La drosòfila de les ales tacades (Drosophila suzukii), originària d’Àsia, és una de les plagues més devastadores de la fruticultura europea. Detectada per primera vegada a Europa el 2008, ha provocat pèrdues milionàries en cireres, maduixes, gerds, nabius i altres fruits vermells. A diferència d’altres mosques de la fruita, D. suzukii té un oviscapte serrat que li permet perforar fruits sans i madurs per pondre els ous, de manera que les larves es desenvolupen dins del fruit i l’inutilitzen comercialment.
Aquest any, sobretot a causa de les pluges i les altes humitats, hi ha hagut una major incidència d’aquesta plaga en els cultius respecte d’altres anys. Enguany hi ha hagut un 43% d’afectació en finques de maduixa i un 12% en finques de cirera, considerant totes les parcel·les que el Departament ha prospectat.
Els insecticides, dins el context de la gestió integrada de plagues, no són capaços de regular les altes poblacions, i, a més, el seu ús intensiu és costós per a les persones titulars d’explotacions. D’altra banda, en el context del Pacte Verd Europeu i, concretament, dins l’estratègia de la granja a la taula (Farm to Fork Strategy), que entre altres aspectes cerca un sistema alimentari respectuós amb el medi ambient, fa que cada cop tinguem menys productes fitosanitaris disponibles al mercat europeu. Per això, després d’anys d’estudis i d’avaluació de riscos, s’ha impulsat un programa de control biològic clàssic que hem coordinat desde l’IRTA i la Universitat Jaume I, amb l’autorització del Ministeri d’Agricultura i del DARPA.
Aquest projecte es basa en l’alliberament d’individus de Ganaspis kimorum en cultius de cirera i maduixa a diferents zones de Catalunya amb alta incidència de la plaga i on hi hagi baixa pressió de tractaments fitosanitaris, amb l’objectiu que formin part de la fauna útil naturalitzada i contribueixin a llarg termini al control de la plaga. “Aconseguir aquesta autorització ha estat excepcional, atès que es tracta d’un insecte forà, però estem convençuts que amb aquesta estratègia podrem garantir un major control de les poblacions de la plaga”, ha dit Anna Lekunberri, cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura.
“Aquest pas és molt rellevant perquè és la primera vegada que s’introdueix a Catalunya un parasitoide larvari específic per controlar aquesta plaga”, expliquen Jordi Riudavets, cap del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA i Pablo Urbaneja-Bernat, investigador del projecte. “Sabem que ni els insecticides ni les malles han estat suficients per reduir les pèrdues, i els estudis ens indiquen que aquests parasitoides poden establir-se i contribuir a un control natural més estable i sostenible”.
Segons Riudavets, el fet de disposar d’aquest enemic natural obre “noves perspectives per aconseguir un control biològic més robust i sostingut de la drosòfila de les ales tacades, fet que redueix la dependència dels tractaments fitosanitaris i afavoreix una producció de fruites vermelles més competitiva i respectuosa amb el medi ambient”.
Cap del programa Protecció vegetal sostenible / Coord. Àrea Vegetal
