Localitzat el gen de resistència a l’oïdi en presseguer
Un equip investigador del CRAG i de l’IRTA aconsegueix identificar amb precisió la regió del genoma on es troba la resistència a l’oïdi, una malaltia que afecta la producció del presseguer
A l’estudi s’han utilitzat creuaments interespecífics entre presseguer i ametller, dues espècies genèticament molt similars
Els resultats ja s’estan utilitzant en el programa de millora del presseguer de l’IRTA per obtenir noves varietats resistents i reduir l’ús de fungicides al camp
Un equip investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha localitzat el gen de resistència a l’oïdi en presseguer, una malaltia que causa grans pèrdues econòmiques i un notable impacte ambiental a causa dels fungicides necessaris per controlar-la. L’estudi, publicat a la revista científica Horticulture Research, també proporciona noves eines
moleculars que s’estan utilitzant per a desenvolupar i identificar varietats de presseguer resistents i aconseguir així una disminució en l’aplicació de fungicides durant la producció.
El préssec és un cultiu important especialment a les regions temperades, on el 2018 es van produir més de 24 milions de tones a nivell mundial, sent Espanya el quart país productor. Els cultius comercials de presseguer són susceptibles a la malaltia de l’oïdi, causada per un fong que infecta fruits, fulles i brots, afectant directament la qualitat del fruit i la capacitat de producció de l’arbre.
El fong causant de l’oïdi, anomenat Podosphaera pannosa, es pot controlar preventivament mitjançant fungicides, però l’aplicació d’aquests productes resulta molt costosa i perjudicial per l’entorn. Una alternativa ambientalment segura als fungicides és el desenvolupament de varietats de presseguer resistents a través de la millora vegetal, i els resultats del nou treball desenvolupat al CRAG proporcionen una valuosa informació per tal d’aconseguir un maneig integrat i més sostenible d’aquesta malaltia.
En busca del gen de resistència
«Abans d’aquest estudi, i gràcies a l’ús de creuaments interespecífics, havíem pogut localitzar un gen de resistència a Podosphaera pannosa procedent de l’ametller, una espècie genèticament molt similar al presseguer. Ara, gràcies a l’ús d’eines genòmiques com la seqüenciació massiva, coneixem amb molta més precisió la posició d’aquest gen i quina podria ser la seva funció», explica Iban Eduardo, investigador de l’IRTA al CRAG i líder del treball.
Donada la similitud genètica entre l’ametller i el presseguer, es poden obtenir híbrids fèrtils entre aquestes dues espècies, fet que l’equip investigador havia aprofitat per descobrir la resistència a l’oïdi en estudis
anteriors. Amb l’objectiu de localitzar de manera més precisa el gen de resistència, en el present treball van analitzar l’ADN de més de 700 híbrids i van identificar aquells que contenien una recombinació i, per tant,
aportaven informació útil. En aquests híbrids seleccionats es va avaluar la resistència al fong, cosa que va portar a obtenir una llista de 27 gens candidats dels quals se’n van estudiar les diferències entre l’ametller
i el presseguer, i se’n va examinar l’expressió a les fulles dels híbrids durant la infecció per part del fong. Mitjançant l’ús de totes aquestes tècniques, el gen anomenat RGA2 és el que més evidències va presentar per a ser el gen responsable de la resistència a l’oïdi.
De l’ametller al presseguer
Un cop localitzat el gen de resistència a l’oïdi procedent de l’ametller, aquest es pot introduir a les varietats comercials de presseguer a través de creuaments dirigits i seleccionant-lo posteriorment mitjançant l’ús de
marcadors moleculars. Actualment, ja s’han iniciat els creuaments en el programa de millora genètica del presseguer de l’IRTA, i el personal investigador està treballant per desenvolupar noves varietats resistents,
amb tots els avantatges econòmics i ambientals que representen.
«Els marcadors moleculars que hem descrit en aquest estudi ens estan servint per seleccionar els presseguers resistents d’entre totes les plantes resultants dels creuaments. També proposem utilitzar aquests programes de millora genètica per combinar diferents gens de resistència a plagues i malalties i augmentar així la durabilitat de la resistència i la sostenibilitat dels cultius», conclou Neus Marimon, primera firmant de l’article.