Visita a la parcel·la de Mollerussa on s’han assajat estratègies per gestionar la sequera en pomera. Font: IRTA.
Impulsat per l’IRTA, aquest projecte demostratiu posa a l’abast del sector fructícola eines i coneixement científic per gestionar millor l’aigua i prendre decisions davant diferents escenaris de sequera
En pomera, reduir al 50% el nombre de fruits va ajudar els arbres a patir menys per la falta d’aigua i a produir pomes més grosses; afegir-hi una poda verda va millorar encara més l’estat dels arbres, però va reduir la collita
No totes les sequeres són iguals quan falta aigua. Per això tampoc no s’han de gestionar de la mateixa manera. Si l’aigua és escassa, però encara n’hi ha prou per mantenir una plantació, l’objectiu és aprofitar millor cada gota i protegir la collita. Però quan la sequera és extrema i l’aigua ja no arriba per cobrir les necessitats mínimes del cultiu, cal valorar què es pot fer avui perquè l’arbre continuï viu demà.
Aquesta és una de les principals conclusions del projecte GESTSEQUERA, dedicat a la gestió hídrica dels cultius en diferents escenaris de sequera, un projecte demostratiu impulsat pel Programa d’Ús Eficient de l’Aigua a l’Agricultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L’activitat, iniciada el 2024, ha recopilat coneixement científic, l’ha contrastat amb les necessitats del sector i l’ha portat al camp a través d’assajos demostratius, jornades, formacions, material audiovisual i un llibre, Manual de reg en fruiters. Estratègies de maneig davant escenaris de sequera, publicat el setembre de 2026.
El resultat és un full de ruta perquè les persones productores de fruita puguin prendre decisions en funció de la quantitat d’aigua disponible, l’estat dels arbres i la intensitat de la sequera.
Jornada de difusió dels resultats de GESTSEQUERA a Tarragona, per compartir amb el sector estratègies de gestió dels fruiters davant la sequera. Font: IRTA.
“No podem gestionar igual una plantació a la qual li falta una mica d’aigua que una altra que està al límit de supervivència. En un cas intentem continuar produint amb menys aigua; en l’altre, hem d’assumir que potser cal sacrificar una part de la collita per salvar l’arbre i preservar l’explotació a més llarg termini”, explica Víctor Blanco, investigador del Programa d’Ús Eficient de l’Aigua a l’Agricultura de l’IRTA i responsable de GESTSEQUERA.
GESTSEQUERA diferencia, en primer lloc, les situacions de sequera estructural: períodes en què la disponibilitat d’aigua es redueix de manera sostinguda, però encara permet mantenir la plantació i planificar el dèficit. En aquests casos, l’objectiu continua sent produir. Però fer-ho gastant l’aigua on i quan realment és necessària.
La recerca científica recopilada en el projecte mostra que la combinació de reg localitzat ben gestionat, monitorització de sòl, planta i atmosfera i estratègies de reg deficitari controlat permeten reduir de manera important les aportacions d’aigua sense penalitzar significativament la producció, sempre que el dèficit s’apliqui en les fases del cultiu que són menys sensibles.
En fruiters, el pas d’un reg tradicional per inundació a un sistema localitzat, quan va acompanyat d’un bon maneig, pot arribar a reduir el consum d’aigua fins a un 40%.
Però tecnificar no significa simplement instal·lar degoters o sensors. Una de les conclusions que remarca GESTSEQUERA és que la tecnologia, tota sola, no estalvia aigua. Cal saber quanta se n’està aplicant, quanta en necessita realment el cultiu i com està responent l’arbre.
Per això, el projecte proposa mirar el sistema a nivell global: atmosfera, sòl i planta. Les dades meteorològiques permeten estimar quanta aigua demanda el cultiu; els sensors del sòl indiquen quanta n’hi ha disponible per a les arrels, i l’estat hídric de l’arbre permet comprovar si el reg que s’està fent és realment l’adequat.
En altres paraules, abans de decidir quant regar, cal saber què està passant.
Visita de camp a una parcel·la pilot de GESTSEQUERA per conèixer les estratègies assajades davant la manca d’aigua. Font: IRTA.
Una de les eines que recull GESTSEQUERA és el reg deficitari controlat. La idea és aparentment senzilla: un arbre no és igual de sensible a la falta d’aigua durant tot el seu cicle.
Hi ha moments en què reduir el reg pot afectar greument la collita i d’altres en què l’arbre pot tolerar un cert dèficit. El reg deficitari controlat aprofita aquestes finestres per aportar menys aigua de manera deliberada i planificada, en comptes de permetre que la planta pateixi una manca d’aigua imprevista en un moment crític.
El moment adequat varia segons l’espècie. En fruiters de pinyol, com el presseguer o el cirerer, hi ha fases com l’enduriment del pinyol o la postcollita en què és possible reduir les aportacions. En pomera i perera, el marge és més estret i el dèficit ha de ser lleuger, perquè un estrès excessiu durant el creixement del fruit pot reduir-ne la mida final.
El manual elaborat en el marc de GESTSEQUERA recull llindars i recomanacions per a diferents fruiters d’importància a Catalunya, entre els quals trobem pomera, perera, presseguer, cirerer, prunera, ametller, avellaner, festuc, olivera i cítrics.
Amb tot, quan la restricció d’aigua és extrema, ja no n’hi ha prou amb ajustar el reg o buscar la fase menys sensible del cultiu. En un escenari d’emergència, l’objectiu deixa de ser obtenir una collita normal i passa a ser mantenir viva la plantació.
És aquí on GESTSEQUERA planteja mesures més dràstiques: reduir el nombre de fruits que ha de mantenir l’arbre, disminuir-ne la capçada per limitar la superfície que transpira i conservar, sempre que sigui possible, un mínim de reg de supervivència.
“Pensar a dos anys vista” és una de les recomanacions centrals del manual: una decisió que permeti obtenir més fruits l’any de la sequera pot deixar l’arbre tan debilitat que la producció s’enfonsi la campanya següent.
GESTSEQUERA ha posat a prova aquestes estratègies en una parcel·la experimental de pomera ‘Golden Reinders’ de l’IRTA a Mollerussa.
L’assaig va comparar arbres en situació de sequera extrema sense cap actuació addicional amb arbres als quals s’havia retirat el 50% dels fruits i amb arbres en què aquesta aclarida es combinava amb una poda verda que reduïa aproximadament un 20% la capçada. I els resultats demostren el vincle entre quantitat i supervivència.
Els arbres sense cap mesura de mitigació van arribar a un estat d’estrès hídric molt més acusat i van produir pomes de menys de 70 mil·límetres, destinades principalment a categories de menor valor comercial. En canvi, l’aclarida del 50% de la fruita va millorar l’estat hídric de l’arbre i va permetre arribar a pomes d’uns 75 mil·límetres de calibre.
Quan l’aclarida es va combinar amb poda verda, l’estat hídric encara va millorar més i també es van aconseguir fruits d’aquesta mida. El preu a pagar va ser una menor producció total: reduir deliberadament la càrrega de l’arbre significa renunciar a una part de la collita per repartir millor l’aigua disponible entre els fruits que queden.
La decisió, per tant, no és automàtica. Dependrà de la intensitat de la sequera, del valor de la fruita i de la situació concreta de cada explotació.
“En una sequera extrema hem de canviar la nostra mirada cap a la plantació. Pot semblar contradictori treure fruita d’un arbre quan el productor necessita produir, però si l’arbre no té prou aigua per sostenir tota aquella càrrega, reduir-la pot ajudar-lo a passar millor l’episodi, conservar fruita de més qualitat i arribar en millors condicions a la campanya següent”, assenyala Blanco.
A més, el seguiment de la campanya posterior va deixar una altra lliçó: mantenir tota la producció durant l’any de la sequera pot semblar, a curt termini, l’opció menys costosa, però pot convertir-se en un “fals estalvi”: els arbres sense actuacions van patir una caiguda molt acusada de la producció l’any següent. La sequera, doncs, no acaba necessàriament quan torna a ploure.
GESTSEQUERA va néixer després d’un dels episodis de sequera més intensos i prolongats que ha viscut Catalunya, entre 2021 i els primers mesos de 2024. Aquella situació va fer evident fins a quin punt les plantacions de fruiters, que han de romandre al camp durant dècades, són especialment vulnerables als episodis de manca d’aigua.
El projecte ha treballat també directament amb el sector, amb reunions amb persones productores a Tarragona, Girona i Lleida, jornades de camp, cursos i activitats de divulgació per identificar necessitats i traslladar al territori eines que sovint ja existeixen en la literatura científica, però que encara no s’han incorporat de manera generalitzada a les explotacions.
El resultat d’aquest treball s’ha recollit en el Manual de reg en fruiters. Estratègies de maneig davant escenaris de sequera. Del reg deficitari controlat al reg de supervivència, que ofereix criteris pràctics per calcular les necessitats d’aigua, interpretar la informació de sensors i indicadors de planta i escollir estratègies diferents segons la gravetat de la situació.
La idea que travessa tot el document és senzilla: cap tecnologia pot crear l’aigua que no existeix. Però conèixer millor què necessita l’arbre i com respon a l’estrès pot marcar la diferència entre perdre una part de la collita i perdre una plantació sencera.
GESTSEQUERA – Gestió hídrica dels cultius en diferents escenaris de sequera és una activitat demostrativa de transferència de coneixements impulsada per l’IRTA en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027.
L’activitat, iniciada el 2024 i actualment finalitzada, ha tingut com a objectiu posar a disposició del sector fructícola català coneixement científic contrastat i eines pràctiques per millorar la gestió hídrica dels cultius en situacions que van des de la sequera estructural fins a episodis extrems en què està en joc la supervivència dels arbres.
GESTSEQUERA ha estat cofinançat per la Unió Europea, a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
GESTSEQUERA és un projecte pilot innovador realitzat per part d’un Grup Demostratiu.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
