Els últims tres anys, Georgina Alins i Maite Martínez Eixarch, investigadores de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), han liderat, respectivament, els projectes AgriRegenCat i AgriCarboniCat, tots dos finançats a través del Fons Climàtic de la Generalitat. Són dos ambiciosos projectes de recerca i innovació que exploren com aplicar les tècniques de l’agricultura regenerativa i de segrest de carboni a Catalunya. A finals d’any presentaran les seves conclusions, i ja ens avancen que necessitaran continuar investigant, alhora que recorden que, en l’actual situació de canvi climàtic, l’agricultura no té més opció que ser sostenible ambientalment. Mentrestant, han fet diverses accions de divulgació científica i sensibilització, com l’edició d’un conte, La Rita i el millor pa del món, que es va presentar per Sant Jordi.

Què vol dir, exactament, agricultura regenerativa?  

Georgina: És un tipus d’agricultura que, com totes, té l’objectiu de proveir aliments per a la població, i la seva forma de fer-ho és posant el focus en el sòl i en la seva capacitat de beneficiar-nos o, dit tècnicament, de proveir-nos serveis ecosistèmics. Un d’aquests beneficis és la biodiversitat, és a dir, la diversitat d’organismes vius.

Maite: Els microorganismes i els organismes invertebrats que viuen dins o fora del sòl són la base de la xarxa tròfica, de la cadena alimentària. Afavoreixen la biodiversitat i fan funcions essencials per a la salut del sòl, com el reciclatge de nutrients i el manteniment d'una estructura porosa que millora la capacitat de retenció de l'aigua. Després de molts anys d’agricultura intensiva, i amb l’agreujant dels efectes del canvi climàtic, molts sòls estan degradats i tenen menys biodiversitat, i això pot comprometre el futur de l’agricultura. A més, uns sòls més sans poden retenir, o segrestar, més carboni de l’atmosfera i, per tant, reduir els gasos d’efecte hivernacle.

"Després de molts anys d’agricultura intensiva, i amb l’agreujant dels efectes del canvi climàtic, molts sòls estan degradats i tenen menys biodiversitat, i això pot comprometre el futur"

Quines són les pràctiques més característiques de l’agricultura regenerativa?

Georgina: Doncs depenen molt del cultiu, de les condicions i dels problemes que vulguem solucionar. Per exemple, en sòls molt degradats, primer posem el focus a entendre quines pràctiques agràries han produït aquest procés de degradació. Després busquem les solucions que tècnicament, econòmicament i ambientalment són més escaients. Podríem dir que l’agricultura regenerativa és molt personalitzada, que depèn molt del context. Però, bàsicament, parlem de dos tipus d’actuacions: protegir el sòl i promoure la biodiversitat.

Com es concreten?

Georgina: Hi ha algunes pràctiques agràries que caracteritzen l’agricultura regenerativa. Per exemple, el no llaurat del sòl o la minimització del llaurat. O els cultius de cobertura, és a dir, plantes que se sembren per protegir el sòl, millorar-ne la fertilitat i la biodiversitat, evitar l’evaporació de l’aigua i controlar les anomenades males herbes o les plagues. També, és una pràctica regenerativa utilitzar la fertilització orgànica en lloc de la mineral, així com la inclusió dels animals, des d’ovelles fins a ases o gallines.

Perquè sigui regenerativa de debò ha d’incloure també els animals? 

Georgina: No necessàriament. La inclusió d’animals ha de ser provocada per una necessitat real; és a dir, cal que la pastura d'aquests animals sigui la solució més adequada per a la terra. I no es pot fer de qualsevol manera. La seva introducció també podria provocar una compactació del sòl i, per tant, una disminució de les propietats beneficioses. Cal molt de coneixement i un suport tècnic al darrere. 

I com diferenciem l’agricultura regenerativa de l’ecològica?

Georgina: L’agricultura ecològica té el seu origen entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquell moment, se centrava a mantenir i millorar la fertilitat del sòl. A l'inici l'anomenaven agricultura de l’humus, després se la va anomenar agricultura orgànica i hi ha molts països que continuen anomenant-la així, per la concepció del sòl com a organisme viu.

(...)

Georgina: Però l’agricultura ecològica ha anat evolucionant fins que, en el moment actual, hi ha una sèrie de normatives molt estrictes, que donen garanties als consumidors, però que han perdut bona part de l’esperit inicial de protegir el sòl, que ja no és el focus d’aquestes regulacions. Hem de tenir en compte que, per a produir un centímetre de sòl que permeti el creixement de les plantes, es triguen mil anys. En aquest sentit, l’agricultura regenerativa recupera la mirada que tenia l’agricultura ecològica al principi, però és més flexible, perquè no hi ha normativa. Per tant, pots adaptar les solucions tècniques amb més llibertat.

La llibertat d’aplicar de manera molt personalitzada determinats productes fitosanitaris que no estan permesos en agricultura ecològica? 

Georgina: En agricultura ecològica hi ha una llista de productes fitosanitaris i fertilitzants que es poden aplicar. En el cas de Catalunya, és una llista de compliment obligat per als països que estan a la Unió Europea. Si el producte no és a la llista, no el pots aplicar. En el cas de l’agricultura regenerativa, no hi ha cap regulació escrita. Òbviament, això té els seus inconvenients, perquè qualsevol pot dir que fa regenerativa. Fins ara, el que hi ha són recomanacions tècniques que venen de l'àmbit científic. I, justament, nosaltres estem veient, des de Catalunya, quines tècniques són aplicables en cada cas específic.

“L’agricultura regenerativa recupera la mirada que tenia l’agricultura ecològica al principi, però és més flexible, perquè no hi ha una normativa”

El concepte de regeneració ve a substituir el de sostenibilitat?

Maite: No ben bé. Sostenibilitat vol dir que allò que fas et permet garantir la permanència. Si parlem de sostenibilitat ambiental, vol dir que puguis mantenir les funcions ambientals. Si és econòmica, que puguis garantir la teva producció. I regeneració fa referència a recuperar els processos perquè la sostenibilitat sigui possible a tots nivells.

És un pas més?

Georgina: Sí.

Maite: L’agricultura regenerativa és una eina per a garantir la sostenibilitat davant les amenaces globals, com el canvi climàtic. 

I la sobirania alimentària?

Georgina: La sobirania no la podem contemplar sense que la ciutadania revisi els seus hàbits alimentaris. És impossible que tothom mengi tanta proteïna d’origen animal, perquè en general no ens cal, i el planeta no ho pot suportar. Actualment, tenim uns desequilibris nutricionals inassumibles a escala planetària. Ens cal redistribuir la riquesa planetària. 

Però les pràctiques regeneratives poden fer que depenguem menys de recursos externs?

Georgina: No necessàriament, però hem d’anar cap aquí. Per exemple, si proposem l’ús de fertilitzants orgànics en lloc de minerals, perquè tenen un impacte menor, doncs hem de mirar que no vinguin d’un altre hemisferi! Perquè, si és així, em pregunto fins a quin punt això es pot considerar regeneratiu. La major part de gasos d’efecte hivernacle provenen dels transports de mercaderies. No podem perdre de vista el context. 

“L’agricultura regenerativa és una eina per a garantir la sostenibilitat davant les amenaces globals, com el canvi climàtic”

Teniu més de dos milions i mig d’euros per demostrar, en tres anys i mig, que a Catalunya l’agricultura regenerativa és bona per al medi ambient i per a la butxaca dels productors...

Maite: El nostre objectiu és saber quines pràctiques regeneratives es poden aplicar i adaptar al context específic català i quin és el seu efecte en la qualitat del sòl, la biodiversitat i la producció. 

Podem considerar que encara són pràctiques minoritàries?

Georgina: De mica en mica, es van estenent. Hi ha més confiança i es va veient quines funcionen bé i quines no tant. I es van desenvolupant tecnologies que permeten la seva adaptació i aplicació. Per exemple, les pomeres cada vegada són menys dependents de la fertilització mineral i usen més la fertilització orgànica. 

Recentment, els companys del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) han presentat resultats positius d’un estudi sobre agricultura regenerativa a Catalunya. Coincidiu amb aquests resultats?

Georgina: Efectivament, hi ha algunes pràctiques agràries regeneratives que estan donant uns resultats molt prometedors. També cal veure com els resultats poden variar en funció del cultiu i el context. I tenim evidència científica de totes dues coses. Això és important, perquè un cop identifiquem les pràctiques que no són tan avantatjoses en determinats cultius, podem buscar-hi solucions que siguin regeneratives.

Ens en poseu algun exemple?

Maite: En el cas dels arrossars, hi ha una pràctica que consisteix a introduir períodes d’assecatge als camps, de manera que no estiguin inundats tot l’any. Doncs estem veient que aquesta pràctica és beneficiosa per a la lluita contra el canvi climàtic, perquè permet reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, de metà concretament, de manera molt efectiva. Però, en canvi, redueix la biodiversitat d’espècies aquàtiques als arrossars, com els cullerots, o capgrossos, que són les larves dels amfibis. També, es perd població d’alguns invertebrats.

(...)

Maite: Això vol dir que la implementació d’aquesta pràctica s’ha de considerar en funció del context concret. En algunes zones pot anar molt bé, però en d’altres no, perquè s’ha de prioritzar la biodiversitat. Per tant, ens cal tenir criteris a escala de paisatge que ajudin a prendre decisions sobre què prioritzar.

Georgina: Un altre exemple són les cobertes vegetals en els cultius llenyosos. Si hi tenim sistemes de reg, la coberta vegetal és molt beneficiosa perquè protegeix el sòl de l’erosió, aporta matèria orgànica, i fa que tingui una capacitat de retenció d’aigua i de segrest de carboni molt més gran. A més, incrementa la biodiversitat, per la seva mateixa presència, però també perquè hi ha molts animals que s’alimenten de la coberta vegetal, i així potenciem tota la cadena tròfica. Però hi ha cultius llenyosos de secà en què, quan tenim sequeres molt extremes, la coberta vegetal competeix per l’aigua amb el cultiu. I aquí cal ser flexibles i, en anys de sequeres, reduir total o parcialment la coberta.

Maite: Són dos exemples de la gran complexitat del que estem investigant. Hem de generar molt de coneixement per poder afrontar aquesta complexitat i oferir diferents opcions en varis contextos. De fet, un dels objectius dels nostres projectes és tenir una bateria d’opcions regeneratives i saber on, quan i com aplicar-les. 

“Un dels objectius dels nostres projectes és tenir una bateria d’opcions regeneratives i saber on, quan i com aplicar-les” 

Necessitareu més temps.

Maite: Sí. Els canvis al sòl són molt lents, i necessitem molt de temps per a poder observar-los i confirmar-los. Tres o quatre anys és relativament poc. La nostra idea és continuar fent aquestes investigacions.

Abans la Georgina deia que els consumidors i consumidores som claus. Quin missatge doneu als adults i adultes, els qui comprem el menjar?

Georgina: Que necessitem consumir productes de temporada i de proximitat, per afavorir la salut de les famílies, la seva economia, i la del sector. La compra de productes de temporada i de proximitat evita el trasllat de mercaderies a llarga distància: Mengem cireres els mesos de maig i juny i no al desembre importades de l'hemisferi sud! També, ens cal revisar el consum de llegums i de fonts de proteïna alternatives: Intentem que la nostra dieta tingui el menor impacte ambiental possible.

Maite: Productes de temporada pot voler dir que han estat un temps guardats en càmeres, i està bé, perquè el més important és que s’hagin cultivat en el moment i el lloc que els correspon.

Georgina: Trobem carabassons al mercat els 365 dies de l’any! Si estem connectats amb el sistema agrari i amb els cicles de la vida, recuperarem de manera natural l’època de menjar carabassons, que és la primavera i l’estiu. I a l’hivern menjarem col, bròquil i bledes. A més, som privilegiats de viure en l’entorn Mediterrani, que ens permet obtenir molta varietat d’aliments durant tot l’any.

Els vostres projectes també es dirigeixen als infants a través del conte La Rita i el millor pa del món.  

Georgina: Volíem crear un projecte divulgatiu que arribés a la ciutadania. Durant les converses, va sorgir la idea de crear un conte per arribar a un públic diferent, els infants. Amb el conte, els expliquem que sembrem les llavors del blat a la tardor per tenir-lo a l'estiu. Que, per a cultivar, cal molta paciència i estimar el camp i el nostre sector agroalimentari. Els transmetem amor, respecte i empatia cap al món agrari, que ho troba a faltar, que sent incomprensió.  

Quina resposta ha tingut el conte?

Georgina: Doncs molt bona. Està agradant molt, a petits i grans. 

Quina idea voldríeu que els infants recordin d’aquí a uns anys, de La Rita i el millor pa del món?

Georgina: L’amor per l’agricultura. Que tinguin la il·lusió de menjar aliments de temporada, que gaudeixin de veure que arriben les primeres maduixes i cireres. I que sàpiguen que no podem tenir sempre de tot. Que entenguin que esperar i tenir paciència compensa. 

Tenir paciència és una part important de tota carrera científica. Georgina, al teu perfil de LinkedIn expliques que, des d’adolescent, pensaves que la ciència podia ajudar a combatre la fam, i que t’has endut algun desengany. Què et va portar a l’IRTA i a enfocar-te en l’agricultura regenerativa?

Georgina: La visió d’una adolescent sol ser apassionada, radical i, per qüestions d’edat, amb una alta dosi d’ingenuïtat. Amb els anys prens consciència de la complexitat de tot plegat, que sovint és força aclaparadora. Però, precisament per això, la passió per fer del nostre món un món millor no decau, sinó que segueix amb força. Fer recerca a l’IRTA per contribuir a desenvolupar i oferir solucions sostenibles, com l’agricultura regenerativa, és sense cap mena de dubte enfocar la ciència per reduir la fam al món.

Maite, en el teu cas, ets biòloga i fa dues dècades que ets a l’IRTA, a la Ràpita. Com han anat evolucionant les teves inquietuds com a investigadora? 

Maite: Des de que estic a l’IRTA que el meu interès passa per estudiar com optimitzar la relació entre l’agricultura i el medi ambient. Crec en uns agroecosistemes ben integrats en els sistemes naturals, que siguin un continu, de manera que la seva coexistència representi un benefici mutu en diferents termes: econòmic i de provisió d’aliments; de biodiversitat d’espècies; de qualitat de l’aigua i de l’aire i, evidentment, de mitigació del canvi climàtic. En els darrers anys aquesta relació està prenent molta rellevància gràcies a la conscienciació del sector, de la ciutadania i de les institucions públiques. Això fa que la nostra recerca pugui estar molt enfocada a entendre i afavorir aquesta relació entre producció d’aliments, mitigació del canvi climàtic i millora de la biodiversitat.

I com us imagineu el futur? Pot l’agricultura regenerativa contribuir al relleu generacional al camp?

Maite: Tant de bo sigui així. Jo desitjo que hi hagi explotacions amb molta diversitat de cultius i tècniques. I un sector molt professionalitzat, que se senti capaç i que tingui criteris tècnics per prendre les decisions tenint en compte l’agricultura regenerativa. Perquè una agricultura sostenible i respectuosa ja no és només un valor afegit: és la condició necessària per afrontar els escenaris de canvi climàtic que tenim al davant. No hi ha opció. Ens calen aquestes eines. M’imagino un avançar continu i conjunt entre el sector i l’àmbit tècnic i científic.  

“Sense sostenibilitat econòmica, el sector agroalimentari català s’enfonsa. Sense sostenibilitat ambiental, també”

Georgina: L’acompanyament tècnic és fonamental i això a l’IRTA ens diferencia. Tenim una forta connexió amb el sector i amb les administracions públiques, cosa que ens fa grans, forts i efectius. Penso que estem en el camí correcte, de treballar la sostenibilitat, tant econòmica com ambiental, que no es poden dissociar més: estem produint per damunt dels límits planetaris, i això no pot ser. Sense sostenibilitat econòmica, el sector agroalimentari català s’enfonsa i perdem sobirania alimentària. Sense sostenibilitat ambiental, també s’enfonsa, perquè ara tenim producció, però, en les pròximes dècades, la producció se’n ressentirà.