Com vas començar a l’IRTA-CRAG i com va sorgir l’oportunitat de fer-hi el doctorat?
Vaig conèixer l’IRTA abans de començar el doctorat. Feia un màster a la Universitat Autònoma de Barcelona. Havia sentit a parlar molt bé del centre i, en aquell moment, buscava laboratoris per fer les pràctiques i la tesi de màster. Finalment, em vaig incorporar a l’IRTA-CRAG, i va ser llavors quan vaig conèixer en Jordi García i la Marta Pujol. Un cop vaig acabar el màster, em van acceptar per fer el doctorat amb ells al centre.
Quin va ser l’objectiu de la vostra recerca durant el doctorat?
El projecte en què vaig participar tenia com a objectiu generar coneixement bàsic sobre com es produeixen els aromes als melons i intentar millorar-ne la qualitat organolèctica. Vam prendre mostres del meló «piel de sapo», que no és gaire aromàtic, i del cantalop, que és molt aromàtic, per identificar quins gens eren responsables de la producció d’aromes.
Com valores la teva experiència al CRAG i dins de l’entorn de l’IRTA?
Un aspecte que aprecio molt és que, dins del centre, tots els equips de l’IRTA compartíem instal·lacions i equipament. Tot i que cadascú de nosaltres treballava en els seus propis projectes, utilitzàvem tècniques similars. Això va facilitar molt l’intercanvi de coneixements, protocols i experiències.
Però el que més em destaca són els moments compartits amb els altres doctorands, així com el que vaig aprendre sobre planificació, comunicació i treball en equip.
Has obtingut un màster en Educació i has impartit diverses classes a la universitat. D’on et ve aquesta passió per l’educació?
Sempre m’ha encantat ensenyar —els meus dos pares són mestres— i durant el doctorat ja havia fet pràctiques docents a la UAB i la UPF, a més de donar classes particulars. Un cop vaig acabar el doctorat, vaig tornar a Galícia per fer el màster i la vaig gaudir molt. Ara mateix, ho veig com una mena de pla B per si la meva recerca no acaba d’anar bé en algun moment, però continuo aprofitant les oportunitats de divulgació científica o de docència universitària quan sorgeixen.
Actualment estàs fent recerca postdoctoral a l’INRAE.
Sí. Actualment treballo amb tomàquets, centrant-me en l’estrès abíotico: la tolerància a la sequera i la calor, i la reducció de l’ús de pesticides i fertilitzants. L’objectiu és desenvolupar plantes més resilients als reptes del canvi climàtic, sempre en col·laboració amb models agrícoles més sostenibles com l’agroecologia, per exemple, combinant diversos cultius o varietats al mateix camp.
Com va ser començar a treballar a l’estranger?
El canvi no va ser gaire gran en comparació amb l’IRTA: la manera de treballar és bastant similar, tot i que l’INRAE és molt més gran perquè opera a escala nacional a França, amb molts centres repartits per diferents regions. Però amb tot el que vaig aprendre a l’IRTA, puc fer la meva feina aquí de la millor manera possible.
Quin paper pot tenir la genètica en l’abordatge del canvi climàtic?
Crec que la genètica i la genòmica, utilitzant tècniques com el CRISPR-Cas, poden accelerar canvis que tradicionalment s’assolien mitjançant el creuament —i fer-ho de manera més precisa, sense introduir altres gens no desitjats vinculats a l’característica que volem modificar. Això ens pot ajudar a fer front no només a la sequera i les altes temperatures, sinó també a malalties que poden esdevenir més comunes a causa de la propagació de nous vectors d’insectes. De moment, la meva recerca postdoctoral encara no ha donat cap resultat definitiu: hem editat plantes al hivernacle, però les proves per veure si són més resistents es faran l’any que ve.
Què consell donaries a algú que acaba de fer un doctorat o que s’està plantejant fer-ne un?
Durant un doctorat, desenvolupes moltes habilitats —tant tècniques com transferibles— que són molt útils per a qualsevol feina; és una experiència que t’ajuda a créixer molt com a persona. Cal triar bé el programa, perquè l’experiència depèn en gran part de l’entorn i del suport dels directors de tesi. A l’IRTA, vaig tenir l’oportunitat d’aprendre moltíssim al costat d’un equip fantàstic. Un cop l’has acabat, se t’obren moltes portes i, amb totes les habilitats que has desenvolupat, pots provar el que vulguis: els negocis, la comunicació científica, l’acadèmia o la docència. Hi ha moltes possibles carreres professionals i crec que amb un doctorat et gradues amb les eines per afrontar-ne qualsevol.
