous desafiaments amb un clar impacte en la salut pública.”

Com es treballa des de l’IRTA-CReSA per detectar, analitzar i contenir possibles brots de malalties animals? 

La nostra recerca combina diferents maneres de treballar per entendre millor com es comporten els patògens i com es poden controlar. Al laboratori fem estudis en condicions de màxima bioseguretat, utilitzant sistemes cel·lulars i també organoides, que són rèpliques d’òrgans creades a partir de cèl·lules mare. 

Alhora, estudiem els vectors que poden transmetre aquests patògens, un àmbit cada cop més rellevant en el context de canvi climàtic. En aquest sentit, comptem amb un insectari amb cambres climàtiques dins de la instal·lació d’alta biocontenció, una infraestructura gairebé única a l’Estat, que ens permet analitzar com mosquits o paparres infectats responen als canvis de temperatura. 

Finalment, els estudis in vivo continuen sent clau per entendre la transmissió dels patògens, la resposta immunitària i l’eficàcia de vacunes i tractaments. 

Quina importància tenen els protocols, la bioseguretat i el compliment estricte dels procediments en aquest tipus d’investigacions? 

La bioseguretat és la base de tot el que fem. Treballar amb aquests patògens només és possible si ho fem amb les màximes garanties, tant per protegir les persones que hi treballen com l’entorn que ens envolta. 

Per això, les instal·lacions de l’IRTA-CReSA compten amb sistemes de bioseguretat i biocontenció reconeguts internacionalment, però tan important com la infraestructura és l’equip humà. La formació contínua i el compliment rigorós dels protocols formen part del nostre dia a dia i són essencials per garantir que la recerca es desenvolupi amb total seguretat.  

En què consistirà l’ampliació prevista de l’IRTA-CReSA?  

L’ampliació del centre ens permetrà reforçar de manera molt significativa la nostra capacitat de recerca en alta bioseguretat. Incorporarem nous laboratoris de nivell 3, un insectari, únic a Catalunya; i espais específics per treballar amb animals d’experimentació. 

Aquest creixement no només ens dona més espai, sinó que amplia la capacitat perquè equips de l’IRTA i d’altres centres de recerca, tant de Catalunya com internacionals, puguin treballar amb nosaltres de manera segura amb patògens d’alta complexitat. En un context marcat per l’experiència de la COVID-19 i per l’expansió de vectors associada a la globalització, la necessitat d’aquest tipus d’instal·lacions és avui més gran que mai. 

Quin valor aporta l’IRTA-CReSA i com beneficien a la societat aquest tipus de centres? Quina és la seva contribució científica i quins reptes o oportunitats es preveuen de cara al futur? 

El valor de l’IRTA-CReSA és que ens permet anticipar-nos als riscos i donar resposta a amenaces sanitàries que poden tenir un impacte directe en la seguretat alimentària, en el sector agroalimentari i, en última instància, en la salut de les persones i del medi ambient. 

La nostra contribució científica es basa a generar coneixement útil, rigorós i aplicable, que ajudi a prendre millors decisions i a reforçar la capacitat de resposta davant de crisis sanitàries. En un context marcat pel canvi climàtic i la globalització, continuar ampliant les capacitats de recerca no és només una oportunitat, sinó una necessitat per protegir la societat i el teixit productiu de cara al futur.