Situada a Mas Bové, és la primera de Catalunya i de l’Estat espanyol que està gestionada per un institut públic de recerca mentre dona servei a una granja
Permetrà fer proves pilot i estudis científics en l’àmbit de les energies renovables i els residus orgànics, i és oberta a la ciutadania
La planta generarà un cabal d’energia tèrmica per a l’autoconsum equivalent a la que gasten anualment 165 llars catalanes
S’acaba un estiu on la nova realitat climàtica s’ha fet notar: l’escalfament del planeta ha afectat de ple la societat catalana. La necessitat de minimitzar els gasos d’efecte hivernacle (GEH) que afegim a l’atmosfera és, doncs, urgent i inqüestionable. En aquest context, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, mitjançant l’IRTA, ha presentat avui una nova instal·lació científica i experimental destinada a potenciar la bioeconomia i mitigar el canvi climàtic des del sector agroalimentari català: la planta de biogàs de l’IRTA Mas Bové, a Constantí (Tarragona).
Es tracta de la primera planta de Catalunya i de l’Estat espanyol gestionada per un institut de recerca públic mentre dona servei a una granja. Això vol dir, d’una banda, que la instal·lació s’alimenta de les dejeccions dels porcs (purins) i de l’aviram (gallinassa) que es crien a Mas Bové, i de l’altra, que no busca el benefici comercial, sinó el progrés del coneixement científic i del sector agroalimentari català. Per tant, s’hi podran dur a terme estudis de recerca i projectes pilot que serien complicats de desenvolupar en una planta convencional.
A la presentació de la planta hi han assistit la directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Rosa Altisent, i el director general de l’IRTA, Josep Usall. També hi han sigut presents el cap del programa de Sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA, August Bonmatí, i la coordinadora de l’objectiu científic estratègic de l’IRTA centrat a potenciar la bioeconomia al sector agroalimentari català, Belén Fernández.
Es calcula que, a Catalunya, un 12% dels GEH són generats per l’agricultura i la ramaderia. Gairebé la meitat d’aquest percentatge correspon a la gestió de les dejeccions ramaderes, les quals s’apliquen directament als camps com a fertilitzant en un 84% dels casos. Cal gestionar aquestes dejeccions de la millor manera possible per tal de minimitzar les emissions de GEH i la contaminació de sòls i aqüífers.
Digerir de manera controlada les dejeccions ramaderes en plantes de biogàs, en lloc d’emmagatzemar-les en basses o dipòsits per a aplicar-les després als camps, redueix notablement els GEH que emeten. A més, fruit del procés de producció del biogàs, es poden obtenir, d’una banda, fertilitzants orgànics de qualitat que contribueixen a la salut del sòl, i de l’altra, aigua recuperada, un recurs rellevant davant la previsió de situacions de sequera recurrents.
En la línia dels objectius europeus i estatals, la Generalitat va aprovar el 2024 l’Estratègia catalana del biogàs i l’Estratègia catalana del digestat, que preveuen un important desplegament de plantes de biogàs a Catalunya en els pròxims anys, i que calculen que, el 2030, les dejeccions ramaderes (especialment purins porcins, fems de boví i gallinassa) suposaran gairebé un terç de la matèria orgànica que alimentarà les plantes de biogàs al territori català.
Per la seva banda, l’IRTA també té l’objectiu científic estratègic de potenciar la bioeconomia al sector agroalimentari català. En aquest marc, l’organització comptarà aviat amb dues plantes experimentals de biogàs. La primera és la que es presenta avui a l’IRTA Mas Bové, i la segona, de mida més petita, s’està construint al costat de la granja de vacum de l’IRTA Monells.
“Aquesta planta experimental és un exemple de com la recerca i la innovació poden donar resposta als reptes del sector ramader i convertir les dejeccions en nous recursos, com ara energia renovable, fertilitzants orgànics i aigua recuperada. És, per tant, una eina per avançar en la circularitat i la sostenibilitat de les explotacions”, ha explicat Altisent. “Aquesta aposta s’emmarca en l’estratègia del Govern per impulsar el biogàs a Catalunya, amb 25 milions d’euros en la darrera convocatòria d’ajuts, que se sumen als 46 milions mobilitzats el 2024. Volem impulsar un model de biogàs arrelat al territori, amb plantes de dimensió adequada, que aprofitin recursos de proximitat i que donin resposta a les necessitats del mateix sector ramader”, ha afegit.
“Tenint en compte que l’agricultura i la ramaderia representen el 32% del potencial estimat de producció de biogàs a Catalunya, la posada en marxa de dues plantes experimentals de biogàs és una línia prioritària de recerca i innovació per a nosaltres«, ha ressaltat Usall.
La planta de biogàs de l’IRTA Mas Bové permetrà, entre d’altres, definir nous protocols i assajar nous productes per a la millora de la producció de biogàs; validar tecnologies emergents a escala pilot; provar prototips d’empreses; estudiar la fabricació de productes d’alt valor afegit (com biofertilitzants o biestimulants) a partir de la digestió de les dejeccions, i fer recerca dins del digestor on es produeix el biogàs per a optimitzar-ne la generació o per a aprofitar el CO2 fruit de la seva combustió.
A més, es preveu que aquesta instal·lació esdevingui, gradualment, una plataforma de talent per a la formació de tècnics especialistes en plantes de biogàs.
Un altre benefici que la planta de biogàs de Mas Bové aportarà al sector i a la societat és que oferirà informació oberta respecte al seu funcionament. És previst que s’hi facin visites guiades per a la ciutadania i demostratives per al sector. Igualment, serà una eina potent de transferència de coneixement a la comunitat científica i al sector.
De plantes de biogàs n’hi ha de moltes mides i tipus diferents. Un aspecte que les distingeix són els residus orgànics que les alimenten: a més de les restes agroramaderes, poden ser també fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals; la fracció orgànica dels residus municipals, o residus orgànics agroindustrials, per posar alguns exemples.
Un altre aspecte que les diferencia és com utilitzen l’energia renovable, elèctrica o tèrmica, generada gràcies a la combustió del biogàs: la poden usar per a l’autoconsum o, també, injectar-la a la xarxa.
A més, hi ha plantes que purifiquen el biogàs per a obtenir biometà, un combustible molt semblant al gas natural, però renovable, i que es pot comercialitzar injectant-lo a la xarxa gasista o utilitzant-lo com a combustible per al transport. En l’actual context geopolític, es considera una opció molt rellevant.
En el cas de la planta de Mas Bové, el biogàs s’utilitza per a produir energia tèrmica per a l’autoconsum. Les característiques que la defineixen són:
La planta de Mas Bové s’alimenta de més de 5.200 tones de matèria orgànica cada any. En total, el biogàs produït té un cabal de 96.697 Nm³ l’any, equivalent a 58.000 litres de gasoil o a l’energia anual consumida per unes 165 llars.
El projecte ha suposat una inversió de més de 660.000 euros, gairebé 100.000 dels quals procedeixen d’una subvenció de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), fruit de la convocatòria 2022 per a projectes singulars d’instal·lacions de biogàs.
«Aquest projecte va molt més enllà de produir energia renovable. Tot allò que n’obtenim entronca amb els nostres objectius científics estratègics i amb els grans desafiaments alimentaris locals i globals: valoritzem els residus; potenciem la salut del sòl i garantim la seguretat alimentària amb fertilitzants orgànics de qualitat i altres productes de valor afegit; gestionem l’aigua de manera sostenible i evitem la contaminació dels aqüífers; apostem per la digitalització i les dades a favor del progrés del sector, i estem oberts a oportunitats de col·laboració per fer avançar la recerca i la innovació″, ha detallat Belén Fernández.
Si bé a Europa estan molt més esteses, a Catalunya i l’Estat espanyol la instal·lació de plantes de biogàs es troba encara en una fase inicial.
“Cal dimensionar molt bé els projectes i comptar amb les persones i institucions del territori. En el cas de les plantes centralitzades de residus agroramaders enfocades en la gestió col·lectiva, la seva funció ha de ser millorar la sostenibilitat ambiental de la seva àrea d’influència; obtenir productes d’alt valor afegit a partir del digestat, i beneficiar la comunitat”, ha conclòs August Bonmatí.
Video divulgatiu sobre el projecte
