El projecte demostratiu “Estratègies de cultiu en Noguer” ha permès avançar en el coneixement i la gestió integrada de la carpocapsa (Cydia pomonella) i l’apomyelois (Apomyelois ceratoniae), dues plagues que comprometen la qualitat comercial de les nous i la viabilitat del sector productor
El cultiu del noguer té potencial de creixement a Catalunya, però afronta diversos reptes que dificulten la seva competitivitat. Entre aquests, destaquen els danys causats per la carpocapsa (Cydia pomonella) i l’apomyelois (Apomyelois ceratoniae), dos lepidòpters que ataquen directament el fruit i poden provocar pèrdues econòmiques importants, ja que el mercat admet nivells molt baixos de defectes a les nous destinades a comercialització.
Per donar resposta a aquesta problemàtica, l’IRTA ha desenvolupat el projecte “Validació d’una estratègia en plagues prioritàries en el cultiu del noguer a Catalunya”, amb l’objectiu de millorar el control integrat d’aquestes dues plagues mitjançant la validació de coneixements i eines de seguiment i gestió adaptades a les condicions de producció catalanes.
El projecte neix en un context especialment complex per al sector productor de nous. D’una banda, el nombre de productes fitosanitaris disponibles per al control de plagues en noguer és limitat, especialment en el cas de l’apomyelois, per a la qual pràcticament no existeixen solucions específiques registrades. De l’altra, els productors han de competir amb importacions procedents de països com Xile o la Xina, on disposen d’un ventall més ampli d’eines de control.
Aquesta situació es veu agreujada per la dificultat d’identificar correctament les dues plagues. Els seus danys sobre les nous són molt semblants i, fins i tot per a personal especialitzat, distingir-ne les larves o determinar quina espècie ha provocat els danys no sempre és senzill.
Una de les línies principals de treball ha estat aprofundir en el coneixement de la biologia de les dues plagues i la seva relació amb les condicions climàtiques. L’equip investigador ha recopilat i analitzat dades obtingudes entre els anys 2019 i 2025 per descriure les corbes de vol dels adults i conèixer millor quan es troben actives les poblacions en diferents cultius hostes, especialment noguer i garrofer.
Els resultats mostren que, a la demarcació de Tarragona, l’activitat de les dues plagues s’inicia habitualment a principis de maig i es pot allargar fins a finals de novembre. També s’ha observat que l’apomyelois presenta una elevada dependència de les condicions ambientals i dels cultius hostes disponibles, fet que dificulta la predicció del seu comportament i posa de manifest la necessitat de continuar investigant aquesta espècie.
Un dels resultats més rellevants ha estat la validació de la posició òptima de les trampes de seguiment. Els assajos han demostrat que tant la carpocapsa com l’apomyelois es capturen amb molta més freqüència en trampes situades al terç superior de la copa dels arbres.
Aquesta troballa és especialment important perquè, fins ara, moltes trampes es col·locaven habitualment a la part baixa dels arbres. Segons els investigadors, aquesta pràctica podia donar una imatge distorsionada de la presència real de les plagues i dificultar la presa de decisions sobre els tractaments.
El projecte també ha validat l’aplicació en noguer dels models fenològics utilitzats per predir l’activitat de la carpocapsa. Els resultats indiquen que aquests sistemes ofereixen un bon nivell de precisió per anticipar l’inici dels diferents vols de la plaga.
Concretament, el model va predir correctament el primer vol en un 81,8% dels casos analitzats, mentre que l’encert va ser del 70,6% i del 76,5% en la previsió del segon i tercer vol, respectivament. Aquesta informació permet ajustar millor el moment dels tractaments i avançar cap a una gestió més eficient i sostenible.
Els estudis també han permès obtenir informació preliminar sobre la sensibilitat varietal als atacs d’aquests lepidòpters. Entre les varietats avaluades, Franquette va presentar el menor percentatge de fruits afectats, amb un 5,7%, mentre que la resta van registrar valors compresos entre el 20% i el 33%.
Tot i que els investigadors remarquen que cal continuar ampliant les observacions per confirmar aquestes tendències, els resultats apunten que la varietat podria ser un factor rellevant a l’hora de planificar noves plantacions i reduir la vulnerabilitat davant les plagues.
A més dels treballs de camp, el projecte ha reunit empreses, productors, representants de l’administració i experts en sanitat vegetal per identificar mancances i valorar noves alternatives de control. Entre les opcions analitzades destaquen els sistemes de confusió sexual, els bioinsecticides i les estratègies de control biològic, amb l’objectiu de reduir la dependència de les solucions químiques convencionals.
En conjunt, els resultats obtinguts proporcionen noves eines per millorar el seguiment el control de les principals plagues del noguer i contribueixen a reforçar la competitivitat d’un sector que, malgrat ser encara minoritari a Catalunya, presenta potencial de desenvolupament i una producció insuficient per cobrir la demanda actual de consum.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
