Com es poden optimitzar els sistemes biològics combinant ciència, tecnologia, sostenibilitat, regulació i necessitats del mercat per construir una agricultura i una ramaderia més competitives, resilients i sostenibles? El director general de l’IRTA, Josep Usall, va abordar aquesta pregunta a la taula rodona «La optimización de los sistemas biológicos», celebrada el dimecres 28 d’octubre dins del VI Congrés Nacional d’Enginyers Agrònoms.
El congrés se celebra a València del 27 al 30 d’octubre a la Ciutat de les Arts i les Ciències i reuneix professionals, empreses, administracions, investigadors i professors per analitzar què està canviant al sector i quin paper hi ha de tenir l’enginyeria agronòmica.
Juntament amb Usall, hi van participar Alberto Herranz, director d’Interporc; Fernando J. Burgaz, president de la Fundación Foro Agrario; Ana Quiñones, de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), i Bibiana Rodríguez Sendón, subdirectora general de Mitjans de Producció Agrícola del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
L’aportació de l’IRTA al debat es va centrar en com transformar el coneixement científic en solucions pràctiques per al sector agroalimentari. La clau és integrar la genètica, la intel·ligència artificial, la digitalització i la sostenibilitat per guanyar competitivitat i resiliència en els sistemes de producció, perquè cap d’aquestes eines funciona per separat. La genètica, per exemple, pot donar cultius més resistents a la sequera i menys dependents d’insums, però només és efectiva si es combina amb l’agronomia, la nutrició, la sanitat i les dades.
Un dels eixos és el pas de l’agricultura de precisió a la predictiva: de mesurar a anticipar malalties, necessitats nutricionals, riscos climàtics o la demanda del mercat. La intel·ligència artificial dona a l’agricultor més capacitat per decidir, des del seguiment dels arbres i el reg fins a la planificació de l’empresa.
Tot plegat implica canvis en la recerca, que passa de disciplines separades a reptes globals i es mesura cada cop més per l’impacte en el sector, i en la professió, que necessitarà perfils capaços de connectar biologia, dades i sostenibilitat. El repte dels propers anys és innovar més de pressa i fer que el coneixement arribi abans al camp i al mercat.
