El projecte ZEASEC avalua la selecció varietal, la data de sembra i l’estratègia de reg com a factors clau en el cultiu de blat de moro davant episodis de sequera per reduir el contingut en micotoxines

El projecte pilot innovador, desenvolupat per l’IRTA a Catalunya, avalua l’efecte de l’estrès hídric, la data de sembra i diferents estratègies de cultiu en blat de moro.

L’estudi inclou la comparació amb el sorgo per millorar la producció i reduir el risc de micotoxines en un context de sequera.

En un context de canvi climàtic i d’augment dels episodis de sequera, el projecte pilot innovador ZEASEC, desenvolupat dins del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA, avalua diferents estratègies de cultiu per preservar la sanitat i la producció del blat de moro, i inclou una comparació amb el sorgo, un cultiu amb menors requeriments hídrics, per analitzar-ne el potencial productiu i el comportament pel que fa al contingut en micotoxines per a l’obtenció de pinsos amb la participació d’ESPORC i ASFAC com a membres beneficiaris, i l’IRTA com a centre de recerca.

El projecte analitza especialment la incidència de l’estrès hídric i la gestió del reg, l’efecte de la data de sembra i del cicle del blat de moro, i treballa també en el desenvolupament d’un mètode per estimar el risc de contaminació per micotoxines a Catalunya.

Els assajos es realitzen en parcel·les experimentals de Verges i Foixà (Baix Empordà) amb sistemes de reg per inundació i per aspersió, respectivament. També s’estableixen parcel·les d’agricultors a Girona i Lleida per identificar els factors que permeten detectar el risc de contaminació per micotoxines abans de la recol·lecció, tenint en compte variables climatològiques, pràctiques culturals, danys de barrinadors i estrès hídric.

Resultats principals

Tot i tractar-se de camps amb condicions diferents, els resultats semblen indicar que el blat de moro produeix lleugerament més amb reg per gravetat que amb reg per aspersió, tot i que en ambdós casos la producció disminueix quan es redueix el reg. Les varietats tolerants a la sequera mostren millor rendiment en situacions de reg molt deficitari, però són menys productives amb reg normal.

Pel que fa a plagues i malalties, els principals problemes detectats han estat els danys d’Helicoverpa sp. i la presència del fong Fusarium verticillioides, productor de fumonisines, una de les micotoxines més freqüents. El reg per aspersió presenta pocaincidència d’insectes i de fongs productors de micotoxines, obtenint un baix contingut en fumonisines en la majoria de les varietats analitzades.

Entre les varietats estudiades, les transgèniques mostren de mitjana menys afectació d’Helicoverpa sp.. La varietat P1441 destaca per combinar una bona producció amb baixa incidència de plagues i del fong en condicions d’estrès hídric en reg per gravetat. Les principals micotoxines d’alta importància per a la producció de pinsos presents en les varietats analitzades són fumonisines, i en menor contingut, desoxynivaleonol (DON), aflatoxines i zearalenones (ZEA).

La data de sembra també influeix en la producció i en la incidència de Fusarium verticillioides: les sembres més primerenques ofereixen millors resultats. En aquest context, les varietats de cicle curt P0710 i P0937Y han estat les més productives i amb menor incidència de plagues i fongs i fumonisines. Així, el retard en la collita pot suposar un augment en el contingut de fumonisines al gra.

En la comparació entre cultius, el blat de moro mostra una forta dependència del reg, mentre que el sorgo presenta produccions més baixes però més estables en situacions de dèficit hídric, especialment en la varietat ES FOEHN. En condicions de reg normal, el sorgo presenta un contingut elevat en ZEA i DON, en canvi es redueix considerablement en regs més deficitaris.

Finalment, el seguiment de 20 parcel·les d’agricultors a Girona i Lleida ha permès identificar factors clau que influeixen en el risc de micotoxines —com la data de sembra i de collita, la humitat del gra, el tipus de reg o la gestió de la palla— i elaborar una taula per estimar el risc de contaminació abans de la recol·lecció.

Impacte del projecte

Els resultats obtinguts indiquen que l’estrès hídric té un efecte important sobre la producció i sobre la incidència d’Helicoverpa sp. i de fongs productors de micotoxines en el cultiu del blat de moro. També es posa de manifest la importància de la selecció varietal i de la data de sembra com a eines de gestió per millorar la producció i reduir riscos sanitaris en un context de canvi climàtic.


ZEASEC és un projecte pilot innovador realitzat per part d’un Grup Operatiu.  

Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:  

Ministerio Agricultrua

Subscriu-te a la Newsletter IRTA

L'actualitat de la nostra recerca i les properes jornades i cursos, directament al teu e-mail