L’AEI finança DRY-Guadalmed, un projecte liderat per la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i la Universitat Complutense de Madrid que desenvolupa noves eines per avaluar l’estat ecològic dels rius temporals mediterranis i millorar-ne la gestió en un context de canvi climàtic i sequeres cada vegada més freqüents.
A primera vista, un riu sense aigua sembla un ecosistema sense vida: la llera és seca i només hi queden algunes basses aïllades. Tanmateix, sota les pedres, entre els sediments o a les basses que encara conserven aigua, continua desenvolupant-se una intensa activitat biològica. Comprendre aquesta biodiversitat oculta als trams secs i a les basses desconnectades és l’objectiu de DRY-Guadalmed, un projecte que busca transformar la manera com s’avalua l’estat ecològic dels rius temporals mediterranis durant la seva fase seca (basses desconnectades i lleres seques), uns ecosistemes cada vegada més freqüents a causa de l’augment dels períodes de sequera.
Aquest treball està finançat per l’Agència Estatal de Recerca (AEI) a través de la convocatòria Projectes de Generació de Coneixement 2021 i cofinançat per la Unió Europea. El projecte està liderat per les investigadores Núria Bonada, de la Universitat de Barcelona; Núria Cid, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA); i María del Mar Sánchez-Montoya, de la Universitat Complutense de Madrid. El seu objectiu és desenvolupar noves metodologies que permetin avaluar amb més precisió l’estat ecològic dels rius temporals durant la fase seca, quan deixen de portar aigua, per facilitar a les administracions eines adaptades a uns ecosistemes cada vegada més habituals, la importància dels quals augmenta a mesura que avança el canvi climàtic.
“Un riu sec no és un riu mort”. Amb aquesta frase contundent, Núria Bonada resumeix la idea central d’un projecte que qüestiona una visió molt estesa tant entre la ciutadania com, històricament, entre els mateixos sistemes d’avaluació ambiental.
Durant dècades, l’avaluació ambiental dels rius s’ha dut a terme gairebé exclusivament quan aquests contenien aigua. Tanmateix, en els rius temporals mediterranis aquesta aproximació resulta insuficient. El seu funcionament natural alterna períodes amb aigua i fases seques que formen part del mateix cicle de l’ecosistema. “Es tracta d’un ecosistema que continua funcionant. Deixa de ser un ecosistema aquàtic per convertir-se també en un ecosistema terrestre molt dinàmic”, explica la investigadora.
Quan desapareix l’aigua corrent, moltes espècies troben estratègies per sobreviure. Algunes romanen enterrades en sediments humits; altres es refugien a les basses que conserven aigua durant l’estiu; i nombroses espècies terrestres colonitzen la llera seca. El resultat és un ecosistema que continua exercint un paper fonamental per a la biodiversitat. Lluny d’aturar-se, l’ecosistema canvia el seu funcionament.
Aquesta alternança entre fases humides i seques converteix els rius temporals en sistemes extraordinàriament dinàmics. A més d’acollir una biodiversitat especialitzada, funcionen com a corredors ecològics i proporcionen refugi a nombroses espècies de fauna. Fins i tot les petites basses aïllades són punts essencials per a la conservació de la biodiversitat en els paisatges mediterranis. No obstant això, “és important no confondre un riu temporal que s’asseca de forma natural amb un altre que era permanent i que s’asseca degut als impactes hidrològics”, tal i com remarca la investigadora Núria Cid, del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA.
Un dels principals reptes que afronta el projecte és que les metodologies actuals van ser dissenyades per a cursos d’aigua permanents, aquells en què hi corre l’aigua tot l’any. Tanmateix, aquestes eines ofereixen resultats poc fiables quan s’apliquen a rius el funcionament natural dels quals inclou llargs períodes sense aigua. “Quan s’apliquen les metodologies estandarditzades, no funcionen per avaluar correctament la qualitat d’aquests rius. Per la seva pròpia dinàmica, depenent del moment en què els estudiïs, el resultat canvia molt”, assenyala Bonada.
Per respondre a aquest repte, DRY-Guadalmed estudia diferents bioindicadors tant a les basses aïllades com a les lleres seques. L’equip analitza comunitats de macroinvertebrats, diatomees, vegetació i invertebrats terrestres per obtenir una visió molt més completa de l’estat ecològic d’aquests ecosistemes. L’objectiu és integrar tota aquesta informació per obtenir una imatge molt més completa de la salut de l’ecosistema.
Una altra de les aportacions innovadores del projecte consisteix a aplicar el concepte de “metacomunitat”. En lloc d’estudiar cada punt del riu de manera aïllada, els investigadors analitzen com les espècies es desplacen, desapareixen i recolonitzen diferents zones a mesura que el riu passa de la fase humida a la seca i torna a recuperar el cabal. Aquesta perspectiva permet comprendre millor la dinàmica natural d’aquests sistemes i millorar les eines de seguiment ambiental. «Aquesta aproximació ens permet avançar cap a eines d’avaluació ecològica més adaptades als rius temporals, tenint en compte que els canvis en les comunitats biològiques no estan marcats només per les condicions ambientals i d’hàbitat a nivell de tram de riu, sinó també dels processos naturals de dispersió, connectivitat i recolonització a nivell de xarxa fluvial», comenta Núria Cid.
Els rius temporals són especialment abundants a les regions mediterrànies, on l’alternança entre períodes humits i secs forma part de la seva dinàmica natural. Tanmateix, el canvi climàtic està modificant aquesta situació. Encara que cada any és diferent, la tendència apunta a una prolongació dels períodes sense aigua i a una major freqüència d’episodis extrems. “No implica necessàriament l’aparició de més rius temporals a la conca mediterrània, però sí que la sequera comença abans i acaba més tard”, explica Bonada.
En aquest context, els rius temporals mediterranis es converteixen en un laboratori natural per comprendre com podrien evolucionar altres ecosistemes fluvials europeus. Bonada afegeix: “Els rius temporals de la zona mediterrània són un mirall per veure com seran els rius del futur. Tenim una oportunitat única per conèixer aquests ecosistemes i aprendre com gestionar-los abans que aquesta situació sigui habitual en moltes altres regions d’Europa.”
Però, tal i com explica Núria Cid, “La biodiversitat d’aquests rius no és estàtica. Les espècies desapareixen d’alguns trams durant la fase seca, troben refugi en d’altres i tornen a colonitzar el riu quan l’aigua reapareix. Entendre aquesta dinàmica serà clau per gestionar els ecosistemes fluvials en un context de canvi climàtic”.
Mentre que la fauna i la flora mediterrànies fa milions d’anys que s’adapten a aquests cicles de sequera, en altres regions d’Europa aquests canvis podrien tenir conseqüències molt més profundes per a la biodiversitat. Per això, conèixer com funcionen aquests ecosistemes permetrà dissenyar millors estratègies de conservació i adaptar la gestió de l’aigua a un escenari marcat per fenòmens extrems cada vegada més freqüents.
Després de diversos anys de recerca, el projecte ja ha obtingut resultats prometedors. En el cas de les diatomees, l’equip ha comprovat que els mètodes actuals es poden adaptar per avaluar amb més precisió les basses aïllades. A més, els resultats de simulacions de metacomunitats d’invertebrats aquàtics mostren que, en els rius temporals, la resposta dels índexs biològics a les pressions humanes també està condicionada per la connectivitat fluvial, la dispersió dels organismes i els patrons d’assecament de tota la xarxa hidrogràfica. Els models permeten identificar en quines situacions les metodologies actuals poden no reflectir adequadament l’estat ecològic dels rius temporals, i ajuden a determinar quan és possible adaptar els índexs existents i quan cal desenvolupar-ne de nous. Paral·lelament, s’estan perfeccionant nous protocols per simplificar la feina de les administracions responsables del seguiment ambiental.
A les lleres seques, els investigadors han confirmat que els sediments presenten qualitats molt diferents i que determinades espècies terrestres podrien convertir-se en excel·lents bioindicadors de l’estat ecològic del riu, un àmbit pràcticament inexplorat fins ara. Una de les troballes que més ha sorprès l’equip ha estat l’enorme diversitat existent entre les basses distribuïdes arreu d’Espanya. Algunes funcionen pràcticament com petites llacunes i acullen espècies que no apareixen en altres zones, fet que demostra l’extraordinària complexitat d’aquests ecosistemes.
L’objectiu final de DRY-Guadalmed és transferir tot aquest coneixement a les administracions públiques perquè puguin incorporar noves metodologies d’avaluació en la gestió dels recursos hídrics.
En un escenari en què les sequeres seran cada vegada més freqüents i intenses, els rius temporals deixen de ser una excepció per esdevenir una referència sobre el futur. Entendre com funcionen quan aparentment no tenen vida pot ser una de les claus per protegir la biodiversitat i gestionar de manera més sostenible els rius de demà.
L’Agència Estatal de Recerca, organisme autònom del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, té l’objectiu de promoure la recerca científica i tècnica en totes les àrees del coneixement mitjançant una assignació eficient dels recursos públics. És la principal entitat finançadora de la recerca i la innovació a Espanya. El 2025 finança més de 1.000 milions d’euros en projectes i ajuts per a la recerca i la innovació en tots els àmbits, des de les humanitats fins als materials i les TIC, promovent la transferència de coneixement a través de diverses actuacions.
Investigadora en Ecologia aquàtica, biodiversitat, conservació i canvi global
