Hem participat en l’estudi “Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya l’any 2024”, elaborat conjuntament amb el CREDA, centre consorciat IRTA-UPC, per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L’aportació efectuada per l'equip d'Anàlisi de Cicle de Vida del programa de Sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA s’ha centrat en l’anàlisi de l’impacte ambiental del malbaratament alimentari generat al consum domèstic.
Segons l’estudi, els aliments desaprofitats a les llars catalanes durant el 2024 han generat 462.347 tones de CO₂ equivalents, una xifra similar a les emissions anuals de més de 73.000 persones, valor que se situaria entre les poblacions de Manresa i Vilanova i la Geltrú. Per posar-ho en perspectiva, això equivaldria a les emissions generades per 21.716 vols comercials de Barcelona a Brussel·les amb uns 200 passatgers cadascun.
Aquesta estimació s’ha fet a partir de metodologies reconegudes internacionalment com l’anàlisi del cicle de vida (ACV) i la Environmental Footprint (EF) de la Comissió Europea.
“Aquestes dades posen en evidència que el malbaratament d’aliments no és només una qüestió ètica o econòmica, sinó també ambiental. Produir aliments que no arriben a consumir-se implica malbaratar recursos naturals i emissions que podríem evitar. És important entendre que cada aliment malbaratat a les llars acumula l’impacte ambiental generat a les baules prèvies: la producció primària, la indústria alimentària, la distribució i la comercialització fins arribar al consumidor final. ”, explica la investigadora Ariadna Bàllega, del programa de Sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA.
A més de les emissions, el malbaratament alimentari suposa un cost ambiental en recursos molt significatiu:
La major part de l’impacte al canvi climàtic (un 70,3%) prové dels aliments no cuinats que es llencen abans de ser consumits, com ara fruita, verdura o productes caducats. Els aliments cuinats malbaratats representen també una part significativa, especialment aquells que es rebutgen directament del plat (19,4%) o es deixen a la nevera (10,3%).
Els grups d’aliments amb una petjada ambiental més elevada són el cafè i la carn, els quals destaquen per contribuir en la majoria de categories ambientals analitzades. El peix, la pasta, l’arròs, la fruita i les amanides també tenen un impacte ambiental elevat però en categories ambientals específiques, i sovint per la composició en els plats cuinats (per exemple, un plat de pasta bolonyesa conté carn).
Aquest treball ofereix una fotografia rigorosa dels efectes ambientals derivats dels hàbits de consum domèstic i serà clau per dissenyar estratègies de reducció del malbaratament alimentari. De fet, el Departament impulsarà aquest 2025 una prova pilot d’intervencions a les llars catalanes amb la participació de l’IRTA i el CREDA, per posar a prova mesures que ajudin a millorar la planificació, conservació i aprofitament dels aliments.
