A Catalunya, el canvi climàtic comporta, cada vegada més, períodes de sequera intensa, o de pluges sobtades i abundants, que afecten de manera diferent les dues zones administratives en què el nostre territori està dividit pel que fa a la disponibilitat i la gestió de l’aigua:
Hi ha més del 90% de la població i una activitat econòmica molt dinàmica.
Però s’hi concentra menys del 40% de l’aigua de Catalunya, perquè s’abasteix de rius més petits, amb menys embassaments i de menys capacitat.
La situació és d’escassedat crònica. Calen solucions per afrontar sequeres extremes com la del 2023, que molt probablement es repetiran. Aquestes solucions passen per la modernització d’infraestructures, per noves fonts d’aigua i per una millor governança col·lectiva.
Fonts d’aigua diverses:
És una àrea poc poblada, amb menys del 10% de la població, i l’activitat agrícola hi té força pes.
S’abasteix del riu Ebre i dels seus afluents. Pot haver-hi problemes ocasionals d’escassetat d’aigua, però si aquest recurs es gestiona bé, no seran tan recurrents com a la meitat est de Catalunya.
Amb tot, per a ser més eficient i menys vulnerable, necessita modernitzar les infraestructures i passar del reg per inundació al reg pressuritzat (per degoteig o aspersió).
Principal font d’aigua:
Superficial, de rius i embassaments.
