L’IRTA demostra que ajustar les dosis a la realitat de cada zona del camp redueix pèrdues de nutrients, disminueix el risc de contaminació i millora l’eficiència dels cultius
La fertilització de precisió permet adaptar les aportacions de purins i altres adobs a les necessitats reals del sòl i del cultiu, amb beneficis ambientals i econòmics
Aplicar més fertilitzant no sempre significa produir més, tampoc en cultius extensius. El projecte demostratiu FERT-ORG-PRECIS, impulsat per l’IRTA, confirma que adaptar les dosis de fertilització a les necessitats reals de cada zona de la parcel·la permet reduir l’ús de nutrients, minimitzar-ne les pèrdues al medi i mantenir la productivitat dels cultius.
Durant dos anys, l’equip investigador ha treballat en sis parcel·les demostratives situades a Osona, el Pla de l’Estany, la Noguera, l’Alt i el Baix Empordà i el Vallès Oriental, col·laborant amb cooperatives i associacions de les diferents zones. Mitjançant l’ús de mapes de sòl, sensors, imatges de satèl·lit i dades de producció, s’han identificat diferents zones de potencial productiu dins d’una mateixa parcel·la i s’hi han aplicat dosis diferenciades de fertilitzants.
«L’objectiu és aplicar els nutrients allà on realment són necessaris i en la quantitat adequada. Això permet millorar l’eficiència de la fertilització, reduir costos i minimitzar l’impacte ambiental sense comprometre la producció», explica Francesc Domingo, investigador del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA.
Un dels resultats destacats del projecte és la reducció de les pèrdues de nutrients al medi. L’ajust de les dosis segons el potencial productiu de cada zona ha permès disminuir el risc de pèrdues de nitrats i limitar l’acumulació de fòsfor als sòls, especialment en parcel·les amb una llarga història d’aplicacions de purins i altres fertilitzants orgànics.
Segons l’equip investigador, aquesta és una qüestió especialment rellevant a Catalunya, on els fertilitzants orgànics constitueixen una de les principals fonts de nutrients en els cultius extensius.
Els resultats també mostren que incrementar la dosi de nitrogen a les zones de major capacitat productiva no ha comportat, en general, un augment del rendiment dels cultius. En canvi, aquesta estratègia sovint ha reduït l’eficiència en l’ús del nitrogen, és a dir, la capacitat del cultiu per transformar els nutrients aportats en producció.
Al mateix temps, les zones amb menor potencial productiu han mantingut nivells d’eficiència similars als de les zones intermèdies tot i rebre menys fertilitzant, fet que indica que les aportacions es poden ajustar millor a les necessitats reals de cada part de la parcel·la.
Els resultats del projecte posen de manifest que la fertilització de precisió pot contribuir a una gestió més eficient dels nutrients, adaptant les aportacions a les necessitats reals dels cultius i de cada zona de la parcel·la. Tot i això, Domingo recorda que “no existeix una recepta única i que cada explotació requereix una estratègia específica en funció del sòl, el cultiu i els factors que limiten la producció”.
Per dur a terme els assajos, l’IRTA ha combinat diferents tecnologies d’agricultura de precisió, incloent-hi sensors de sòl, mapes de rendiment i imatges del satèl·lit Sentinel-2. Aquesta informació ha permès crear mapes digitals que identifiquen zones amb diferent potencial productiu dins d’una mateixa parcel·la i ajustar-hi les dosis de fertilització.
El projecte també ha demostrat que aquesta aproximació és aplicable tant en fertilitzants orgànics com minerals i tant en aplicacions de fons com en aplicacions en cobertora, fet que amplia les possibilitats d’adopció d’aquestes eines en diferents sistemes productius.
Video explicatiu sobre el projecte
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
