El projecte POMCRACK confirma que els períodes de manca d’aigua sense control poden fer que les pomes siguin més propenses a esquerdar-se
Els bioreguladors no han reduït l’afectació de manera consistent, tot i que Promalin ha mostrat resultats més favorables que els altres tractaments estudiats
La humitat relativa és el factor ambiental més associat a les microfissures, i la tinció amb fucsina podria ajudar a anticipar el risc de cracking
Una nova tècnica que tenyeix la pell de les pomes permet fer visibles les primeres microfissures i podria ajudar a anticipar quan hi ha més risc que la fruita s’esquerdi. El cracking comença amb aquestes petites fissures, sovint imperceptibles a simple vista, a la cutícula, la capa protectora que recobreix el fruit. A mesura que la poma creix, les esquerdes poden aprofundir-se fins a arribar a la polpa, deteriorar-ne la qualitat i facilitar l’entrada de microorganismes. En varietats de gran valor comercial com ‘Fuji’ i ‘Rosy Glow’ (Pink Lady), aquest problema pot arribar a comprometre una part important de la collita.
Entendre quan i per què apareixen aquestes primeres fissures ha estat un dels principals objectius de POMCRACK, un projecte pilot innovador realitzat per part d’un Grup Operatiu, liderat per FRUILAR, amb la participació de TORNAFRUIT, la coordinació d’AFRUCAT i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) com a centre tecnològic.
Després d’analitzar el comportament de les dues varietats en diferents finques i sotmetre els arbres a diferents estratègies de reg i tractaments amb bioreguladors, el projecte apunta a un resultat especialment rellevant: la humitat relativa és el factor ambiental que més clarament s’ha relacionat amb la formació de microfissures a la cutícula.
La relació s’ha observat tant en ‘Rosy Glow’ com en ‘Fuji’. En canvi, altres variables estudiades, com la temperatura o la radiació, no van mostrar en les condicions dels assajos una associació tan clara. Els resultats també posen de manifest que les particularitats de cada finca i les condicions ambientals locals poden pesar més que l’aplicació d’un tractament concret a l’hora de determinar la resposta del fruit.
“Una de les conclusions més interessants és que el cracking no respon a una única causa ni podem abordar-lo amb una única recepta. Hem vist que l’ambient, l’estat hídric de l’arbre i les característiques de cada finca tenen un paper molt important. Conèixer millor aquestes interaccions és el primer pas per poder prendre decisions de maneig més precises”, explica Luis González, investigador del programa de Fructicultura de l’IRTA.
La pell de la poma ha d’acompanyar el creixement del fruit al llarg de tota la campanya. Quan el fruit s’expandeix més ràpidament del que poden assumir les cèl·lules de la pell i la cutícula, poden aparèixer microfissures. Canvis en la disponibilitat d’aigua, la humitat ambiental, la maduresa del fruit o altres condicions de l’entorn poden intervenir en aquest procés.
Per entendre’l millor, POMCRACK ha combinat sensòrica, seguiment fisiològic dels arbres i observació directa de la pell del fruit. A les finques experimentals es van instal·lar sensors d’humitat del sòl, comptadors d’aigua i microtensiòmetres FloraPulse inserits al tronc, que permeten conèixer de manera contínua l’estat hídric de l’arbre. Paral·lelament, l’equip de l’IRTA va mesurar variables fisiològiques com el potencial hídric de la tija, la conductància estomàtica, la transpiració o la fluorescència relacionada amb l’activitat fotosintètica.
Aquesta informació s’ha creuat amb les condicions meteorològiques i amb l’evolució de la pell de les pomes.
Una de les aportacions més innovadores del projecte ha estat provar una tècnica aparentment senzilla: submergir els fruits en una solució de fucsina, un colorant que penetra per les petites discontinuïtats de la pell i permet veure i quantificar les microfissures de la cutícula.
A ‘Rosy Glow’, aquesta tècnica va mostrar que els fruits tractats amb Promalin presentaven, durant bona part de la campanya, menys superfície tenyida que els fruits control. Les diferències van ser especialment visibles al final del desenvolupament: durant setembre i octubre, el control va assolir valors d’entre el 16% i el 18% de superfície tenyida, mentre que els fruits tractats es van mantenir entre el 7% i el 13%.
El resultat suggereix que el bioregulador podria ajudar a mantenir la integritat de la cutícula en determinades condicions. Tanmateix, aquesta menor presència de microfissures no es va traduir de manera concloent en menys cracking a collita, de manera que els investigadors remarquen que cal continuar validant aquesta relació.
La tècnica és especialment interessant, doncs, no tant com una predicció definitiva, sinó com una possible eina de seguiment de l’estat de la pell i d’identificació precoç dels períodes de més risc.
Precisament gràcies a aquest seguiment de les microfissures, l’equip ha pogut relacionar-ne l’evolució amb les condicions meteorològiques.
En ‘Rosy Glow’, la humitat relativa va ser l’única de les principals variables climàtiques estudiades que va mostrar una relació significativa amb l’augment de superfície tenyida. La mateixa associació es va repetir en ‘Fuji’: com més elevada era la humitat relativa, més gran era la presència de microfissures detectades a la cutícula.
Això apunta a la humitat com un dels factors que cal tenir en compte per comprendre quan la pell del fruit es torna més susceptible. No significa, però, que la humitat expliqui per si sola el cracking. De fet, un dels resultats més reveladors del projecte és precisament la complexitat del fenomen.
En ‘Fuji’, per exemple, hi va haver fruits amb poca superfície tenyida durant el seguiment que, posteriorment, van presentar una incidència elevada de cracking a la collita. És una evidència que veure poques microfissures en un moment determinat no garanteix que el fruit no s’esquerdi més endavant.
POMCRACK també ha provat diferents productes pensats per influir en el creixement i l’elasticitat de la pell de la poma, amb l’objectiu de veure si podien reduir el cracking. En les condicions estudiades, cap dels tractaments hormonals va aconseguir reduir de manera estadísticament significativa i consistent el cracking ni en ‘Rosy Glow’ ni en ‘Fuji’.
Sí que es van detectar algunes tendències que obren noves preguntes. En ‘Rosy Glow’, les estratègies amb Promalin estàndard combinat amb microaspersió i el programa de quatre aplicacions de Promalin van presentar numèricament els nivells de cracking més baixos. En el cas de la microaspersió, el sistema s’activava quan la temperatura superava els 37 ºC per reduir la temperatura dels fruits.
Els resultats no permeten, però, saber si aquesta resposta estava relacionada amb el bioregulador, amb el refredament proporcionat per la microaspersió o amb la combinació dels dos factors.
En ‘Fuji’, l’anàlisi de diverses finques també va mostrar respostes molt diferents. Agrupant totes les dades, els arbres tractats amb Promalin van presentar una incidència mitjana de cracking del 44%, davant del 49% dels controls. La diferència, però, no va ser prou consistent entre finques per atribuir al tractament un efecte general de reducció del cracking.
És un resultat rellevant per al sector: abans d’afegir nous tractaments al maneig de les finques, cal saber en quines condicions aporten realment un benefici.
Els assajos també posen de manifest la importància de cobrir les necessitats d’aigua dels arbres. Els resultats indiquen que, tant en ‘Rosy Glow’ com en ‘Fuji’, cal satisfer el 100% de les necessitats hídriques del cultiu per minimitzar els problemes de qualitat. Els períodes de manca d’aigua sense control van augmentar la incidència d’esquerdament en totes dues varietats, especialment en ‘Fuji’.
En les finques de ‘Rosy Glow’ analitzades, també es va observar que les parcel·les amb reg a manta presentaven, en general, menys superfície de la cutícula afectada i menys esquerdes que les de reg localitzat.
Es tracta d’una tendència que suggereix una possible relació entre l’estat hídric de l’arbre i la capacitat de la pell per suportar el creixement del fruit. Tanmateix, les diferències entre finques i les condicions particulars de la campanya obliguen a interpretar aquest resultat amb prudència i a continuar-lo estudiant abans de traslladar-lo a una recomanació general de maneig.
“La clau és saber quan i com regar. Entendre com es relacionen l’aigua disponible per a l’arbre, les condicions ambientals i el creixement del fruit és fonamental per ajustar el reg a les necessitats del cultiu. iLa sensòrica permet seguir aquests processos en temps real i prendre decisions més precises per fer un ús més eficient de l’aigua millorar la qualitat de la fruita”, apunta González.
El projecte ha aportat, a més, informació sobre la qualitat comercial de la producció. Tant en ‘Rosy Glow’ com en ‘Fuji’, el pes, la mida i, en menor mesura, la coloració de les pomes van estar més relacionats amb la quantitat de fruita de cada arbre que amb els tractaments aplicats.
Com més fruits suportava un arbre, menor tendia a ser el pes i la mida mitjans de cada poma. En ‘Rosy Glow’, la càrrega de pomes explicava més del 60% de la variabilitat observada en el pes i més de la meitat de la variació de la mida.
Aquesta dada reforça la necessitat d’abordar la qualitat de la fruita des d’una perspectiva integral, combinant fisiologia, maneig, clima i tecnologia.
El cracking no és només un problema estètic. Quan una esquerda fa que una poma deixi de ser comercialitzable, es perd una part dels recursos (aigua, energia, fertilització i treball) que han estat necessaris per produir-la.
Per això, comprendre millor quan i per què s’esquerda la fruita pot contribuir tant a millorar la rendibilitat de les explotacions com a utilitzar amb més precisió els recursos necessaris per produir-la.
Els resultats de POMCRACK no ofereixen una fórmula única, però sí una fotografia molt més precisa de la fisiopatia i de les interaccions que la condicionen. Identificar la humitat relativa com un factor ambiental clau, incorporar sensòrica per seguir l’estat hídric dels arbres i disposar d’una metodologia capaç de revelar microfissures abans que siguin visibles són passos per continuar avançant cap a sistemes de producció més resilients i adaptats a unes condicions mediterrànies cada vegada més variables.
POMCRACK, a la recerca de noves estratègies per reduir les pèrdues causades pel cracking en varietats de poma d’alt valor comercial, és un projecte pilot innovador realitzat per part d’un Grup Operatiu, liderat per FRUILAR, amb TORNAFRUIT com a membre beneficiari, AFRUCAT al capdavant de la coordinació i l’IRTA com a centre tecnològic.
El projecte ha treballat amb varietats d’alt valor comercial com ‘Fuji’ i ‘Rosy Glow’ (Pink Lady), combinant sensòrica, estratègies de reg, seguiment fisiològic dels arbres, bioreguladors i estudi de la cutícula per aprofundir en les causes del cracking i identificar possibles estratègies de prevenció.
POMCRACK forma part dels ajuts per a l’execució de projectes pilot de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles, en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027, cofinançat per la Unió Europea i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
