On treballes actualment?

Treballo a bonÀrea Agrupa, una empresa del sector agroalimentari, com a cap d’R+D+i en Nutrició Animal.
Quan vaig començar-hi va ser, en gran part, gràcies a la Maria Devant, que em va ajudar a establir el contacte amb bonÀrea. Ella va detectar una necessitat dins de l’empresa i la va traslladar al director. Inicialment, el meu salari estava cobert a través d’un projecte finançat pel Ministeri de Ramaderia.
Durant els dos últims anys del meu doctorat a l’IRTA ja havia dut a terme un parell d’estudis amb bonÀrea, així que la transició cap al meu nou rol va ser força natural. Quan m’hi vaig incorporar oficialment, ja no treballava a l’IRTA, però la relació ja existia.
Al principi, era responsable d’executar un projecte concret, que requeria viatjar sovint amb cotxe. Alhora, participava en un altre projecte enfocat a posar en marxa una granja des de zero. Un d’aquests projectes no va anar com s’esperava i, un cop van finalitzar, vam haver de redefinir el meu lloc i les meves responsabilitats dins de l’empresa.
Amb el temps, vaig anar assumint més responsabilitats, i el meu rol es va consolidar dins de l’equip.

Què et va motivar a fer el doctorat a l’IRTA?

Vaig estudiar veterinària com a segona carrera —era un somni de tota la vida. Quan ho vaig fer, ja tenia la maduresa suficient per entendre plenament què suposava. Sempre havia volgut dedicar-me a la pràctica clínica i a la producció de vaques de llet.
Vaig començar treballant a la zona de Girona, però soc de Barcelona. Per motius personals, vaig haver d’ajustar els meus plans i buscar noves oportunitats. Vaig considerar la possibilitat de traslladar-me a Osona, però la veritat és que hi havia poques opcions en el sector de la vaca de llet a prop de Barcelona.
Mentre buscava feina, va sorgir l’oportunitat de fer un doctorat. No era la meva primera opció, però ho vaig veure com una oportunitat interessant de carrera i una manera d’ampliar coneixements mentre esperava noves perspectives professionals. Finalment, m’hi vaig decantar. El fet que el meu pare fos professor també em va influir, d’alguna manera. Amb el temps, m’he adonat que va ser una gran oportunitat que m’ha obert moltes portes per al futur professional.

Com recordes la teva experiència a l’IRTA?

En tinc un record molt bonic. Em vaig sentir molt còmoda al programa de remugants. A nivell científic, em va proporcionar una formació excel·lent i em va preparar per afrontar reptes professionals.
L’ambient era acollidor, força familiar i autèntic. L’atmosfera combinava professionalitat i proximitat, fent-ne un lloc ideal per aprendre i créixer. Amb els anys, encara he valorat més haver format part d’aquest programa.

Fins a quin punt creus que el teu pas per l’IRTA t’ha ajudat professionalment?
Moltíssim —al 100%. Em va proporcionar la formació que necessitava i em va obrir la porta a la meva posició actual. Com he comentat abans, la relació entre l’IRTA i bonÀrea va ser clau per conèixer el sector i acabar aconseguint el meu lloc de feina.

Mirant enrere, què valores més de tot el que has après?
La capacitat d’afrontar reptes i trobar la manera més eficaç de resoldre’ls.

Quins creus que són els principals reptes del sector avui dia?
Alguns dels reptes clau del sector inclouen la modernització i la digitalització, la tecnificació i la professionalització, i la necessitat d’un enfocament més analític.
Però, sincerament, per a mi el més important és creure en la recerca i la innovació. Encara hi ha una resistència significativa dins del sector, i costa que les empreses s’hi comprometin plenament. És un procés de progrés gradual, però essencial per al desenvolupament futur de la indústria.

De què estàs més orgullosa en la teva feina? I quin consell donaries a algú que vulgui seguir el teu camí?
Procuro treballar amb humilitat, sempre amb l’objectiu de contribuir a la recerca i la innovació a la meva manera. Canviar certes dinàmiques dins d’una organització tan gran no és fàcil, però és un repte apassionant. M’agrada el procés i em satisfà veure com els canvis positius van prenent forma amb el temps.
A aquells que considerin seguir un camí similar, els diria que la part més important d’un doctorat és el viatge en si mateix. És una experiència d’aprenentatge molt enriquidora que, generalment, aporta recompenses tant professionals com personals a llarg termini.