L’IRTA estudia en el projecte demostratiu DEMO-MICORRIZES el potencial de tres inòculs basats en fongs formadors de micorrizes arbusculars aïllats al territori per millorar el creixement dels presseguers sota reg deficitari i afavorir l’establiment d’enemics naturals del pugó.

L’equip del programa Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA ha completat el projecte demostratiu «Valorització de fongs formadors de micorrizes arbusculars nadius per millorar la gestió de l’aigua, dels nutrients i de la sanitat vegetal (DEMO-MICORRIZES)», finançat en el marc de la Intervenció 7201 d’ajuts a les activitats de demostració del Pla estratègic de la PAC 2023-2027. El projecte, dirigit per la investigadora Amaia Nogales, ha posat en valor tres inòculs basats en fongs micorrízics nadius de la col·lecció de l’IRTA per al seu ús com a bioestimulants i bioprotectors en el cultiu del presseguer.

Els fongs micorrízics estudiats provenen de zones agrícoles del territori: un consorci de fongs nadius aïllats d’una plantació de presseguer de Lleida, un fong del gènere Dominikia aïllat d’una plantació de nesprer d’Alacant i el fong Funneliformis mosseae, aïllat d’una plantació d’alvocat, també d’Alacant. En els assajos es van comparar amb el fong de referència Rhizoglomus irregulare (BEG72), ja transferit amb èxit al sector, i amb plantes no inoculades com a control.

Què ha mostrat l’assaig de dèficit de fertirrigació

En un assaig en microparcel·la amb plantes de presseguer (varietat Cyclade, empeltada sobre el portaempelt Garnem), l’equip va sotmetre els cinc tractaments d’inoculació a dos règims de fertirrigació: òptim i deficitari (amb una reducció del 50% respecte a l’òptim). Els resultats, encara pendents de publicació, mostren un panorama interessant i matisat:

• El creixement de les plantes va dependre sobretot de la quantitat d’aigua i nutrients rebuda, però la inoculació micorrízica també va tenir un efecte propi significatiu sobre la biomassa radicular i la longitud dels brots.
• El fong del gènere Dominikia va destacar per augmentar la biomassa de les arrels i la longitud dels brots en condicions de fertirrigació òptima.
• En canvi, sota fertirrigació deficitària, van ser el consorci nadiu de presseguer i F. mosseae els que van afavorir un major creixement dels brots.
• Funneliformis mosseae també va mostrar els millors indicadors de l’estat fisiològic de les fulles (relacionats amb l’estrès i el contingut de clorofil·la), fet que apunta a una millor captació d’aigua i nutrients.
• Pel que fa a la producció de fruits, no es van observar diferències significatives entre tractaments, tot i que les plantes inoculades amb Dominikia van mostrar una tendència a produir-ne més sota fertirrigació deficitària.

En conjunt, els resultats indiquen que la micorrització no compensa totalment una reducció tan severa (50%) del reg i la fertilització, però sí que sembla augmentar la resiliència de les plantes davant d’una disponibilitat més limitada de recursos. L’equip investigador apunta que caldria estudiar reduccions més moderades (entre el 10 i el 30%) i validar aquests resultats en condicions reals de camp.

«Els nostres resultats confirmen que la micorrització no pot substituir per si sola una reducció tan dràstica del reg i de la fertilització, però sí que ens proporciona una eina complementària per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua i dels nutrients, i per fer els nostres fruiters més resilients en un context de canvi climàtic» afirma Amaia Nogales, investigadora principal de l’IRTA.

La relació fong – planta – insecte

D’altra banda, l’equip liderat per la Dra. Judit Arnó va estudiar si diferents fongs micorrízics van influir en la producció d’aliments derivats de les plantes com el nèctar extrafloral i la gutació, i si això afecta les comunitats d’enemics naturals dels presseguers. Brachycaudus schwartzi va ser el pugó dominant, mentre que els coccinèl·lids van ser els enemics naturals més abundants. La producció de nèctar extrafloral i gutació va ser pràcticament nul·la en tots els tractaments, probablement a causa de les condicions climàtiques i de l’assaig, i, en conseqüència, no es van observar diferències en les poblacions d’enemics naturals entre els arbres inoculats amb els diferents fongs micorrízics.

Potencial de transferència

Els inòculs desenvolupats a partir d’aquests fongs nadius, a diferència de molts productes comercials (més generalistes i amb menor capacitat d’establiment en els sòls del territori), s’han mostrat com una alternativa adaptada a les condicions locals. El projecte apunta que aquest tipus d’inòcul podria aplicar-se també a altres cultius llenyosos exposats a dèficit hídric, com la vinya, l’olivera o els cítrics.

El projecte ha comptat amb el suport i seguiment de diverses cooperatives de productors de fruita (TreCoop, Grup Cooperatiu Fruits de Ponent, Cooperativa de Soses, Grup Cooperatiu Altec) i de les empreses ATENS (Agrotecnologías Naturales SL) i INOQ GmbH, interessades en la producció de nous inòculs microbiològics adaptats a condicions ambientals específiques.

Els resultats del projecte s’han presentat aquest 2026 en una jornada tècnica emmarcada en el Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Compartim també un díptic divulgatiu del projecte:

Actuació del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per: