L’IRTA ha organitzat unes jornades en les que s’ha reflexionat sobre el sistema agroalimentari català i la sostenibilitat futura

Experts han debatut en grups de treball sobre residus, aigua i sobirania alimentària, detectant possibles dinàmiques de transició

El sistema agroalimentari actual a Catalunya s’enfronta a diferents reptes que amenacen la seva sostenibilitat mediambiental, econòmica o social. Les dinàmiques de transició són una bona metodologia per a fer front a la situació, i és per això que l’IRTA ha promogut unes jornades de reflexió amb el títol “Dinàmiques de transició per a un món més sostenible” que han tingut lloc els dies 1, 2 i 3 de febrer al Palau Macaya de Barcelona i que poden ser el punt de partida per, juntament amb altres estaments i iniciatives, explorar i accelerar nous escenaris.

Les sessions han tingut tres grups de treball temàtics: residus, aigua i sobirania alimentària que han arribat a diverses conclusions, entre les quals destaquen:

• La necessitat d’aconseguir un sistema agroalimentari competitiu en una economia global que tingui un efecte positiu per al medi ambient i per a la societat, on els productors tinguin un paper destacat i valorat. En alguns casos això implicaria un canvi en els sistemes productius, i caldrà crear espais de treball conjunt entre l’administració, els productors i els proveïdors de noves tecnologies per tal de fomentar aquesta transició.
• La necessitat de reconnectar a productors i societat tant en coneixement com en temes d’economia col·laborativa (cadenes de comercialització més curtes, cooperatives de consumidors, nous models de negoci) i aplicar en tota la seva amplitud el concepte d’economia circular, la qual cosa implica potenciar una nova categoria de consumidors responsables, on el malbaratament és considerat com una oportunitat que té una funció més enllà de la caritativa.
• És necessari definir quina relació ha de tenir el nostre país amb l’aigua, definint prioritats i una relació més clara entre tots els estaments que competeixen per a donar un ús productiu a aquest recurs tan escàs.
• De cares a augmentar el nivell de sobirania alimentària del nostre país, i per fer el consum de proteïnes més mediambientalment sostenible, caldria anar cap a la utilització de noves fonts de proteïna per a l’alimentació animal i humana (insectes, productes del mar, etc.) o noves matèries primeres (algues). Cal investigar sobre la utilització de fibres artificials en pinsos.
• La necessitat de realitzar més recerca i transferència sobre conreus i ramaderia d’alt valor i disposar de bancs de llavors (o d’embrions) de cultius de major valor econòmic. La sostenibilitat del sistema agroalimentari català depèn de la seva capacitat de crear llocs de treball en el territori i d’impulsar negocis competitius internacionalment, així com del foment de la diversitat i la seva capacitat de donar resposta a les necessitats de consumidors de perfils molt diferents.
• Educar als consumidors per a l’adopció d’estils de vida saludables i per a que puguin prendre decisions informades en el moment de la compra que contribueixin positivament a la seva salut.

Les jornades han servit per conèixer les metodologies de la “Teoria de la Transició” i han estat conduïdes pels investigadors del DRIFT (Dutch Research Institute for Transitions) Derek Loorbach i PJ Beers.

La sessió de dimecres va servir per conèixer a nivell conceptual aquesta teoria i la seva aplicació al sistema agroalimentari. Segons els investigadors del DRIFT, per tal d’assolir un sistema sostenible és necessari iniciar dinàmiques de transició enfocades cap a un nou sistema, el que implica sovint canvis disruptius. En aquest sentit, han explicat quina és la metodologia per gestionar amb èxit aquesta transició no lineal.

Els sistemes es converteixen en insostenibles perquè són tancats i no s’adapten als canvis, i això provoca inestabilitat. El DRIFT proposa fer una recerca analítica, avaluativa i experimental a través de la qual cal identificar qui contribueix a la transició, els rols dels actors, governs, etc. L’objectiu és crear un espai on es qüestioni el sistema i es dissenyin alternatives. Crear un espai físic, una xarxa per conèixer el problema abans d’implementar la solució. Cal deixar de preguntar-se si “estem fent les coses bé” per passar a qüestionar-se si “està bé el què estem fent?”.

A través de la participació i l’experimentació en múltiples fases i nivells, tenint en compte les accions a llarg i curt termini, basant-se en la crítica i la reflexió entorn als problemes estructurals del sistema, es crearan les condicions que contribueixin a la transició.

La jornada ha aplegat representants rellevants dels estaments directament implicats en el nostre sistema agroalimentari: membres destacats de l’administració catalana, de les seves universitats i centres de recerca, associacions empresarials, ONGs i sindicats. El dia de la cloenda, la Hble. Sra. Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Meritxell Serret va dirigir una reflexió a l’audiència i va cloure les jornades el Director General de l’IRTA, el Dr. Josep M. Monfort.