A Catalunya hi ha més de mig miler d’estacions depuradores urbanes (EDAR), que netegen les aigües residuals del 97% de la població. Aproximadament la meitat dels seus residus secs, també anomenats fangs, llots, o biosòlids, són aptes per a fertilitzar conreus. Fins fa poc temps hi havia incertesa sobre si aquests productes orgànics són tan adequats com els d’origen ramader. També, es posava en qüestió si la concentració de metalls que aporten al sòl limitaria la sostenibilitat de la seva aplicació. Uns dubtes que el projecte demostratiu FANGS, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha contribuït recentment a esvair. Ara, FANGS s’obre a assumir un nou repte: analitzar la presència al sòl, fruit d’aquest tipus de fertilització, de microplàstics i components orgànics persistents, així com la seva influència sobre la microbiota de la terra. L’objectiu és assegurar que la fertilització amb fangs d’EDAR s’adapti a les normatives que venen.
“Hi ha noves reglamentacions, esborranys de directives europees, que regulen la presència d’aquestes substàncies al sòl i que poden afectar l’aplicació dels llots al sector agrícola”, adverteix en aquest sentit Francesc Camps, responsable de FANGS i investigador del programa de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA.
És una qüestió que s’ha discutit aquesta setmana en una jornada a Mas Badia, on Camps ha presentat els resultats de FANGS davant unes 50 persones, entre les quals representants de les principals empreses gestores de biosòlids de Catalunya, així com de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Agència de Residus de Catalunya.
“Hem intercanviat idees i opinions de cara al futur, i des de l’IRTA hem explicat que podem mesurar la presència de microplàstics i altres components al sòl. Això és perquè acumulem dades de més de 25 anys fruit de dos assajos experimentals a Mas Badia, que ja han fet possible el projecte FANGS. Ni a l’estat espanyol ni al sud d’Europa hi ha estudis tan a llarg termini ni amb tanta precisió, rigorositat i fiabilitat. És una informació molt valuosa, que genera interès i que ens permetrà fer aquestes noves investigacions”, detalla Camps.
Per què usar biosòlids?
Hi ha tres motius que fan adequat l’ús de llots d’EDAR en la fertilització orgànica dels cultius. Primer, la necessitat de mantenir els nivells de matèria orgànica als sòls agrícoles a llarg termini. Segon, que els fangs tenen molt de valor com a matèria orgànica i molta capacitat fertilitzant, perquè presenten unes característiques similars a les del purí de porc, que és el que s’utilitza tradicionalment. I tercer, un motiu econòmic: són més barats per als agricultors que no disposen de dejeccions ramaderes a la seva explotació.
Fins ara, el projecte FANGS ja ha contribuït a esvair alguns dubtes amb relació a l’ús dels llots d’EDAR, els ha posat en igualtat de condicions amb altres subproductes orgànics molt usats per a la fertilització de conreus i ha ajudat a actualitzar criteris i pautes per a la seva sostenibilitat en l’aplicació agrícola. “Els resultats que hem obtingut han posat en valor l’economia circular dels fangs d’EDAR i han demostrat la seva capacitat com a fertilitzants en agricultura”, remarca Camps, ja preparat per continuar investigant-hi.
Per a més informació sobre el projecte FANGS, consulteu aquest enllaç de RuralCat.
Activitat finançada a través de l'Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
