El projecte REBEEFAR demostra que subministrar lactoreemplaçant o rehidratant durant les parades millora l’estat energètic dels animals
La recerca també qüestiona els beneficis dels substituts de calostre després del viatge i valida l’ús de sensors intel·ligents per seguir la recuperació dels vedells
El transport és un dels moments més exigents per als vedells lactants. Hores de viatge, canvis d’entorn i períodes amb alimentació restringida poden afectar el seu benestar i el seu estat fisiològic. Davant d’aquest repte, el projecte REBEEFAR ha avaluat diferents estratègies per reduir l’impacte dels transports de llarga durada i millorar la recuperació dels animals un cop arriben a les granges.
Els resultats mostren que proporcionar lactoreemplaçant o rehidratant durant les parades obligatòries dels trajectes ajuda els vedells a mantenir un millor estat energètic a l’arribada. En canvi, els primers protocols avaluant la suplementació amb substituts de calostre després del transport no ha mostrat beneficis significatius ni sobre el creixement ni sobre el consum d’aliment. Els beneficis no es descarten del tot, doncs potser cal optimitzar el protocol (dosis i/o dies suplementació).
«El projecte ens ha permès identificar mesures concretes que poden contribuir a millorar el benestar dels vedells durant una de les fases més sensibles de la seva vida productiva, aportant evidència científica per orientar tant el sector com les futures normatives», destaca Sonia Martí, investigadora del programa Producció de remugants de l’IRTA.
Una alternativa per reduir l’estrès dels transports
L’estudi ha seguit vedells lactants transportats des del centre d’Europa fins a Catalunya, una situació habitual dins del sector boví. La investigació ha comparat diferents estratègies d’alimentació durant les parades de descans per determinar quines permeten minimitzar l’estrès associat al viatge.
Els animals que van rebre lactoreemplaçant o rehidratant van mantenir un millor estat energètic i van mostrar menys signes de mobilització de reserves corporals, fet que ajuda a una millor capacitat de recuperació després del transport.
Aquests resultats aporten noves evidències en un moment en què la Unió Europea estudia possibles canvis normatius relacionats amb el transport d’animals vius.
Segons Martí, “millorar el benestar dels vedells durant el transport no només té implicacions per als animals, sinó també per a l’eficiència de les explotacions. Disposar de protocols basats en evidència científica permet optimitzar la gestió, reduir riscos i afavorir una recuperació més ràpida després dels desplaçaments.”
Una de les novetats del projecte ha estat la incorporació de sensors capaços de registrar contínuament l’activitat dels vedells. Aquesta tecnologia permet monitorar aspectes com la rumia, la ingesta o el comportament dels animals sense interferir en el seu maneig habitual.
Les dades obtingudes indiquen que alguns patrons de comportament estan relacionats amb una millor recuperació i amb un major rendiment posterior, obrint la porta a noves eines de seguiment per a la ramaderia de precisió.
La recerca també ha avaluat l’ús de substituts de calostre durant els primers dies després de l’arribada a les explotacions. Malgrat les expectatives inicials, els resultats no han detectat millores significatives en el rendiment productiu dels animals, ni en la seva salut. Cal continuar avaluar aspectes crítics com la dosi i la durada de la seva suplementació i així trobar el protocol òptim.
Aquesta informació permet al sector professionalitzar les seves decisions i evitar la implementació de protocols no validats i concentrar els esforços en aquells protocols que sí aporten valor.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
