
Una poma que continuï sent roja i cruixent quan la calor s’intensifiqui, dades que ajudin a decidir quan cal regar, explotacions que pugui assumir una inversió i recuperar-la. La modernització del camp es juga en decisions concretes, amb conseqüències sobre la collita i sobre la vida de qui la fa possible. Aconseguir que la innovació arribi a les finques i es tradueixi en rendibilitat va centrar la taula de debat ‘Modernitzar el camp català, d’aspiració a necessitat’, celebrada ahir a Tarragona en el marc de Planeta Agro, d’El Periódico.
Treballar al camp ha de permetre guanyar-se la vida i construir-hi un futur. Amb aquesta convicció, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va reivindicar el reconeixement de la professió agrària i el paper de la innovació per reforçar la competitivitat i la resiliència de les explotacions. «Som nosaltres els que hem de dignificar la professió«, va afirmar Josep Usall, director general de l’IRTA, que va defensar la necessitat de donar valor al treball de la pagesia i facilitar la incorporació de noves generacions. Davant les dificultats del sector, també va expressar confiança en les seves possibilitats: «El sector agroalimentari, a Catalunya, té un futur brillant!«.
La taula, moderada per la periodista María Jesús Ibáñez, va reunir també Salomó Torres, membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, Joan Pons, vicepresident de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, i Xavier Roldán, director general del Grup Cooperatiu Unió. Les seves intervencions van abordar les condicions que han de fer possible aquest futur, des de la viabilitat econòmica fins a l’adaptació al canvi climàtic i l’accés a la tecnologia.
Torres va reclamar suport per als joves que fan aquest pas. «Se li ha de posar una catifa vermella i fer-li la onada«, va dir en referència a l’acompanyament que necessita una persona que s’incorpora a l’activitat.
El representant d’Unió de Pagesos va situar l’accés a la terra i a l’aigua entre les condicions imprescindibles, juntament amb la rendibilitat. Pons va vincular la continuïtat generacional amb la modernització de les explotacions: «Ens fa falta una explotació tecnificada si volem mantenir els joves al camp», va assenyalar, i va defensar que el sector també ha d’adaptar-se als canvis en els hàbits de consum.

Des de la perspectiva cooperativa, Roldán va posar l’accent en els riscos que assumeix qui inverteix en una explotació, especialment davant d’una sequera o d’una crisi de consum. «Hem d’unir esforços«, va reclamar. La cooperació, va defensar, serà necessària per sostenir un model amb explotacions distribuïdes pel territori i ajudar-les a afrontar aquesta transformació.
Perquè una nova generació arreli al camp, cal que incorporar-se a una explotació sigui una oportunitat real de guanyar-se la vida. En aquest escenari, Usall va situar la innovació en la capacitat de «transformar el coneixement en valor«. Una idea que connecta la recerca amb les decisions de cada campanya i amb les inversions que han de permetre continuar produint en el futur.
El director general de l’IRTA va destacar els avenços de l’agricultura de precisió en l’ús de l’aigua i els fertilitzants, i va apuntar que el sector disposa de cada vegada més sensors. «Ara, el repte és capturar i fer servir aquestes dades«, va explicar. Aprofitar aquesta informació permet avançar cap a una agricultura predictiva, amb més capacitat per anticipar necessitats i orientar les actuacions.
Usall també va assenyalar la robòtica com un dels àmbits que poden transformar el camp durant els pròxims anys, tot i que la seva implantació avança més lentament. En aquest desenvolupament, va destacar la col·laboració entre centres de recerca i empreses. El debat va posar sobre la taula la necessitat que les inversions siguin útils per a les explotacions i que el sector pugui assumir-ne el cost.
Una poma vermella i cruixent pot explicar anys de recerca. Usall va recordar els reptes per obtenir la coloració que demanava el mercat en les condicions de calor de Lleida, una necessitat que va impulsar el treball de millora genètica per desenvolupar varietats adaptades a climes càlids.
Un dels resultats d’aquest recorregut és ADORE™, la marca global de noves varietats de poma sorgida del Hot Climate Partnership. El programa reuneix l’IRTA, el Bioeconomy Science Institute de Nova Zelanda, FruitFutur i VentureFruit, i acumula més de dues dècades de recerca. Usall va destacar-ne el potencial per generar oportunitats tant en la producció de fruita com en la projecció internacional de la tecnologia.
La trobada volia precisament reunir aquestes mirades i fer entenedores les decisions que condicionen el futur agrari. Segons Judit Pons, responsable d’esdeveniments d’El Periódico, Planeta Agro neix de la voluntat d’identificar barreres, compartir solucions i donar visibilitat a la realitat del sector davant del canvi climàtic, l’augment dels costos i la manca de relleu generacional. Una iniciativa que reforça el compromís del diari amb el territori i el teixit econòmic i social de Tarragona.