Jordi Gené Mola, investigador del programa d’Ús eficient de l’aigua de l’IRTA, ha estat distingit amb el premi Joan Modolell —adreçat a investigadors de menys de 40 anys— ex aequo amb Blanca Arias (UPF), dins dels Premis Ciència Oberta de Catalunya. El guardó reconeix la seva aposta per la ciència oberta i pel desenvolupament d’eines digitals aplicades a l’agricultura, amb un fort enfocament en la reutilització de dades, la transparència i l’impacte real al sector.
Has estat distingit dins dels Premis Ciència Oberta de Catalunya. Com vas rebre la notícia?
Va ser una sorpresa absoluta. Em van trucar des d’un número desconegut i, quan vaig despenjar, era la consellera de Recerca i Universitats (riu). És un premi a escala de tot Catalunya i obert a totes les disciplines, no només a l’àmbit agroalimentari, cosa que fa que no t’ho esperis gens. Aa més, que sigui la primera edició li dona encara més valor.
Quan parlem de ciència oberta, a què ens referim exactament?
La ciència oberta és un conjunt de pràctiques que busquen que la producció científica sigui més accessible, transparent i reutilitzable. Sovint es parla dels principis FAIR: que la recerca sigui trobable, accessible, interoperable i reutilitzable.
Això no vol dir només publicar articles en obert. Cal publicar també les dades en què es basa l’estudi i explicar com s’han obtingut, com estan estructurades i com es poden utilitzar. En el meu cas, que treballo amb intel·ligència artificial, això implica també publicar el codi i els algoritmes.
Publicar dades i codi en obert no és habitual. Quins reptes té?
Un dels principals reptes és que no es tracta només de “penjar” dades o codi. Ha d’estar ben documentat. Cal explicar el procés i facilitar manuals o tutorials perquè altres investigadors puguin descarregar el codi, instal·lar-lo i reutilitzar-lo sense dificultats.
L’objectiu és que qualsevol persona que llegeixi un article pugui entendre tot el procés i replicar-lo. Això és clau perquè la recerca sigui realment reutilitzable.
Per què creus que aquest enfocament és tan important?
La meva experiència em diu que els articles que segueixen pràctiques de ciència oberta tenen més impacte que els que no ho fan. La ciència avança de manera incremental: el que fem avui se sosté sobre el que algú va fer abans. Si compartim dades, codi (software) i coneixement en obert, fem que el punt de partida de la següent persona estigui molt més endavant. Això vol dir que altres investigadores i grups no han de repetir el mateix esforç de zero, sinó que poden centrar-se a millorar, adaptar o aplicar el que ja existeix.
Això també té un impacte directe en el sector: si les administracions, les empreses o altres centres poden reutilitzar les nostres eines i dades, les solucions arriben abans als pagesos, a les cooperatives i a la societat en general.
A més, la ciència oberta genera confiança. Quan publiques les dades i el procés complet, permets que altres persones revisin i validin el que has fet. Personalment, quan llegeixo un article amb totes les dades i el codi en obert, em genera més confiança en els resultats.
Finalment, en el cas de la recerca finançada amb diners públics, crec que la ciència oberta és una molt bona pràctica per garantir que aquest finançament tingui un retorn real a la societat, facilitant que el coneixement generat pugui ser reutilitzat i tingui un impacte més enllà de l’àmbit acadèmic.
El premi és individual, però tu destaques el treball en equip.
La recerca que fem és un treball en equip. Per tant, aquest premi també és mèrit de totes les persones amb qui he treballat: tant al GRAP de la UdL, com al programa de l’Ús Eficient de l’Aigua de l’IRTA, així com en altres programes de l’IRTA o d’altres institucions amb qui he col·laborat.
En l’àmbit de l’agricultura, tradicionalment hi ha hagut menys cultura de ciència oberta, ja que són dades que costen molt d’obtenir i amb molt treball de camp al darrere. Per això estic especialment agraït que les persones amb qui he treballat i col·laborat hagin estat sempre ben predisposades a fer aquest pas cap a la ciència oberta.
També vull reconèixer el suport de l’Oficina de Gestió de Dades de Recerca de l’IRTA i del Servei de Biblioteca de la UdL, que ens han facilitat molt el procés de publicació de dades i codi en obert seguint principis FAIR.
A l’IRTA treballes en digitalització agrícola. En què consisteix exactament la teva feina?
Desenvolupem eines digitals per donar suport a la presa de decisions al sector agrari. Treballem amb imatges, dades de sensors, models predictius i intel·ligència artificial per ajudar productors i empreses a gestionar millor els seus cultius.
Per exemple, tenim aplicacions que permeten mesurar fruita a camp a partir d’imatges per valorar l’impacte de l’aclarida, o models que ajuden a predir collites per planificar la campanya de recol·lecció. També treballem amb imatges de satèl·lit per identificar cultius i estimar necessitats d’aigua, una eina molt útil en contextos de sequera.
Què és el que més valores de treballar a l’IRTA?
Treballar a l’IRTA és una oportunitat per formar part d’un centre de referència en l’àmbit agroalimentari, amb molts recursos tant d’infraestructura com de personal per poder fer recerca capdavantera. La possibilitat de dur a terme els estudis en camps experimentals propis, amb escenaris molt variats, i equipats amb tecnologia capdavantera és molt important per a la meva recerca.
D’altra banda, el treball en equips multidisciplinaris és molt enriquidor, i la qualitat i l’alta capacitat —tant tècnica com humana— dels companys i companyes amb qui treballo és una gran sort. Hi ha molt talent i un ambient de treball molt positiu, i això facilita molt les coses. També vull posar en valor el suport del personal de serveis corporatius i de les oficines transversals, que faciliten molt la nostra feina i ens permeten centrar-nos en la recerca, assumint moltes tasques burocràtiques que en altres centres o universitats sovint recauen directament sobre els investigadors.
Finalment, fer recerca aplicada és especialment motivador. El que desenvolupem pot acabar tenint un impacte real al sector, i saber que una eina que has creat pot ajudar un productor a prendre millors decisions és una gran motivació.
A l’IRTA també coordines projectes com els Agrolabs Digitals IRTA o el CONCAT Living Lab. Quin paper hi juguen?
Els Agrolabs Digitals IRTA inclouen espais on provem i demostrem com funcionen aquestes tecnologies en situacions reals, a camp. A més, estem creant una plataforma de dades i serveis on posarem a disposició del sector 9 eines digitals que facilitaran la gestió i la presa de decisió en agricultura, ramaderia i aqüicultura.
I el CONCAT Living Lab és un entorn de co-creació on treballem conjuntament amb pagesia, empreses i institucions per dissenyar solucions adaptades a les necessitats del sector.
Això és molt important, perquè no es tracta només de desenvolupar tecnologia des d’un despatx, sinó de fer-ho en contacte directe amb els diferents agents del sector, entenent les seves necessitats i adaptant les solucions a la realitat del territori.
Com veus el futur de la digitalització al sector agrari?
A l’IRTA (i jo també) creiem que la digitalització pot tenir una capacitat transformadora comparable a altres grans revolucions del sector, com va ser la mecanització, els fertilitzants i fitosanitaris o la genètica. No vindrà d’una sola tecnologia, sinó de la combinació de moltes: dades, sensors, intel·ligència artificial, automatització i, a mitjà termini, robotització de tasques especialment dures com la collita.
També serà clau el relleu generacional. Els nous agricultors són nadius digitals i estan acostumats a treballar amb tecnologia.
Quin missatge donaries a un jove que es vol dedicar a l’agricultura?
Que estic convençut que la digitalització és una oportunitat per fer una agricultura més eficient, sostenible i viable econòmicament. Permet optimitzar recursos i prendre decisions més informades.
Això sí, també cal esperit crític: no tot el que es ven com a digitalització té el mateix valor. Cal apostar per solucions contrastades, útils i adaptades a la realitat del camp. Cal que provin abans de fer una gran inversió o que es deixin recomanar d’experts i centres com ara a l’IRTA.
