L’IRTA ha reunit una quarantena de professionals, investigadors i representants d’empreses i administracions en la 1a Jornada de Sostenibilitat del sector agroalimentari, dedicada enguany al present i futur del biogàs i la gestió dels digestats. La trobada, celebrada a l’Institut d’Estudis Catalans, ha posat de manifest que la digestió anaeròbia i la valorització dels residus orgànics són peces clau per reduir emissions, avançar cap a la neutralitat climàtica i impulsar la bioeconomia circular.
La jornada s’ha estructurat en tres blocs temàtics: la gestió d’entrades i optimització del procés, la innovació en el tractament dels digestats i la valorització del biogàs, i la sostenibilitat i acceptació social de les plantes.
La investigadora de l’IRTA Belén Fernández ha obert la jornada destacant la importància de conèixer bé les característiques i la biodegradabilitat de cada residu abans d’entrar al digestor. Segons ha explicat, “no tota la matèria orgànica és biodegradable, i un bon dimensionament de la planta depèn de saber quin rendiment real es pot esperar de cada substrat”.
Fernández ha presentat exemples de projectes desenvolupats per l’IRTA per millorar la viabilitat del procés, com l’aplicació de tractaments tèrmics, sistemes de caracterització en línia amb sensors MIR o estratègies per evitar toxicitats que poden frenar la producció de metà. També ha subratllat que el biometà és cada vegada més competitiu i que pot substituir el gas natural en xarxa o ser utilitzat com a combustible en mobilitat pesada.
A la primera taula rodona, moderada per l’investigador de l’IRTA Víctor Riau, representants de l’Agència de Residus de Catalunya, Energi, la Universitat de Barcelona i el grup Sorigué han debatut sobre els reptes normatius i tecnològics del sector, destacant la necessitat de garantir la qualitat dels sustrats i reforçar els mecanismes de sostenibilitat i traçabilitat.
El segon bloc ha començat amb la presentació de Míriam Cerrillo, investigadora de l’IRTA, que ha exposat les principals línies d’innovació en la gestió del digestat. Ha destacat que la fracció líquida continua essent la més complexa de gestionar i que la recerca actual aposta per recuperar nutrients (com nitrogen o fòsfor) mitjançant tecnologies com l’obtenció d’estruvita, concentrats d’amoni o bioproductes com bioestimulants i biopesticides.
Cerrillo ha explicat l’exemple del projecte Wes4Soil, on l’IRTA investiga sistemes bioelectroquímics per capturar amoni i transformar-lo en productes d’alt valor agronòmic. També ha remarcat la importància dels assajos agronòmics de llarga durada per validar l’eficiència d’aquests nous fertilitzants i monitorar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, inclosos el metà i l’òxid nitrós.
La taula rodona, moderada per la professora de la UPC Ivet Ferrer, ha comptat amb experts de Segalés, Naturgy, la UAB, Fertinagro i l’IRTA. S’hi ha posat en relleu que el digestat encara té un gran recorregut i que “el repte principal és que es conegui i s’entengui com un recurs”, tal com ha indicat l’investigador de l’IRTA Francesc Domingo.
El tercer bloc ha abordat la necessitat de garantir que el desplegament del biogàs sigui sostenible des del punt de vista ambiental i territorial. Els participants han coincidit que el sector està en un moment de canvi de paradigma i que cal avançar cap a models de planta més eficients, integrats amb la ramaderia i alineats amb la transició energètica.
Entre les idees més destacades, s’ha remarcat la importància de regular millor la qualitat dels sustrats que entren a les plantes, la necessitat de disposar de bases de dades públiques sobre residus i potencial de valorització i el paper clau de la innovació per minimitzar impactes i millorar la percepció social.
La jornada ha conclòs amb un missatge compartit: el biogàs i el biometà són una oportunitat estratègica per al sector agroramader català, però cal continuar invertint en recerca, innovació, normatives clares i models territorials equilibrats. L’IRTA, juntament amb universitats, empreses i administració, continuarà treballant per impulsar un model de gestió de residus que generi energia renovable i recursos agronòmics, i que contribueixi a la neutralitat climàtica.
