IRTA (Albert Gurri)

El blat dur és un cereal àmpliament utilitzat en la conca Mediterrània per elaborar la pasta, cuscús, sèmola i altres productes. Es tracta d'una espècie conreada principalment en secà, amb precipitacions molt irregulars, de manera que els rendiments són també molt variables.

El blat dur va ser domesticat fa uns 10.000 anys a la zona compresa entre l'antiga Mesopotàmia i el golf Pèrsic, i va anar avançant d'est a oest fins a arribar a la península Ibèrica fa uns 7.000 anys. En aquest "viatge", la natura i els agricultors van anar seleccionant i millorant les varietats, adaptant-les a les condicions climàtiques de cada zona.

Amb l'arribada de l'anomenada 'Revolució Verda' a mitjans del segle passat es van desenvolupar varietats molt millorades pel que fa a la seva productivitat i també molt uniformes, el que va fer que els agricultors les adoptessin massivament i va provocar el declivi de les varietats locals, portant al seu abandonament progressiu i a cultivar-les de forma gairebé testimonial.

No obstant això, aquestes varietats posseeixen caràcters genètics molt interessants que poden ser incorporats a les varietats modernes perquè els confereixin millors aptituds davant de la sequera, malalties, etc., característiques molt interessants per les condicions de cultiu actuals i futures de la conca mediterrània.

Per a això és necessari caracteritzar les varietats locals mediterrànies a fi de poder determinar la presència dels al·lels interessants que puguin ser incorporats a les varietats comercials habitualment utilitzades. Aquesta ha estat l'objectiu del treball dels investigadors de l'IRTA i de la Universitat de Cornell (USA), detectar al·lels i els seus marcadors moleculars associats per a aquests caràcters d'interès, que permetin desenvolupar varietats de blat dur adaptades a escenaris de canvi climàtic (pluviometria irregular i augment de les temperatures).

A partir d'una col·lecció de 172 varietats locals de blat dur els investigadors de l'IRTA i de la Universitat de Cornell van identificar 245 associacions entre regions genòmiques i caràcters d'interès comercial com el rendiment i els seus components, la fenologia del cultiu o la producció de biomassa. En un estudi posterior, el mateix equip va demostrar que les diferències observades entre les varietats locals de la mediterrània oriental (major nombre d'espigues i de grans per unitat de superfície i major durada de l'ompliment del gra) i occidental (cicle més llarg a floració i grans més pesats), tenen un fonament genètic a causa de la major freqüència de marcadors genètics associats a cadascuna d'aquestes característiques segons la zona d'origen de les varietats.

Aquesta investigació de l'IRTA i la Universitat de Cornell ha permès identificar marcadors útils que podran ser usats pels milloradors per augmentar els rendiments de les varietats de blat dur en ambients mediterranis.