Els ciutadans europeus malbaratem més d’un terç dels aliments que comprem. Quan això passa, no només llencem menjar. També, aigua. Perquè produir allò que menja una persona europea en un sol dia comporta l’ús de 3.500 litres d’aquest recurs. Als Estats Units, la xifra és 1.000 litres més alta, ja que de mitjana els ciutadans nord-americans consumeixen més proteïna d’origen animal. I no és pas la gestió de les granges la que suposa més despesa d’aigua, sinó el cultiu dels cereals i farratges que alimenten aquests animals.
Unes dades que, en plena crisi climàtica, conviden a prendre consciència i revisar què mengem, què malbaratem i com produïm. N’ha parlat aquesta setmana l’investigador emèrit de l’IRTA Joan Girona en una trobada per celebrar els 25 anys del diari El Confidencial, que ha tingut lloc a Barcelona sota el títol De l’advertència a la trinxera: els experts parlen de com blindar infraestructures i salut davant del nou clima.
Durant l’acte, que ha comptat amb representants d’institucions catalanes i estatals, i d’empreses com Nestlé, Abertis o Veolia, Joan Girona, referent internacional en gestió de l’aigua en l’àmbit agrícola, i una figura clau dels projectes conjunts de recerca en aquest àmbit entre Catalunya i Califòrnia, ha advertit que “l’aigua és imprescindible per a produir aliments i, amb la nova realitat climàtica, és un recurs cada vegada més escàs”.
Precisament, un dels objectius científics estratègics de l’IRTA és optimitzar la gestió de l’aigua per a usos agrícoles.
Però, “encara que siguem molt eficients, probablement necessitarem més aigua per alimentar una població en creixement en l’àmbit regional i global”, ha explicat Girona.
Per tant, “ens haurem de plantejar com obtenim aquesta aigua, cosa que obligarà a prendre decisions polítiques sobre la gestió dels rius o la construcció de nous embassaments que no són fàcils”, ha afegit. En aquest sentit, l’aposta de l’IRTA és cap a una mirada holística i una governança col·lectiva de la gestió de l’aigua a Catalunya.
L’investigador emèrit de l’IRTA també ha vaticinat com canviarà el paisatge agrari català: “Molt probablement, aniran desapareixent els cultius de secà, perquè rebran cada vegada menys pluges de mitjana, i l’aigua regenerada ens podrà servir per salvar els secans del Penedès i els litorals”.
En episodis de tempestes com els que hem viscut recentment, la major part de l’aigua no queda embassada, i es preveu que aquestes pluges no compensaran els períodes de sequera, que seran cada vegada més habituals.
En la línia de l’aposta de l’IRTA per les aliances estratègiques i la innovació oberta, el director d’El Confidencial, Nacho Cardero, ha conclòs que “l’adaptació al canvi climàtic és impossible sense una col·laboració publicoprivada”.
Per la seva banda, la gerent de l’Àrea de Serveis Urbans i Manteniment de l’Espai Públic de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Frías, ha afirmat que les ciutats punteres del futur seran les que hagin integrat millor els canvis climàtics.
Finalment, el conductor de l’acte, el reconegut divulgador ambiental José Luis Gallego, ha remarcat que “el coneixement està en la ciència, la qual ens pot abastir de respostes sòlides respecte al que estem vivint”. Des de l’IRTA no hi podem estar més d’acord.
Investigador en Agronomia del reg
