L’IRTA ha participat, juntament amb tres cooperatives oleícoles i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el grup operatiu OLIV.PODA_COOP
Durant tres campanyes, l’estudi ha posat a prova per primera vegada amb un disseny experimental rigorós l’anomenada «esporga totalment mecanitzada» en olivars tradicionals de Catalunya, comparant-la amb el sistema manual convencional
L’esporga és una de les operacions de conreu amb més impacte sobre la productivitat de l’olivar: juntament amb la collita, suposa més del 70 % dels costos productius. L’esporga totalment mecanitzada (coneguda també com a «Poda Aragonesa 4.0») és una tècnica registrada i desenvolupada de forma empírica per una empresa viverística de Caspe (Terol), que s’ha anat estenent els darrers anys a plantacions comercials d’Aragó, Andalusia, la regió italiana de Bari, Portugal i Catalunya, gràcies a la bona resposta vegetativa i productiva observada sobre el terreny. Fins ara, però, no se n’havia fet cap avaluació científica.
Per cobrir aquest buit, l’IRTA i els socis del grup operatiu (Agrícola del Camp Santa Bàrbara SCCL, COSELVA i Unió Fruits SCCL com a empreses beneficiàries) van establir el febrer del 2024 tres assajos de camp en zones i varietats representatives del sector oleícola català: a Coselva (la Selva del Camp), amb la varietat ‘Arbequina’ en regadiu; a Olis Santa Bàrbara (Montsià), amb la varietat ‘Morrut’ en secà; i a Unió Fruits (Flix), amb la varietat ‘Empeltre’, de regadiu. A cada parcel·la es va comparar l’esporga mecànica amb l’esporga manual seguint un disseny en blocs a l’atzar, amb almenys cinc repeticions de deu oliveres per sistema. El tècnic Juan Francisco Hermoso, com a responsable del projecte per part de l’IRTA, estableix quin és el repte:
Aquesta tècnica substitueix la poda manual per una mecanització completa del procés: redueix el temps, la mà d’obra i optimitza el maneig de l’arbre. Però… ¿serem capaços de mantenir la producció a mig termini?; ¿funciona a les plantacions tradicionals de Catalunya?
Investigador especialista en Olivera i elaiotècnia
El resultat més consistent i homogeni del projecte és la reducció del temps i del cost d’esporga amb el sistema mecànic, observada als tres assajos al llarg de les tres campanyes (2024-2026). A Unió Fruits, les hores de poda per hectàrea es van reduir d’unes 19 a només 3, i el cost va passar de 457 €/ha amb poda manual a 273 €/ha amb poda mecànica. A Olis Santa Bàrbara, la reducció va anar de 38 a 3,6 hores/ha, amb un cost que va baixar de 763 a 337 €/ha. I a Coselva, on la intensitat de poda manual era més elevada per tractar-se del marc de plantació més dens, les hores es van reduir de 54 a 4 per hectàrea, i el cost, de 860 a 339 €/ha.
Quan es té en compte no només el cost de l’esporga, sinó també la producció d’oli obtinguda a la collita del 2025, el balanç varia segons la parcel·la. A Unió Fruits, la producció amb esporga mecànica va resultar inferior a la manual, fet que es va traduir en un augment del 15 % en el cost per quilo d’oli respecte al sistema tradicional. A Olis Santa Bàrbara, en canvi, la producció no va presentar diferències significatives entre tractaments, mentre que el cost del sistema mecànic es va reduir un 8 %. I a Coselva (el marc de plantació més intensiu dels tres) és on l’efecte va resultar més favorable, amb una certa tendència a l’augment de la producció d’oli i una reducció de costos del 28 %.
Pel que fa a la qualitat, ni les característiques morfològiques i comercials dels fruits (pes, relació polpa/os, índex de maduresa, rendiment gras, entre d’altres) ni les característiques organolèptiques de l’oli elaborat a la planta pilot d’Olis de Mas Bové van mostrar diferències estadísticament significatives entre els dos sistemes d’esporga en la collita del 2025.
Els resultats s’han d’interpretar, a més, tenint en compte la forta sequera que va marcar el projecte, especialment durant el 2024 i el 2025: la primera campanya no va tenir collita a cap dels tres assajos, i el baix creixement vegetatiu del segon any va impedir esporgar les parcel·les de Santa Bàrbara i Flix el 2025. Les dades de teledetecció recollides amb dron, combinades amb mesures de potencial hídric de tija a camp, van confirmar que les oliveres amb poda manual (de capçada més gran) presentaven un estrès hídric superior en condicions de secà, un patró que no es va observar a la parcel·la en regadiu.
Durant el 2025 i el 2026, l’IRTA i els socis del grup operatiu han organitzat set jornades tècniques i activitats de transferència per donar a conèixer els resultats del projecte al sector productor. Entre aquestes actuacions, destaquen les sessions celebrades a la Selva del Camp i a la finca Mas del Víctor (Coselva), així com les visites tècniques de professionals i grups procedents de la Comunitat Valenciana i d’universitats italianes, que es van desplaçar fins a aquestes instal·lacions per conèixer de primera mà el projecte i els assaigs en camp. Igualment, els resultats del projecte s’han presentat en diversos fòrums internacionals, com el Seminari de Camp de l’Olive Center de la Universitat de Califòrnia a Davis (Estats Units) i una microcredencial universitària de la Universidad de Córdoba centrada en tècniques d’esporga de l’olivera, en què membres de l’equip es van desplaçar per participar-hi i exposar els avenços obtinguts.
En aquest vídeo explicatiu podreu conèixer més de prop el projecte:
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
Investigador especialista en Olivera i elaiotècnia
