Pesta Porcina Africana

Línia de recerca del programa Sanitat animal a l’IRTA-CReSA

Aquest grup de recerca treballa per entendre com el virus de la Pesta PoAquest grup de recerca treballa per entendre com el virus de la Pesta Porcina Africana (VPPA) interactua amb el sistema immunitari del porc, i com es poden aprofitar aquests coneixements per millorar el control de la malaltia. Es dedica especialment a:

  • Desxifrar els mecanismes immunològics que determinen si un animal desenvolupa protecció efectiva o patogènesi.
  • Dissenyar i optimitzar vacunes, tant atenuades com de subunitats, utilitzant eines d’antigen discovery i immunologia funcional.
  • Identificar correlats de protecció que permetin predir l’eficàcia de vacunes i accelerar l’avaluació de noves estratègies vacunals.
  • Desenvolupar enfocaments d’immunitat innata entrenada (trained immunity) en espècies ramaderes per augmentar la seva resiliència a infeccions.

A més, col·labora activament amb empreses del sector farmacèutic, tant en projectes de recerca conjunta com mitjançant serveis especialitzats en virologia, immunologia i estudis preclínics en condicions de bioseguretat de nivell 3 (NBS-3).

Què és la Pesta Porcina Africana?

La PPA és una malaltia que afecta a porcs domèstics i porcs senglars, i també a altres espècies de porcs salvatges que viuen a l’Àfrica. Es transmet per contacte directe entre animals o per contacte amb material contaminat (menjar, aigua, brossa, animals morts…). A l’Àfrica també es transmet per unes espècies concretes de paparres, que també s’han detectat a Andalusia i Extremadura, però que no hi ha a Catalunya. La PPA té un índex alt de mortalitat en les seves manifestacions més agudes, i suposa un risc per a la producció porcina. La malaltia NO afecta ni es transmet a les persones ni a d’altres animals, tampoc si es consumeix carn que pogués estar contaminada pel virus.

La pesta porcina africana és una malaltia endèmica a l’Àfrica des de que es va descobrir a principis del segle XX. A la península ibèrica va aparèixer als anys 60-70, des d’on es va estendre a d’altres països d’Europa occidental i Amèrica. Gradualment es va anar eradicant, fins que es al 1995 la península ibérica es va declarar lliure de la malaltia. Des de 2007, hi ha un nou genotip del virus que s’ha anat estenent des de Geòrgia a l’Europa de l’est, l’Àsia i Euràsia, Oceania, i la República Dominicana. A Europa occidental i en països allunyats de les zones endèmiques també hi ha hagut brots, com a Alemanya, Bèlgica, Suècia o Itàlia.

Actualment no hi ha vacuna per a la PPA (excepte dues d’atenuades acceptades només a Vietnam).