Canviar per alguna foto xula de la planta de biogàs a tot l’ample que doni i que no es veig extrany
Una planta de biogàs és una instal·lació que aprofita els residus orgànics les granges i la fàbrica de pinsos de Mas Bové i els converteix en recursos útils. Funciona reproduint de manera controlada un procés que ja passa a la natura, la digestió anaeròbia. Dins d’un espai tancat i sense oxigen, uns microorganismes descomponen la matèria orgànica dels purins, la gallinassa i les restes de pinso, i la transformen en dos productes.
El metà és un gas d’efecte hivernacle que s’allibera a l’atmosfera quan les dejeccions ramaderes s’acumulen en basses o tancs, sobretot si estan tapats. La planta de biogàs utilitza aquestes dejeccions per a generar metà de forma controlada en un espai tancat, i el crema per a produir energia. Per això, redueix l’impacte ambiental de les granges de Mas Bové.
L’energia generada escalfa la nau de maternitat de les truges i manté la temperatura del digestor anaerobi. Així, on abans es feia servir gas propà, ara hi arriba energia renovable produïda a la mateixa granja. El fertilitzant orgànic obtingut del digestat serveix per adobar els camps de Mas Bové i estalvia costos en la gestió de les dejeccions. I l’aigua recuperada permet regar els camps i netejar les granges de porcs i de pollastres.
El biogàs és una font d’energia renovable que s’obté mitjançant un procés biològic anomenat digestió anaeròbia, que transforma la matèria orgànica (present als purins dels porcs, la gallinassa dels pollastres o altres residus orgànics) en una mescla de gasos composta majoritàriament per metà (CH4) i diòxid de carboni (CO2), juntament amb altres gasos minoritaris.
Una planta de biogàs és una instal·lació dissenyada per produir un gas renovable (biogàs) a partir del tractament de residus orgànics mitjançant la digestió anaeròbia (sense oxigen). Aquesta instal·lació permet obtenir energia (tèrmica o elèctrica), així com recuperar aigua i fertilitzant.
La instal·lació de l’IRTA Mas Bové és, a més, una eina de recerca i de coneixement obert. De fet, és la primera planta de Catalunya i de l’Estat espanyol gestionada per un institut de recerca públic mentre dona servei a una granja.
Foto xula general planta
El projecte forma part de l’aposta de l’IRTA emmarcada en un dels vuit objectius estratègics científics del Pla estratègic 2024-2027: Impulsar la bioeconomia valoritzant residus orgànics i subproductes agroalimentaris, un model circular que dona valor als recursos biològics del sector més enllà de l’energia.
Aquest objectiu estratègic se centra a reduir els residus i aprofitar els que inevitablement haguem de generar per a donar-los valor i tornar-los a incloure dins la cadena agroalimentària. És el cas de les dejeccions ramaderes i altres restes, com els pinsos de la fàbrica de Mas Bové.
La bioeconomia, un model econòmic circular basat en l’ús de recursos naturals renovables i locals, és una eina imprescindible per a entomar grans reptes alimentaris dels nostres dies, que són globals i locals. Per exemple, mitigar el canvi climàtic; millorar la salut del sòl, o gestionar millor l’aigua.
El procés comença aquí. El purí porcí, la gallinassa dels pollastres i les restes de pinso de la fàbrica de pinsos ‘aboquen en aquest tanc, que en fa una barreja homogènia anomenada alimentació. Aquesta és la matèria primera que després es bombeja cap al digestor anaerobi.
Barrejar residus de procedències diferents i digerir-los alhora és el que es coneix com a codigestió. La combinació equilibra els nutrients que aporta cada residu i estabilitza l’activitat de les poblacions microbianes, de manera que el digestor treballa amb millor rendiment i produeix més biogàs.
El tanc té una capacitat de 210 m³, està semienterrat i cobert per rebaixar les emissions de gasos. A dins, un agitador manté la barreja homogènia, i un sistema de bombeig automàtic, regulat per sondes de nivell, l’envia cap al digestor. Cada any s’hi preparen 5.246 tones d’alimentació.
Foto xula del tanc d’alimentació
La barreja arriba des del tanc d’alimentació i entra al digestor, l’equip central de la planta. L’interior està a una temperatura constant de 38 ºC i en absència d’oxigen,. Aquestes condicions permeten a uns bacteris i arqueus descomposar la matèria orgànica al llarg de diversos dies. D’aquí en surten dos productes, el biogàs i el digestat.
La descomposició passa per quatre etapes que tenen lloc alhora dins del tanc:
El digestor té un volum total de 452 m³ i dos agitadors laterals que mantenen la mescla en moviment perquè la temperatura i el pH es mantinguin constants. Cada any produeix 96.697 Nm³ de biogàs, format en un 65 % per metà i en un 35 % per diòxid de carboni, i 5.079 tones de digestat. Una petita part d’aquest biogàs es crema per mantenir el digestor a la temperatura de treball.
Foto xula del digestor
El digestat que surt del digestor arriba al separador, i passa per un sistema de premsat tipus filtre-premsa amb malles d’entre 300 i 650 micres, que el divideix en dues fraccions de propietats diferents:
El digestat és ric en nitrogen, fòsfor i potassi, els nutrients bàsics de qualsevol fertilitzant. Això el converteix en un adob orgànic d‘interès per a l’agricultura, cosa que contribueix a tancar el cicle dels nutrients. Cada any se separen 1.188 tones de fracció sòlida i 3.891 tones de fracció líquida.
Foto xula del separador
La caldera és l’equip on es crema el biogàs que s’ha produït al digestor. El biogàs cremat té dues funcions: mantenir la temperatura de l’interior del digestor anaerobi, i escalfar la nau de maternitat de les truges. D’aquesta manera la granja obté energia tèrmica a partir dels seus propis residus.
La torxa és un dispositiu de seguretat. Entra en funcionament quan hi ha biogàs excedent que la caldera no consumeix o quan cal buidar el digestor per fer-hi manteniment. Cremar aquest gas de manera controlada evita que el metà arribi a l’atmosfera.
Abans d’arribar a la caldera, el biogàs passa per un condicionament. Se’n retira el sulfur d’hidrogen (H₂S), un gas corrosiu que malmetria els equips, se n’elimina el vapor d’aigua i es comprimeix perquè estigui en les condicions adequades.
Foto xula de la torxa i caldera
La fracció líquida que surt del separador arriba a la bassa coberta, un dipòsit semienterrat i cobert. Aquí el líquid reposa i els sòlids que encara porta en suspensió es dipositen al fons per l’acció de la gravetat, en un procés de decantació natural.
Els sediments del fons es retiren diverses vegades l’any, una part s’envia al femer i l’altra s’aprofita com a fertilitzant. El líquid clarificat es bombeja cap al mòdul de tractament, l’última etapa abans de recuperar-ne l’aigua.
Tanc semi-enterrat i cobert per reduir les emissions de gasos, on s’acumula la fracció líquida del digestat, amb un volum de 1.197m3.
Foto xula de la bassa
El líquid clarificat arriba des de la bassa i passa per un mòdul de tractament instal·lat en un contenidor, que el converteix en aigua recuperada apta per a la neteja de la granja i el reg de la finca.
El procés té tres etapes:
El mòdul de tractament també disposa de dos tancs externs que emmagatzemen per separat el digestat clarificat que entra i l’aigua recuperada que en surt. Cada any el mòdul recupera 3.816 m³ d’aigua apta per a neteja i/o reg.
foto del modul de tractament
El femer està dividit en dues zones segons l’origen del material:
L’aplicació al sòl segueix la normativa vigent de residus, que en regula les quantitats i les condicions per garantir un ús segur i sostenible.
La fracció concentrada és rica en nitrogen, fòsfor i potassi, i s’aprofita com a fertilitzant per als conreus. També es pot barrejar amb altres residus agrícoles, com restes de poda, i compostar fins a obtenir un adob madur i estable.
Allò que va entrar a la planta com a residu en surt convertit en energia, aigua i fertilitzant, llest per tornar a l’explotació. El femer té una superfície coberta total de 198 m². Cada any el femer gestiona 1.262 tones de fracció sòlida.
foto xula del femer
El projecte acollit al programa d’incentius per a la concessió d’ajudes a projectes singulars de instal·lacions de biogàs, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
