Anna Claret: «El que diem que comprem no sempre coincideix amb allò que acabem posant a la cistella»

COMPARTEIX

Anna Claret, investigadora de l’IRTA especialitzada en ciències sensorials i del consumidor, estudia com els gustos, les emocions i les experiències condicionen la nostra relació amb els aliments i el 26 de novembre participarà al VII Fòrum Carni, a Girona

De petita, Anna Claret ja era capaç de detectar el gust de meló que havia agafat l’aigua de la nevera o de notar petites diferències que passaven desapercebudes per a la resta de la família. Per això, la seva mare li deia sovint que, de gran, acabaria treballant en una empresa d’aromes. La veritat és que no anava desencaminada. Avui investiga per què ens agraden uns aliments i en rebutgem d’altres, què ens passa pel cap quan mengem i per què allò que diem que volem comprar no sempre coincideix amb allò que acabem triant. A l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), combina els mètodes clàssics d’anàlisi sensorial amb eines de neurociència que permeten estudiar les respostes fisiològiques, emocionals i conductuals dels consumidors. Una ciència que genera informació estratègica per a les empreses, ajuda a desenvolupar aliments més ben acceptats, millorar-ne el perfil nutricional i entendre com canvien els hàbits alimentaris. El pròxim 26 de novembre, Claret acostarà aquest coneixement al públic del VII Fòrum Carni, a Girona, amb dues experiències de tast. 

Recordes algun aliment que de petita detestessis i que ara t’encanti? 

La veritat és que no recordo cap aliment que detectés especialment. Sempre he estat molt oberta a tastar aliments diferents. De petita ja m’agradava provar coses noves i la meva mare em deia que, de gran, acabaria treballant en una empresa d’aromes. A casa, sobretot amb el pare, compartíem una sensibilitat especial per les olors i els gustos. Recordo que, si hi havia meló a la nevera, de seguida notava que l’aigua n’havia agafat el regust. Sempre he tingut aquesta curiositat per descobrir aliments i ampliar el que jo anomeno «la nostra biblioteca sensorial». Tots en portem una a dins, que anem construint amb les experiències al llarg de la vida. Quan viatjo, per exemple, m’encanta tastar els aliments més desconeguts. És una manera de continuar ampliant-la. 

Sembla que estaves destinada a estudiar els sentits. Tens un olfacte especialment entrenat? 

Suposo que tota la vida he estat entrenant-lo, gairebé sense adonar-me’n. Com deia, des de petita m’he fixat molt en les olors i els gustos, i sempre he tingut curiositat per entendre per què percebem els aliments com els percebem. Evidentment, la formació i els anys de treball en anàlisi sensorial també hi han contribuït. A l’IRTA treballem amb panells de degustadors entrenats, persones que aprenen a avaluar les propietats sensorials dels aliments d’una manera sistemàtica, com si fossin instruments de mesura. La percepció humana està influïda per molts factors, i per això necessitem diversos degustadors i un entrenament rigorós. Però, en el meu cas, aquesta curiositat també forma part de la vida quotidiana. M’agrada descobrir olors, textures i sabors que no coneixia. És un entrenament continu. 

Fins a quin punt decidim què ens agrada menjar? O és el nostre cervell qui decideix per nosaltres? 

En realitat, no és una cosa o l’altra. Som nosaltres qui decidim, però aquestes decisions estan influïdes per molts factors dels quals sovint no som conscients. Factors genètics, es experiències que hem viscut, la cultura, la relació que hem tingut amb els aliments, entre altres factors, condicionen el que ens agrada. Si de petits ens obligaven a menjar alguna aliment, potser encara avui ens genera rebuig perquè l’associem a una experiència desagradable. I també passa al contrari: hi ha aliments que ens desperten emocions positives perquè ens recorden moments feliços. El que ens agrada no depèn només de les característiques de l’aliment, sinó també de tot el que portem a la nostra motxilla d’experiències. 

O sigui, que el gust no és tan a la llengua com al cap. 

El gust comença a la llengua, on tenim els receptors dels cinc gustos bàsics: dolç, salat, àcid, amarg i umami. Però allò que percebem quan mengem va molt més enllà. Gran part del que anomenem «gust» depèn en realitat de l’olfacte, donant lloc al que anomenem flavor, però també percebem la textura, la temperatura o fins i tot del soroll quan masteguem. El cervell integra tota aquesta informació i la combina amb els nostres records i experiències. Per tant, el gust és només una peça del trencaclosques: és el cervell qui integra totes les sensacions que conformen l’experiència alimentària. 

Has investigat com el cervell combina el gust i les aromes. Què heu descobert? 

Durant una estada de recerca al Centre de Ciències del Gust i de l’Alimentació de Dijon, a França, vaig estudiar com el cervell integra el gust i l’olfacte per construir el flavor. Vam veure que les aromes poden influir en la intensitat amb què percebem determinats gustos. Per exemple, la vainilla, que és una aroma que associem amb aliments dolços, pot potenciar la sensació de dolçor sense afegir més sucre. Si n’afegim a un producte, podem aconseguir que ens sembli més dolç sense augmentar-ne la quantitat de sucre. De manera similar, en productes carnis, aromes associades a productes salats poden reforçar la percepció de salat i contribuir a mantenir l’acceptació del producte tot reduint-ne el contingut de sal. Això obre possibilitats molt interessants per desenvolupar aliments amb un millor perfil nutricional sense renunciar al plaer de menjar-los. 

El que diem que comprarem no sempre coincideix amb el que acabem posant a la cistella de la compra. Per què ens contradiem? 

Perquè les decisions alimentàries no són tan racionals com ens agrada pensar. Quan ens pregunten què compraríem, tendim a reflexionar i donar una resposta coherent amb els nostres valors, preferències o coneixements. Però en el moment de la compra també entren en joc factors més emocionals i menys conscients, com els hàbits, les associacions que fem amb determinats productes, el context o fins i tot l’estat d’ànim. Per això és tan important estudiar tant el que les persones diuen com el que realment fan. A més, no podem oblidar que les característiques sensorials continuen sent determinants: un producte pot ser molt saludable o sostenible, però si no agrada, difícilment formarà part de la compra habitual. 

I com podeu saber què sent una persona si ella mateixa no és capaç d’explicar-ho? 

Combinem metodologies molt diverses. Duna banda, grups de discussió, entrevistes o qüestionaris, que ens permeten entendre la part racional dels consumidors; i de  l’altra, utilitzem mesures biomètriques i neurofisiològiques, com el seguiment ocular, l’activitat electrodèrmica, la freqüència cardíaca, l’anàlisi de les expressions facials o l’electroencefalografia. Aquestes eines ens ajuden a captar respostes més espontànies o difícils d’expressar amb paraules. Ara bé, cap tècnica és infal·lible. Les emocions davant d’un aliment poden ser molt subtils, i cal interpretar les dades amb prudència. Per això és tan important combinar diferents metodologies. 

Recordes algun experiment de l’IRTA en què aquestes tècniques us hagin permès descobrir alguna cosa inesperada? 

Sí. En un estudi sobre la comunicació de la informació nutricional en envasos de pernil curat vam utilitzar tècniques de seguiment ocular per entendre com els consumidors llegien diferents sistemes d’etiquetatge. El més interessant va ser comprovar que la manera com es presenta la informació condiciona molt la seva interpretació. Amb alguns sistemes visuals que havíem desenvolupat, els participants trobaven la informació que necessitaven de manera ràpida i intuïtiva. En canvi, quan utilitzaven altres sistemes, sovint necessitaven consultar també la taula nutricional per completar la informació. Va ser un bon exemple de com aquestes tècniques ens permeten observar comportaments que els consumidors difícilment ens haurien explicat en un qüestionari. 

Diem que volem aliments saludables, sostenibles i respectuosos amb el benestar animal. Però què pesa més quan comprem carn? 

El preu continua sent un factor molt important, però no l’únic ni necessàriament el determinant. En el cas dels aliments, les característiques sensorials tenen un pes enorme. Un consumidor pot valorar positivament que un producte sigui sostenible, que respecti el benestar animal o que tingui un millor perfil nutricional, però si després no li agrada, difícilment el tornarà a comprar. També observem que les noves generacions estan cada vegada més sensibilitzades amb aspectes com la sostenibilitat, el benestar animal o la responsabilitat social de les empreses. El gran repte és entendre com aquests valors es combinen amb factors més immediats, com el preu, el gust i els hàbits de compra, que sovint acaben determinant la decisió final. 

La ciència pot ajudar-nos a menjar millor, però també pot influir en les nostres decisions. On poseu el límit? 

És important diferenciar la ciència del consumidor del neuromàrqueting. A l’IRTA estudiem com les persones perceben els aliments i la informació que reben per generar coneixement útil i rigorós sobre el comportament del consumidor. Tots els nostres estudis passen per un comitè d’ètica que n’avalua els objectius i els procediments. Aquesta informació ajuda empreses i administracions a prendre decisions estratègiques basades en evidències, ja sigui en el desenvolupament de productes, la comunicació o les polítiques alimentàries. El nostre objectiu no és decidir per les persones, sinó entendre-les millor perquè els diferents actors puguin respondre de manera més adequada a les seves necessitats i preferències. 

El 26 de novembre participaràs al VII Fòrum Carni, a Girona. Què hi descobriran els assistents? 

Farem dues experiències sensorials: un maridatge de pernil curat amb oli d’oliva i un tast de carn madurada maridada amb vi. A través d’aquests exemples, veurem com les combinacions entre aliments poden transformar la percepció dels aromes, els gustos i fins i tot les textures. És una manera d’acostar l’anàlisi sensorial a les persones que participaran al Fòrum i de recordar la importància de conèixer el consumidor quan desenvolupem nous productes. 

El lema del Fòrum és ‘Futur amb gust de carn’. Què significa per a tu? 

Significa mirar cap al futur de l’alimentació reconeixent la contribució del sector carni i el paper que la carn i els productes carnis tenen en la nostra gastronomia, cultura i economia. La indústria càrnia és i continuarà sent un sector estratègic per al territori, però ha seguir avançant en innovació, sostenibilitat i responsabilitat. Des de la meva perspectiva, el futur de la carn no depèn només dels avenços tecnològics o de la sostenibilitat. També cal entendre què esperen i valoren els consumidors per garantir-ne l’acceptació, la satisfacció i el gaudi. El repte és innovar de manera responsable, mantenint la qualitat, el sabor i la confiança dels consumidors. 

Després de més de vint anys investigant per què mengem el que mengem, què és el que encara et sorprèn de nosaltres? 

Que les persones continuem sent sorprenent diverses. Una mateixa informació o un mateix aliment poden ser interpretats de maneres molt diferents segons qui els rebi. Cadascú porta una motxilla d’experiències, records, hàbits, valors i creences que condiciona la seva manera de percebre els aliments i de prendre decisions. Entendre aquesta diversitat és precisament el que fa tan fascinant estudiar els consumidors després de més de vint anys de recerca. 

El VII Fòrum Carni se celebrarà el 26 de novembre de 2026 a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, organitzat per l’IRTA i Interempresas Media. La jornada reunirà professionals de la indústria, la recerca i les institucions per abordar la innovació tecnològica, la intel·ligència artificial i la confiança dels consumidors. 

PUBLICAT EL

19/11/2026

Personal relacionat

Subscriu-te a la Newsletter IRTA

L'actualitat de la nostra recerca i les properes jornades i cursos, directament al teu e-mail