Més de tres-cents investigadors i investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Agrotecnio, el Centre de Recerca en Agrigenòmica, la Fundació Miquel Agustí i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) formen part de la xarxa X_Agritech, que va néixer fa dos anys. L’objectiu de la xarxa és que la recerca en agricultura i ramaderia que fan aquests investigadors realment transcendeixi cap al sector primari català i de més enllà. Al capdavant de X_Agritech hi ha, entre d’altres, dos professionals de l’IRTA, Marlen Navarro i Agustí Fonts. Navarro és qui coordina i representa la xarxa. Fonts lidera el comitè que gestiona els drets de propietat industrial dels grups d’investigació. Aquesta setmana han presentat els anomenats Living Labs, uns espais de cocreació entre investigadors, productors i empreses. Hem aprofitat l’ocasió per a entrevistar-los.
X_Agritech va néixer el gener del 2023. Què ho va motivar?
Agustí: Tots paguem impostos, que en part van a les universitats i als centres de recerca públics, i és important que aquests diners retornin a la societat. Això, sovint, no passa: les universitats i els centres de recerca són excel·lents en la creació de coneixement científic, però aquest coneixement, moltes vegades, no arriba a la societat. Per ajudar que els resultats de la recerca en agricultura i ramaderia arribin al mercat en el menor temps possible, es va crear la xarxa X_Agritech, finançada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Marlen: Fins al 2023, hi havia un buit en aquest sector. En altres àmbits, com en el de la salut, sí que hi havia xarxes similars, però en el nostre no. Actualment, 36 grups d’investigació de vuit universitats i centres de recerca de Catalunya són membres de X_Agritech. Tots aquests grups estan acreditats per la seva excel·lència i encaixen en algun dels nostres cinc àmbits de treball: agricultura sostenible; ramaderia sostenible; millora genètica i biotecnologia; energia i gestió de residus, i intel·ligència artificial i ciència de dades.
Teniu algun referent?
Agustí: Als Països Baixos hi ha una iniciativa que es diu Food Valley que fa anys que existeix i que va en la mateixa direcció.
El lema de X_Agritech és Teixint la innovació agrària. Sentim molt a parlar d’innovació, però: a què es refereix, exactament, aquest concepte?
Marlen: [riu] A les seves presentacions, el primer que fa l’Agustí és aclarir el concepte d’innovació!
Agustí: És un concepte bàsic, però que genera confusió. Si pregunto a un estudiant de doctorat si la seva tesi és innovadora, probablement em dirà que sí. Si pregunto a un investigador sènior si la seva línia de recerca és innovadora, segurament també em dirà que sí. Llavors, els faig una segona pregunta: La teva tesi o la teva línia de recerca arribaran al mercat? I em diuen: No! Doncs això no és innovació: d’idees noves, tothom en té; però, en el nostre àmbit, si parlem d’innovació, volem dir que una idea nova arriba al mercat. I això és el que fomenta la xarxa X_Agritech.
“En el nostre àmbit, si parlem d’innovació, volem dir que una idea nova arriba al mercat, i això és el que fomenta X_Agritech”
Com es relaciona el concepte d’innovació amb els de transferència i valorització?
Agustí: Quan diem que volem que una cosa arribi al mercat, aquesta cosa té un propietari, que és el centre de recerca públic o universitat que l’ha creat, el qual no té botiga ni produeix. Qui implanta la cosa a la societat ha de ser algú que estigui dins del teixit industrial d’aquella societat. Transferim quan passem una cosa del centre públic d’investigació cap a algú altre perquè la porti al mercat.
Marlen: I, sovint, els investigadors es pensen que només es pot transferir una cosa tangible, però no és així. Hi ha diverses maneres de transferir. A X_Agritech formem els professionals perquè siguin investigadors-innovadors, perquè puguin identificar des del principi si estan treballant en un projecte innovador i trobin la manera de dur-lo al mercat.
Agustí: I el tercer concepte, valoritzar, es refereix, precisament, a trobar la millor manera que això passi. Per exemple, valoritzar els resultats d’una recerca pot voler dir constituir una spin-off a la qual transfereixes els resultats. O pot voler dir aconseguir que una empresa fabriqui allò que has inventat mitjançant un contracte de llicència, no de propietat. Valoritzar també pot ser posar un copyright en creative commons a un programari perquè la gent el pugui utilitzar gratuïtament.
Hi ha moltes opcions perquè la recerca transcendeixi cap a la societat, doncs.
Agustí: I ens trobem que, en l’ecosistema de la investigació agroalimentària a Catalunya, hi ha una gran ignorància de totes aquestes eines que poden fer que les invencions arribin al mercat. Però no tothom pot saber de tot. Per això hem creat la xarxa.
Marlen: La xarxa ofereix els serveis de valorització, unes ajudes que tenim obertes tot l’any. En realitat, són uns informes elaborats per consultories especialitzades. Per exemple, informes de validació d’interès comercial, o plans de negoci, o mapatges d’inversors, o informes de patentabilitat, entre d’altres. Nosaltres ajudem els equips d’investigació a identificar quins d’aquests serveis pot necessitar la seva tecnologia o el seu projecte i a tirar-ho endavant. També els posem en contacte amb empreses i incentivem els investigadors a presentar-se a convocatòries públiques de finançament enfocades a la innovació.
Així doncs, informeu, formeu, assessoreu, financeu… i també connecteu els investigadors i investigadores amb el sector productiu i empresarial. Com ho feu, això últim?
Marlen: Una eina molt important que tenim és el catàleg, que difon al sector tot allò que estan duent a terme els nostres investigadors i investigadores. L’altra via que estem utilitzant són els fòrums Business-to-Business (B2B), unes jornades en què ajuntem empreses interessades en tecnologies i equips d’investigació interessats en empreses. Primer, els grups d’investigació es presenten; després, es fan sessions de deu o quinze minuts en què parlen amb representants d’empreses. Hem fet un B2B sobre agronomia sostenible que posava èmfasi en la protecció vegetal, els estimulants i el maneig de males herbes, i n’estem preparant més.
“Una eina molt important que tenim és el catàleg, que difon al sector tot allò que estan duent a terme els nostres investigadors i investigadores”
Agustí: Un dels drames del nostre sistema de recerca és que els professionals estan acostumats a investigar sobre qüestions en què se senten còmodes, però que poden no interessar al mercat. És un drama perquè aquells impostos que comentàvem al principi no retornaran a la societat. Això s’ha de solucionar, i nosaltres ens ho mirem a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, una tercera eina que tenim són els tallers de generació d’idees, que enfoquem a reptes de país. Ja n’hem fet dos. I una quarta eina són els Living Labs…
…Que heu presentat aquesta setmana.
Agustí: Sí. Són llocs privilegiats on qui desenvolupa una tecnologia la pot contrastar amb qui la farà servir, sigui mitjançant trobades físiques o en línia. Els Living Labs fomenten els processos de cocreació, on els qui creen, que són l’acadèmia, els investigadors i els centres de recerca, tenen prou humilitat com per convidar en aquest procés els qui ho hauran de fer servir. De fet, als Living Labs hi ha cocreació, coinnovació i coparticipació.
Heu presentat nou Living Labs, tres dels quals de l’IRTA.
Marlen: Un dels Living Labs de l’IRTA es diu CEREALIA i està enfocat a l’avaluació de varietats de cereals i també de cultius extensius.
Agustí: Un exemple relacionat amb aquest Living Lab: a Girona s’ha fet una farina amb blats antics que és una petició del gremi de flequers. És un cas claríssim d’innovació en aquest àmbit i això va començar abans del naixement de X_Agritech.
Marlen: Sí. El Living Lab CEREALIA treballa en els àmbits relacionats amb el material vegetal; l’agronomia dels cultius; l’adaptació de noves espècies i varietats amb una major resiliència davant el canvi climàtic; la millora de la sostenibilitat; la digitalització, o la gestió de residus, entre d’altres. I els altres Living Labs de la nostra organització són IRTA-Fruits i IRTA Pomatech.
(…)
Marlen: El Living Lab IRTA-Pomatech basa la seva activitat en el cultiu de la poma, en concret en quatre subàmbits: material vegetal, digitalització, tecnologies de cultiu i co-innovació. Això inclou la validació de diferents sistemes de visió artificial i la integració de l’ús de sensors de potencial hídric. I el Living Lab IRTA Fruits treballa principalment amb les varietats vegetals en l’àmbit de la fruita dolça, però també inclou activitats relacionades amb la tecnologia de cultiu, la fotònica, la sensòrica aplicada al reg, l’agrovoltaisme i les aplicacions biotecnològiques per a la protecció de cultius.
Agustí: I aquí vull posar un altre exemple emblemàtic en el marc de Pomatech: un 80% dels productors de poma de Girona estan utilitzant un programa de gestió eficient de l’aigua de reg cocreat per l’IRTA i els fructicultors mateixos! Això és un èxit.
O sigui, que aquests Living Labs formalitzen i difonen la feina feta fins ara i s’obren a noves oportunitats.
Marlen: Sí. Nosaltres ara ajudem els grups d’investigació a tenir el segell Living Lab i això suposa que tindran finançament per a continuar cocreant. A més dels que hem comentat de l’IRTA, hi ha altres grups centrats en el porcí, en la gestió de residus o en edificis intel·ligents que fan recircular el CO2 per alimentar hivernacles, per exemple.
Agustí: Es tracta de consolidar els esforços que fan els membres de la xarxa per arribar a la societat. Nosaltres no podem canviar la seva manera de treballar, però sí que podem detectar coses que s’estan fent per donar-los suport i aconseguir finançament perquè tirin endavant.
Marlen: Per exemple, enguany promourem tots els esdeveniments que organitzen els nou Living Labs que hem presentat. L’objectiu és que el sector els pugui conèixer i facilitar que sorgeixin noves col·laboracions. A més, tenim la intenció d’acreditar-los amb un segell europeu anomenat ENOLL (European Network of Living Labs), perquè també volem que es puguin expandir fora de Catalunya. Volem apostar pels Living Labs perquè ho inclouen tot: innovació, valorització i transferència.
“Volem apostar pels Living Labs, dins i fora de Catalunya, perquè ho inclouen tot: innovació, valorització i transferència”
Dos anys després d’haver començat, quin balanç en feu?
Agustí: Primer, tenim la dificultat que s’entengui allò que fem i que la gent ens vingui a conèixer. Al nostre ecosistema, la innovació és com si fos la germana petita de la ciència: una opció menor. En canvi, la bona ciència és aquella que té una capacitat brutal de ser transferida. Alhora, em sento molt orgullós del catàleg: haver estat capaços de rescatar més de vuitanta tecnologies, know-hows, resultats de recerca o varietats vegetals que poden ser transferides, és molt important. I és molt gratificant que persones del sector ens truquin perquè volen conèixer els professionals investigadors que han desenvolupat una determinada tecnologia.
Marlen: De fet, elaborar el catàleg ha estat un procés que ha significat molt de temps i molt d’esforç per poder mirar, dins de cada grup d’investigació de la xarxa, quines tecnologies tenien vocació de mercat, sense importar-ne el nivell de maduresa. Això va ajudar que els investigadors i investigadores coneguessin la xarxa i el valor d’estar en un catàleg i de fer difusió al mercat. El primer any, com deia l’Agustí, vam recollir 80 tecnologies, i el 2024 hem acabat amb 125. Moltes de les que s’hi han sumat ja han estat per iniciativa dels investigadors i investigadores mateixos.
Agustí: A més, gràcies a X_Agritech, ara totes les institucions acadèmiques i el 90% dels centres de recerca del sector agroalimentari de Catalunya tenim un fòrum on ens trobem i compartim. Això no havia succeït mai en l’àmbit del sector primari. Fem reunions periòdiques i ens deixem de competències per abordar qüestions de manera conjunta, i això tindrà efectes d’aquí a un temps.
“La bona ciència és la que té una capacitat brutal de ser transferida”
Justament, pensant en d’aquí a un temps, vosaltres que coneixeu bé què s’està coent, ens podeu explicar coses que passaran que ara semblen ciència-ficció?
Agustí: Per exemple, l’assessorament amb intel·ligència artificial (IA) generativa. A Catalunya, històricament, qui assessorava els agricultors eren els serveis d’extensió agrària; després, els tècnics de les empreses productores d’inputs d’agricultura; més tard, les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV)… I, d’aquí a pocs anys, cada agricultor tindrà el seu bot, el seu assessor personal d’IA, que en funció de totes les dades de l’explotació, li dirà el dia ideal per plantar una determinada varietat de llavor en una parcel·la concreta. O li dirà quines són les estratègies ideals d’adobat en un determinat context. Això arribarà, sí o sí. També, per la demanda del sector, arribarà la robotització, que permetrà als agricultors deslliurar-se de la càrrega de contractar personal que no tenen ni troben per a tasques intensives com la recol·lecció. I, després, la biotecnologia ens ajudarà a configurar genèticament espècies adaptades al canvi climàtic.
I en l’àmbit de la producció animal?
Agustí: Si en salut humana parlem de medicina personalitzada, en salut animal anem cap a la ramaderia de precisió, on els animals són tractats de manera individual i no com a ramat, evitant així, per exemple, l’ús massiu d’antibiòtics o altres medicaments. La proteïna vegetal o la carn cultivada també estan en camí.
Marlen, tu vas néixer a Cuba, on et vas doctorar en Ciències Agrícoles i vas treballar molts anys. També has fet recerca en diverses universitats dels Estats Units. A l’estat espanyol hi vas arribar poc temps abans de començar a treballar a X_Agritech. Com va ser?
Marlen: La situació a Cuba, que té un potencial científic molt elevat, es va deteriorar a partir de la COVID-19 i, per raons familiars, vaig decidir de venir cap a Espanya. Ja sabia que l’IRTA existia i, quan va sortir la vacant per gestionar X_Agritech, em vaig motivar moltíssim, perquè era una feina que d’alguna manera ja havia fet a Cuba com a líder d’un projecte europeu sobre coinnovació agrària. En aquest temps a l’IRTA he après moltíssim i també he pogut aportar la meva experiència. He rebut una molt bona acollida, i això ha estat una peça clau per a la meva integració a la societat catalana.
“Igual que en salut humana parlem de medicina personalitzada, en salut animal anem cap a la ramaderia de precisió”
T’ha sorprès alguna cosa del sector a Catalunya?
Marlen: Més aviat, m’he sentit al meu lloc des del principi. Poc després de començar a treballar, vaig participar en una jornada de GENVCE a Lleida sobre cultius extensius, que és la meva àrea d’especialització. I vaig sentir que parlaven dels mateixos reptes dels quals parlàvem a Cuba i al Carib en general, com per exemple la resiliència dels cultius al canvi climàtic. Em vaig sentir molt en sintonia. D’altra banda, m’ha sorprès la capacitat de Catalunya per produir des de cultius mediterranis com l’olivera, la vinya i els ametllers, fins a cultius més continentals com el blat de moro i altres cereals, a més de l’aposta creixent per l’agricultura sostenible, la innovació i la sostenibilitat.
Agustí, tu vas llicenciar-te en Enginyeria agrònoma a la Universitat Politècnica de València i ets especialista en propietat industrial. Fins fa ben poc has dirigit l’Oficina de Valorització de l’IRTA i també has dirigit la Fira internacional Expoagritech. Què és el que més t’engresca, actualment?
Agustí: Vull contribuir que hi hagi un canvi cultural, que la innovació sigui reconeguda pel col·lectiu de professionals de l’IRTA com a un igual de la recerca.
Per acabar, com veieu el futur de X_Agritech?
Agustí: A la xarxa X_Agritech del futur no haurem d’anar a buscar les innovacions que fan els professionals, sinó que ells en les duran perquè ens coneixeran i sabran que hi som per ajudar. Hi haurà hagut un canvi de xip.
Es farà necessària.
Marlen: De moment, hi ha altres universitats i centres d’investigació que ens han manifestat el seu interès d’unir-se a la xarxa. I aquest ja és un resultat estimulant.
