Abans que un camp doni els seus fruits, algú ha hagut de prendre unes quantes decisions: quina varietat sembrar, com preparar el sòl, quins nutrients aportar-hi. Decisions que acabaran condicionant la collita i que necessiten respostes a temps. Fa deu anys, Extensius.cat va néixer per acostar aquest coneixement a la pagesia amb una cita mensual a la bústia de correu.
Joan Serra, investigador i cap del programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i Marc Jabardo, tècnic del mateix programa, hi són des del primer dia. El projecte, nascut a la Fundació Mas Badia, és avui una de les oficines virtuals de RuralCat. En deu anys, han publicat 127 butlletins i més de 750 articles, i s’han posat a l’abast de la pagesia guies i altres recursos tècnics elaborats en diversos projectes. El butlletí mensual arriba a 1.500 subscriptors. Al seu voltant han anat creixent altres maneres de compartir coneixement: un canal de Youtube amb un centenar de vídeos, pòdcasts i un canal de WhatsApp que supera els 230 seguidors. Quan en parlen, Serra i Jabardo sempre tornen al mateix objectiu: “La informació que necessita el pagès, en el moment que la necessita”. I, amb la sèrie ‘Del camp a la taula’, del Canal Aliments, el coneixement també arriba a qui no ha trepitjat un camp de blat.
Quines decisions ha de prendre algú que està a punt de sembrar un camp?
Joan: La sembra és un moment clau: comença la campanya i moltes de les decisions que prens marcaran el resultat del cultiu. Has de triar la varietat, planificar la fertilització, els nutrients que hi aportaràs i establir com treballaràs el sòl.
Marc: Aquí és on intentem ajudar els agricultors i els tècnics: amb resultats d’assajos de varietats, recomanacions de fertilització o informació lligada al que està passant.
En quines d’aquestes decisions els podeu ajudar des d’Extensius.cat?
Joan: En bona part de les pràctiques del cultiu. Però, per ajudar, el moment és molt important. Quan toca sembrar, fem arribar els resultats de les varietats que hem assajat perquè el pagès pugui decidir quina sembrarà. També expliquem les estratègies de fertilització des de l’inici. Intentem aportar els resultats i les innovacions de l’IRTA, però també d’empreses i d’altres agents del sector.
Fa deu anys vau posar en marxa el projecte. Què trobàveu a faltar?
Marc: Fer arribar la recerca a qui la necessita sempre ha format part de la nostra manera de treballar. Ja fèiem jornades, assessorament i acompanyament, però ens faltava constància. Les jornades eren puntuals; no en podíem fer contínuament. Volíem que l’agricultor tingués una referència: saber que cada mes rebria informació sobre els temes que li interessaven en aquell moment. Convertir aquesta transferència de coneixement en un hàbit.
Joan: Teníem assajos i resultats per explicar al sector. Els formats electrònics ens van donar l’oportunitat de millorar molt la manera de fer-los arribar, de ser més ràpids. Que la informació arribés quan el pagès encara havia de prendre la decisió. Ho vam viure com un salt endavant.
Treballeu en cultius extensius sostenibles. Per a qui no hi estigui familiaritzat: de quins camps i aliments parlem? Què busqueu millorar?
Joan: Parlem de cultius que ocupen molta superfície i que són molt diversos. Hi ha els cereals, com el blat, l’ordi o el blat de moro; les lleguminoses, com els pèsols, els cigrons o les faves; les oleaginoses, que es cultiven per obtenir oli, com la colza o el gira-sol, i els farratges, destinats a alimentar el bestiar.
Un dels grans reptes és millorar-ne la rendibilitat. En molts casos, els preus venen marcats pels mercats mundials i els nostres rendiments poden ser inferiors als d’altres zones. Volem ajudar que les explotacions siguin més rendibles, i ho hem de fer en un context de canvi climàtic. Una part important d’aquests cultius és en secà, on la falta d’aigua ens situa en condicions especialment delicades. Els reptes no són petits.
Entre un resultat de recerca i una recomanació per al camp, què hi ha? Com es construeix aquest pont?
Marc: Amb informació que arribi a temps i amb un llenguatge adaptat. Si volem connectar amb l’agricultor, no li podem explicar quina varietat hauria d’haver sembrat quan ja ho ha fet. I tampoc podem traslladar-li un informe de recerca tal com l’escrivim. Necessita un missatge clar, entenedor i adaptat a les seves necessitats: quines varietats han estat més productives, per exemple.
Joan: Els investigadors estem acostumats a fer una introducció, explicar els materials i mètodes, detallar els assajos… Aquí demanem un altre exercici: ser capaços d’explicar, de manera curta i precisa, què és important per a l’agricultor. La manera com hem fet la recerca importa, és clar. Però el que hem de posar al davant és el coneixement que li pot servir.
Què us pregunta avui la pagesia que fa deu anys no us preguntava?
Joan: Hi ha temes, com les varietats, que eren importants fa vint anys i probablement ho continuaran sent d’aquí a vint més. Però n’han aparegut de nous, com la digitalització o l’agricultura de precisió. També ha augmentat l’exigència de produir minimitzant l’impacte ambiental. Disposem de menys eines per controlar determinades malalties i hem d’adaptar les estratègies a aquestes circumstàncies.
Marc: Ens arriben preguntes sobre satèl·lits, teledetecció, mapes de collita o drons. Hem d’acostar aquestes tecnologies al sector i explicar-ne també els condicionants. Si abordéssim temes que no interessen als agricultors, perdríem el sentit. El comitè de redacció, amb persones de l’IRTA i del Departament d’Agricultura de diferents especialitats, ens permet tractar qüestions que inicialment no cobríem, com la mecanització, els cultius ecològics o el desherbatge.
Quin moment d’aquesta campanya d’estiu us ha posat més a prova? Com hi heu respost?
Joan: Cada any hi ha reptes diferents: una glaçada, una sequera, temperatures altes… Intentem donar resposta quan es produeix el problema. Aquest estiu ha fet molta calor durant molts dies, i això podia afectar la pol·linització del blat de moro. Vam publicar un article per explicar com les temperatures elevades podien comprometre’n la fecundació. No sempre podem arribar a tot, però intentem no ser aliens al que està passant al camp.
Marc: Hi ha una feina continuada d’adaptar-nos als nous temes i preocupacions, però també necessitem aquesta capacitat de reaccionar davant d’un episodi concret. Hem de poder dir: ha passat això, intentem donar-hi resposta.
La informació que necessiten, quan la necessiten. Com us ho feu per arribar a temps?
Marc: Amb coordinació i previsió. A les reunions del comitè de redacció planifiquem els tres o quatre mesos següents. Qui ha d’escriure sobre males herbes abans de la sembra ja sap amb temps quan necessitarem l’article. Després, quan apareixen urgències, intentem respondre-hi. En Joan i jo ho coordinem, a més de les altres feines del dia a dia.
Què us exigeix aquesta feina, més enllà de la vostra especialitat?
Joan: T’obliga a ampliar la mirada. Com a investigador, pots saber-ne molt sobre una qüestió concreta, però aquí també has d’estar atent al dia a dia dels cultius. Si hi ha una glaçada a Solsona, encara que tu siguis a l’Empordà, has d’intentar interpretar què ha passat i com pots ajudar. Aquesta proximitat, aportar informació i respondre als problemes, és el que ens pot anar convertint en referents.
I com s’arriba a un territori tan divers com Catalunya?
Marc: La xarxa de l’IRTA ens ho facilita: tenim companys en diferents zones i treballant en diferents cultius. Ens ajuda a donar aquesta cobertura territorial.
Joan: Catalunya és molt variable climàticament. Passem de zones pràcticament àrides o semiàrides a d’altres on plou força; de zones relativament càlides a zones molt fredes. Aquesta diversitat és un repte afegit. Intentem arribar als principals conreus, tot i que en alguns, com l’arròs, encara voldríem consolidar més la nostra presència.
Recordeu algun problema en què la vostra informació hagi pogut ajudar a decidir què fer al camp? Com en coneixeu el retorn?
Joan: Un exemple són les micotoxines, substàncies produïdes per alguns fongs que poden causar problemes en l’alimentació humana i animal. En el blat de moro és una qüestió important, que també pot afectar-ne la comercialització. Davant d’això, intentem explicar quines varietats o pràctiques de cultiu poden ajudar a reduir el problema. Eliminar-lo del tot és impossible, però podem treballar per minimitzar-lo.
Marc: El retorn directe no sempre és fàcil d’obtenir. En tenim del sector més proper, però el territori és molt gran i no disposem d’una mesura clara de l’efecte de cada informació. Ara bé: veiem que els subscriptors augmenten, que el canal de WhatsApp creix o que, quan assistim a jornades, molta gent ja coneix la plataforma. Per nosaltres són senyals que la feina té sentit.
Butlletins, vídeos, pòdcasts, WhatsApp… Com trieu la millor manera d’explicar cada cosa?
Marc: A vegades, amb assaig i error. Tenim continguts que porten molta feina i que creiem valuosos, i volem que arribin a més gent. Alguns temes necessiten imatges: per això fem vídeos de cinc, sis o set minuts, amb un missatge clar. També vam obrir un canal a Spotify, però hem vist que, per al nostre públic, el WhatsApp funciona millor i l’estem potenciant. Ens adaptem al que pot ser més útil.
Joan: Alguns vídeos els fem amb un mòbil. Podem tenir limitacions tècniques, però tenim el coneixement del que volem explicar. Aquesta és una aportació que hem de posar en valor.
Com expliqueu una qüestió complexa de manera planera sense perdre els matisos i el rigor?
Joan: No és fàcil explicar una cosa amb un llenguatge que l’agricultor pugui entendre i mantenir-ne el rigor. És una de les coses que intentem saber fer. I segur que hi ha aspectes que podem millorar.
Marc: També ajuda que totes les persones del comitè de redacció tinguin clara aquesta filosofia des del principi. És una manera compartida de preparar els continguts.
Amb els vídeos “Del camp a la taula” us adreceu també a qui no treballa al camp. Què us agradaria que descobrís?
Marc: Des de RuralCat ens van proposar preparar continguts per a la ciutadania. Volíem que qualsevol persona, també els nens, pogués veure que darrere d’un tros de pa hi ha un agricultor que ha cultivat i collit el blat, una farinera i tot un procés. Vam pensar en un format inspirat en programes com el Quèquicom, amb un divulgador i un fil conductor.
Joan: Aquí el repte és encara més gran. Quan parles amb gent del sector, hi ha conceptes que ja coneixen. Ara hem d’explicar que darrere d’un aliment hi ha tecnologia i el saber fer de la pagesia, amb un llenguatge que tothom entengui i que desperti interès. Que al cap de dos minuts de vídeo encara tinguin ganes de continuar mirant.
Marc: Hem trobat una bona combinació: l’equip audiovisual, el nostre coneixement i un presentador que s’ha implicat molt en el projecte. El primer dia de gravació patia, perquè no havíem fet mai una cosa així! N’hem anat aprenent i hem fet un bon equip.
Joan: Crec que té molt de recorregut: aconseguir que el coneixement de l’IRTA arribi també a la societat. Necessitem que ens entengui.
Què esteu investigant ara que pugui ajudar la pagesia els pròxims anys?
Joan: Com a cap de programa, un dels meus reptes és que el que fem sigui útil. Això vol dir orientar la recerca cap als problemes que tenim. Si la rendibilitat de molts cultius és tan ajustada i no hi trobem solucions, ens podem trobar amb terrenys que s’abandonin. Per això busquem nous cultius i nous nínxols de mercat que puguin funcionar aquí, treballem per millorar la qualitat i afrontem els efectes del canvi climàtic. Quan hi ha un problema, intentem convertir-lo en una oportunitat per investigar i trobar-hi respostes. Anar orientant la feina cap a allò que creiem que pot tenir més impacte.
Què podria aprofitar d’aquesta experiència un altre equip de l’IRTA?
Joan: Extensius.cat respon a les característiques d’un sector que està dispers en el territori. La fórmula no ha de ser exactament la mateixa per a tothom, però sí que hi ha idees aplicables: fer arribar la informació quan es necessita, explicar els missatges importants i implicar-se a respondre les incerteses de la pagesia.
Marc: Al final és estar al costat de l’agricultor. Podem fer assajos i projectes europeus, i els hem de fer. Però si a l’agricultor que tenim aquí al costat no li sabem respondre una pregunta, si deixa de trucar a la nostra porta o el que publiquem no li interessa, la nostra feina deixarà de tenir sentit. Treballem per al sector que tenim al voltant.
Quan Extensius.cat faci quinze anys, què us agradaria haver aconseguit?
Joan: Jo espero estar jubilat! Em sento molt meu aquest projecte, perquè hi he participat des del primer dia, i m’agradaria que continués. Poder rebre’n la informació al mòbil, saber què passa al sector i que Extensius.cat em continuï sorprenent amb el que explica i amb el que fa.
Marc: Jo també me’l sento molt meu. No espero una gran fita heroica: m’agradaria continuar-hi sent. Poder celebrar els quinze anys, el butlletí dos-cents. Voldria dir que ens hem anat adaptant als nous problemes, als formats de comunicació i a les persones que s’incorporin a l’equip. Que aquesta feina d’anar picant pedra, dia a dia, continua tenint sentit.
Joan: I continuar no és tan fàcil. Cada any hem de renovar la confiança del Departament en el que fem. Hem d’anar aportant coses, hem d’anar sorprenent. Si féssim el mateix que el primer dia, potser ja no hi seríem.
Per saber-ne més: Extensius.cat celebra deu anys amb el repte d’apropar un coneixement més personalitzat a la pagesia – Notícies – Societat – IRTA
Cap de programa / Investigador especialista en cereals d'hivern, blat de moro, proteaginoses, colza i farratges
