El projecte, desenvolupat en diferents zones de Catalunya, ha avaluat varietats, pràctiques culturals i la viabilitat del cultiu.

L’estudi ha analitzat el potencial de la fava com a font de proteïna vegetal per a l’alimentació humana.

El cultiu de la fava és complex per la gran diversitat de material vegetal i de pràctiques culturals. En aquest cultiu, l’obtenció de proteïna vegetal per a l’alimentació humana requereix assolir bones produccions de gra amb un alt contingut proteic.

El projecte pilot innovador “FAVAPROT”, desenvolupat dins del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA durant les campanyes 2024-2025 i 2025-2026, ha avaluat el potencial de la fava per a l’obtenció de proteïna vegetal per a l’alimentació humana amb la participació d’ACTEL SCCL i SEMILLAS FITÓ SA com a beneficiaris,  NACTIVA com a coordinador i IRTA com a centre tecnològic. El projecte ha estudiat el material vegetal disponible, la millora de les pràctiques de cultiu per a la producció de gra i la viabilitat del cultiu en comparació amb altres cultius extensius, així com les metodologies de micronització i extracció de proteïna del gra a escala de planta pilot.

Els assajos han comparat varietats comercials de fava de tipus equina i major en parcel·les experimentals i demostratives situades a la Tallada d’Empordà, Fornells de la Selva i Sucs. En aquests assajos s’han avaluat paràmetres agronòmics com la naixença, la durada de la floració, la susceptibilitat a malalties foliars, l’alçada de les plantes, el rendiment, el pes de 1.000 grans i el contingut en proteïna.

Resultats principals

Els resultats de la campanya 2024-2025 han mostrat diferències importants entre varietats i zones d’assaig. A la Tallada d’Empordà, FABIOLA ha estat la varietat més productiva (3611 kg/ha), mentre que PATAGONIA ha presentat el contingut en proteïna més alt. També s’han observat diferències en la sensibilitat a malalties com el rovell i la botritis segons la varietat.

A Fornells de la Selva la durada de la floració és similar, però amb una incidència menor de malalties. PROTHABON 101 és la varietat amb més producció, mentre que PATAGONIA torna a destacar pel seu alt contingut en proteïna.

A Sucs, en condicions de regadiu, la producció és més elevada que a les altres localitats (6992 kg/ha de mitjana) i també augmenta el contingut en proteïna. En aquest cas, VITABON és la varietat més productiva i PROTHABON 101 la més proteica.

Les parcel·les demostratives, situades a Girona i Lleida, mostren rendiments més elevats a Girona, mentre que el contingut en proteïna és superior a Lleida. Les impureses en el gra collit són molt baixes, inferiors a l’1%.

Pel que fa a les pràctiques de cultiu, la sembra al novembre és la que ofereix millors resultats productius, i una major densitat de sembra s’associa amb una producció més elevada. En comparació amb altres cultius extensius d’hivern, el blat és el que produeix més, però la fava és el que presenta un contingut en proteïna més alt, seguit del pèsol.

Impacte del projecte

La fava presenta una producció inferior a la d’altres cultius extensius, però el seu contingut en proteïna és molt superior. Una bona selecció varietal és clau per aconseguir una producció elevada amb un bon contingut en proteïna. A més, la gestió adequada de les pràctiques culturals, com l’elecció de l’època de sembra, pot contribuir a millorar els resultats productius del cultiu.

FAVAPROT és un projecte pilot innovador realitzat per part d’un Grup Operatiu.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per: