Nimfes de bernat marbrejat (Halyomorpha halys) agrupades al voltant d’una posta sobre una fulla. El projecte AGROMODELS ha desenvolupat un model per anticipar moments clau del cicle biològic d’aquesta plaga i facilitar-ne el seguiment i el control. Foto: IRTA.
L’activitat demostrativa AGROMODELS ha desenvolupat eines de predicció per anticipar l’evolució de la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) i del bernat marbrejat (Halyomorpha halys), dues plagues que afecten diversos cultius agrícoles
Els models es posaran a disposició del sector a través de RuralCat per facilitar la presa de decisions en matèria de vigilància i control
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha finalitzat el projecte AGROMODELS, una activitat demostrativa destinada a desenvolupar i validar models epidemiològics capaços de predir l’evolució de dues de les plagues polífagues de més interès per a l’agricultura catalana: la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) i el bernat marbrejat (Halyomorpha halys). El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb el Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida.
Aquestes dues espècies representen un repte important per a nombrosos cultius. D’una banda, la mosca mediterrània és una de les principals plagues dels fruiters i pot causar pèrdues econòmiques significatives per l’afectació directa dels fruits. De l’altra, el bernat marbrejat és una espècie invasora que s’ha expandit durant els darrers anys i que pot provocar danys en diversos cultius agrícoles, així com molèsties en entorns urbans.
L’objectiu del projecte ha estat obtenir models capaços de relacionar el desenvolupament dels insectes amb les condicions meteorològiques, especialment la temperatura. Aquestes eines permeten estimar quan es produiran determinats esdeveniments clau del cicle biològic de les plagues, com ara l’aparició d’adults o l’inici de la posta, informació de gran utilitat per planificar les actuacions de seguiment i control.
Adult de bernat marbrejat (Halyomorpha halys), una espècie invasora que pot causar danys en diversos cultius. Foto: IRTA.
Per aconseguir-ho, l’equip investigador ha recopilat i analitzat una gran quantitat de dades biològiques i climàtiques. En el cas de Ceratitis capitata, es van estudiar les captures registrades entre 2017 i 2020 en 86 municipis de les zones fructícoles de Lleida i en algunes localitats de la província d’Osca. Després d’un procés de selecció i depuració de les dades, es van utilitzar més de 2.400 trampes per construir el model.
Pel que fa al bernat marbrejat, les dades es van obtenir a partir del seguiment de poblacions en condicions de semicamp a la finca experimental de Mas Badia entre els anys 2022 i 2025, complementades amb registres de trampes de feromones.
Els resultats han estat especialment prometedors en el cas d’Halyomorpha halys. El model desenvolupat permet predir amb un grau d’ajust satisfactori moments biològics especialment rellevants per a la gestió de la plaga, com l’inici de les postes de la primera i la segona generació o l’emergència dels adults de la primera generació. La validació realitzada amb dades obtingudes a Mas Badia mostra una bona coincidència entre les prediccions del model i les observacions efectuades al camp.
Adult de mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata), una de les principals plagues dels fruiters. Foto: IRTA.
En canvi, en el cas de Ceratitis capitata, tot i que s’ha pogut desenvolupar un model que estima el desenvolupament de les generacions a partir de l’acumulació de graus-dia, la validació ha estat més complicada. La gran variabilitat existent entre explotacions, derivada de factors com els diferents cultius hoste, les dates de collita o les estratègies de control aplicades, dificulta la identificació clara de les generacions en les dades de captura disponibles. Aquest fet posa de manifest la complexitat de modelitzar aquesta plaga en condicions reals de producció.
Malgrat aquestes limitacions, els treballs han permès establir les bases d’una eina que podrà ser utilitzada pels tècnics i productors per interpretar millor la dinàmica poblacional de la plaga i millorar la planificació de les mesures de control.
Els models desenvolupats en el marc d’AGROMODELS s’incorporaran a la plataforma RuralCat juntament amb guies d’ús específiques per facilitar-ne la interpretació i aplicació pràctica. L’objectiu és proporcionar al sector fructícola català eines de suport a la presa de decisions basades en dades, que contribueixin a una gestió més eficient i sostenible de les plagues.
A més de la incorporació dels models a RuralCat, el projecte inclou accions de transferència i divulgació adreçades a personal tècnic, professionals del sector i administracions, amb l’objectiu de fomentar l’ús d’aquestes noves eines digitals en la gestió fitosanitària dels cultius.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
