Ahir dijous va tancar les portes la 50a edició de la Fira Alimentaria, que aquesta setmana ha reunit a tota la cadena de valor de la indústria alimentària per a impulsar la seva evolució i transformació. Al llarg de quatre dies, s’hi han congregat més de 3.000 empreses de 70 països en un espai de 100.000 m2 d’exposició.
En aquesta edició, la més internacional de la història, l’IRTA ha encetat un nou capítol: ha liderat un espai d’innovació oberta, anomenat Food & Hospitality Startups, per on han passat unes 15.000 persones i on s’han presentat prop de seixanta empreses tecnològiques emergents que han d’ajudar a transformar el sector agroalimentari cap a un futur de benestar sostenible.
Darrere d’aquesta iniciativa hi ha l’equip de Desenvolupament de la recerca i la innovació, encapçalat per Simó Alegre, amb una nova incorporació, Jess Padilla, que liderarà l’estratègia d’innovació oberta i ecosistema emprenedor de l’IRTA al llarg dels pròxims anys. Hem parlat amb tots dos per entendre millor en què consisteix aquesta estratègia i com veuen l’IRTA del futur.
Amb Alimentaria escenifiquem l’aposta de l’IRTA per a impulsar la innovació oberta. Ens poseu en context?
Simó: L’IRTA té la missió, d’una banda, de generar coneixement, i de l’altra, de fer que les empreses del sector agroalimentari siguin cada vegada més competitives gràcies a la recerca, el coneixement i la innovació. I, fins ara, ens hem centrat molt en el que anomenem recerca orientada.
Marca de la casa.
Simó: Sí. És una recerca que té una finalitat clara: està enfocada a resoldre les necessitats del sector agroalimentari. Si allò que volem solucionar ja compta amb coneixement previ, fem recerca aplicada, és a dir, adaptem el coneixement existent a unes condicions concretes. En canvi, si el que volem solucionar no compta amb coneixement previ, aleshores fem recerca bàsica, que després aplicarem.
A l’IRTA, és clau escoltar el sector, oi?
Simó: Sempre. Escoltem els reptes generals del sector i, quan fem recerca a través de contractes amb empreses, escoltem també les seves necessitats individuals. Per exemple, una companyia pot tenir necessitats pròpies quan opera en un mercat diferent que la resta d’empreses d’aquell sector.
I a partir d’ara…
Fins ara hem fet molta recerca, però ens hem mogut menys en la innovació oberta, és a dir, a fer que les tecnologies es desenvolupin i arribin al mercat de manera col·laborativa. Això es pot fer per dues vies: a través de tecnologies que desenvolupem nosaltres mateixos amb les empreses del sector agroalimentari, o bé facilitant que companyies de base tecnològica ajudin a solucionar els reptes de les empreses del sector. Aquesta segona via és la que hem potenciat a Alimentaria amb les startups, que són empreses tecnològiques de nova creació amb alt potencial innovador.
Alimentaria ha fet 50 anys, i l’IRTA 40. Per què ara és el moment de potenciar la innovació oberta?
Simó: 40 anys després, ens hem fet grans. Som majors d’edat i tenim les capacitats per a fer-ho. Tenim prou fortalesa: de persones, d’estructura, de recursos i de coneixement del sector.
Quins actors fan possible la innovació oberta?
Simó: Quan parlem d’innovació, volem dir que el coneixement ha d’impactar al final de la cadena agroalimentària: als qui produeixen els aliments, i als qui els consumeixen. Això ho fan possible les empreses. Des de l’IRTA, posem el nostre coneixement a disposició de les empreses o persones emprenedores que munten empreses de base tecnològica perquè aconsegueixin que les seves tecnologies, o les que s’han desenvolupat als centres de recerca, arribin a les empreses del sector agroalimentari. I la innovació oberta va més enllà: és no fer-ho sols, és fer-ho amb empreses i emprenedors des d’un bon inici, des del mateix disseny i treballant conjuntament, compartint el coneixement de forma transparent i bidireccional, oberta.
Per tant, si haguéssim de resumir el paper de l’IRTA en l’àmbit de la innovació oberta…
Simó: Diríem que volem ajudar a generar, o a consolidar, empreses de base tecnològica del territori, siguin de particulars, sorgides de centres tecnològics o d’escissions d’altres empreses. Startups que estiguin relacionades amb el sector agroalimentari en un sentit ampli, des de l’economia blava fins a la bioeconomia o la bioenergia, perquè entrin en contacte amb clients del sector i els ajudin a potenciar la seva competitivitat.
Això beneficiarà el sector primari? L’edat mitjana dels titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes augmenta, i el nombre d’explotacions baixa…
Simó: Sí. Se’n pot beneficiar el consumidor, una gran empresa o una petita empresa. Per exemple, un sensor que detecti l’estat hídric d’una planta, sense cables i a llarga distància, pot ajudar un agricultor. O un sensor que determini el benestar en una granja pot beneficiar els ramaders.
Jess: De fet, volem ajudar els agricultors i ramaders a trobar solucions per fer millor la seva feina i amb més benestar. A Catalunya ho necessitem molt. Nosaltres els podem facilitar de connectar-se amb startups tecnològiques que els ajudin.
Simó: Hem de pensar que les startups d’avui són les empreses de demà. Nosaltres les connectem amb el sector perquè tinguin els seus primers clients, als quals coneixem. I podem ajudar-los a buscar finançament i fer recerca per a adaptar les tecnologies a les seves necessitats. La innovació no és un procés lineal. No pot començar en la recerca i acabar en l’usuari: des de l’inici cal tenir en compte l’usuari. Avui, qualsevol startup, abans de començar, fa desenes o centenars d’entrevistes amb l’ecosistema.
Ecosistema?
Simó: N’hi ha tres, d’ecosistemes. Primer, els centres de recerca, universitats i centres tecnològics. Generen coneixement i tecnologies. Segon, el consumidor de les tecnologies: tant empreses petites, com grans, com els qui mengem els seus aliments. I, entremig, l’ecosistema d’innovació, format per empreses de base tecnològica, dinamitzadors, inversors, incubadores, acceleradores i les administracions que es dediquen a la innovació. Tots tres ecosistemes són rellevants per a la innovació i s’han de comunicar. Fires com Alimentaria, i en concret aquesta iniciativa que hem liderat, Food & Hospitality Startups, també serveixen per a això.
Jess: Les startups sempre comencen el seu desenvolupament tenint en compte el consumidor final. És un model que té moltes més possibilitats d’èxit que fer una investigació i després anar a preguntar si interessa.
L’IRTA és una empresa pública. Quins límits o garanties suposa això per a la innovació oberta?
Simó: A Espanya, no hi ha cap centre de recerca que tingui la potència de l’IRTA en l’àmbit agroalimentari. Fem recerca en totes les baules de la cadena, i això és molt singular. A més, treballem a curt i a llarg termini, i no tenim interessos econòmics. Si algú ho ha de fer, som nosaltres. Per què no?
Ser una empresa sense ànim de lucre és un aval, doncs.
Simó: Genera confiança perquè no tenim ni un biaix, ni un objectiu econòmic darrere, i perquè el nostre propòsit és de servitud pública. A més, en l’àmbit de la recerca, tot és mesurable i auditable: aquesta és la base sobre la qual construïm qualsevol mena d’activitat. Així mateix, estem vinculats a un govern i, per tant, acompanyem les empreses amb l’orientació a mitjà o llarg termini que marquen les polítiques públiques.
I ara posem en escena oficialment aquesta aposta.
Simó: Ja hi hem anat treballant, i ara és el moment de fer un salt.
Quin nom li podem donar, a aquest salt?
Jess: Volem ser punta de llança de la innovació oberta perquè impacti al nostre territori.
Simó: Sí. Agafem la responsabilitat de ser punta de llança a l’hora de dinamitzar l’ecosistema d’innovació en l’àmbit agroalimentari, i ho fem connectats nacional i internacionalment.
Quins aspectes seran claus?
Simó: Tots els reptes que fa anys que treballem i que no acabem de solucionar.
Algun exemple?
Simó: Hi ha reptes que són de fa dècades, però la tecnologia disponible feia difícil de solucionar-los. Per exemple, la regeneració de l’aigua, una bona gestió dels purins o conèixer de forma ràpida la regulació de països tercers on es vol exportar, cosa que avui comença a ser més fàcil gràcies a la Intel·ligència Artificial (IA).
Jess: Sí, hi ha reptes que tenen solucions difícils. I les aliances són claus. N’és un exemple l’ús de nitrats i nitrits com a conservants de la carn.
Simó: O les noves tècniques de genòmica: a través del sistema tradicional d’encreuament de varietats, aconseguir una varietat vegetal nova i resistent a determinades malalties ens pot suposar 15 anys. Fer-ho a través de tècniques genòmiques pot suposar dos o tres anys. Els països que han obert l’ús d’aquestes tecnologies ja tenen un conjunt d’empreses especialitzades. A Europa encara n’hi ha poques i volem estar preparats per a quan la normativa europea hi estigui plenament oberta. Volem conèixer les millors empreses d’altres països que presten serveis, i també oferir l’expertesa i el coneixement de l’IRTA per a adaptar determinades solucions i tecnologies.
Com a facilitador de la innovació oberta, l’IRTA s’inspira en alguna altra institució?
Simó: En l’àmbit estatal, el Centro Nacional Tecnológico Alimentario (CNTA), de Navarra, sempre ha anat endavant. En l’àmbit internacional, la Wageninghen University & Research, als Països Baixos, ho té molt clar.
L’arribada a l’IRTA de la Jess també és una manera de fer aquest salt.
Simó: La Jess ve a ajudar a dibuixar l’estratègia de l’IRTA en aquest espai a mitjà i llarg termini. Volem aprofitar la seva experiència i el seu coneixement.
Jess: Justament, els últims tres anys he treballat al CNTA en aquest tipus d’estratègia. Sento que vaig marxar allà per agafar experiència i després poder-la aplicar a casa, a Catalunya. Abans, vaig treballar gairebé 15 anys a la indústria alimentària, liderant departaments d’I+D. El pas de la indústria al CNTA el vaig fer perquè al Centro Nacional Tecnológico Alimentario s’hi fa una innovació molt disruptiva i molts projectes col·laboratius entre centres de recerca, universitats, empreses, startups i administracions. Vaig liderar projectes en aquest àmbit i vaig coordinar la relació entre aquests agents.
Com podem resumir el que l’IRTA ha organitzat a Alimentaria?
Jess: Si m’imagino que he vingut aquí i no soc de l’IRTA, explicaria que l’IRTA diu: “Som aquí, i serem el braç articulador de la innovació oberta al sector agroalimentari”. I també explicaria que l’IRTA té contacte amb corporacions que treballen en projectes d’innovació oberta; que coneix les startups, perquè n’ha portat gairebé seixanta, i que sap per on han d’anar les solucions als reptes del sector. Diria, en definitiva: “Hi entenen i ho estan comunicant bé”.
Simó: Jo afegiria que hem parat taula a l’ecosistema emprenedor i d’innovació agroalimentària. Els plats, els gots, les estovalles i els coberts serien: les startups, que tenen la possibilitat de presentar-se; les empreses que dediquen part del seu pressupost a programes d’innovació; les empreses del sector que sol·liciten innovació; els inversors disposats a posar diners perquè les startups creixin; les persones que fan contactes i busquen clients a les startups perquè puguin obrir mercats; les persones que presenten tecnologies rellevants i resumeixen què estan fent les startups, i els centres de recerca i tecnològics, que expliquem en què estem treballant o què podem contribuir a solucionar. En definitiva, estem generant l’espai perquè es produeixi aquesta innovació oberta. La resta d’espais d’Alimentaria són, majoritàriament, de trobada entre clients i empreses. Aquest, en canvi, és un espai d’innovació, que gira al voltant de les startups. I, quantes més n’hi ha…
Jess: Més converses es produeixen.
L’IRTA ha liderat aquest espai d’Alimentaria en col·laboració amb ACCIÓ, l’Agència Catalana per al creixement de les empreses.
Simó: ACCIO s’ha sumat a aquesta taula que hem parat, sí. És un agent molt rellevant de l’ecosistema. Ells treballen, des de l’administració pública, per a la innovació a tots els sectors, i són aquí per a la innovació en el sector agroalimentari. La nostra voluntat és treballar-hi tots junts. Cooperar.
Com us imagineu la innovació a l’IRTA a cinc anys vista?
Simó: M’agradaria que els nostres investigadors i investigadores, abans de presentar un projecte, sempre hagin parlat amb algunes de les empreses a les quals creuen que poden ajudar. Costa, perquè no sempre tenim el temps que necessitem. Però crec que és molt rellevant. Hem d’estar molt segurs que allò que fem no només és útil, sinó que és el millor a què podem dedicar els pròxims anys d’investigació de les nostres vides.
Moltes gràcies.
Director de Desenvolupament de la Recerca i la Innovació / Investigador especialista en
Tècnica de Direcció i desenvolupament de la Recerca i la Innovació
