El projecte demostratiu HERBESREG detecta diferències significatives en les comunitats de males herbes segons el sistema de reg utilitzat
L’escassetat d’aigua associada al canvi climàtic està obligant el sector arrosser a buscar noves estratègies per garantir la sostenibilitat del cultiu. Amb aquest objectiu, l’IRTA, Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, ha impulsat el projecte demostratiu HERBESREG, que estudia com diferents sistemes de reg afecten les males herbes, el desenvolupament de la planta i, en última instància, la producció d’arròs.
«L’objectiu és generar coneixement que ajudi el sector a adaptar-se a un context de menor disponibilitat d’aigua, identificant estratègies de gestió que siguin viables tant des del punt de vista agronòmic com econòmic», explica Néstor Pérez, l’investigador del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA.
Els primers resultats obtinguts durant dues campanyes de camp consecutives mostren que les estratègies de reg tenen un efecte clar sobre la composició de les comunitats de males herbes presents als arrossars. Tot i això, aquest efecte no ha estat sempre el mateix entre anys, fet que indica que factors com les condicions climàtiques o el banc de llavors del sòl també juguen un paper important.
Un dels resultats més destacats és que el sistema de reg modifica quines espècies de males herbes esdevenen predominants. En el cas del mill (Echinochloa sp.), una de les males herbes que actualment genera més problemes al delta de l’Ebre i que presenta resistència a determinats herbicides, es va observar una presència especialment elevada a la sembra en sec, mentre que les estratègies amb inundació van dificultar-ne el seu desenvolupament.
Malgrat aquestes diferències en les males herbes, l’establiment inicial i el creixement de les plantes d’arròs no van mostrar variacions importants entre les diferents estratègies de reg assajades.
Les dades de producció obtingudes durant les campanyes de 2025 i 2026 mostren que el control químic continua sent una eina determinant per garantir rendiments elevats, independentment de l’estratègia de reg aplicada.
En general, les parcel·les tractades amb herbicides van obtenir produccions superiors a les parcel·les sense tractament. Els millors resultats es van registrar tant en el reg convencional com en l’estratègia d’assecat a meitat de cicle, que va assolir rendiments similars als del sistema tradicional quan es va combinar amb control químic.
Per contra, l’assaig va evidenciar el risc de combinar la sembra en sec amb l’absència de control de males herbes. Durant la campanya de 2026, una de les parcel·les gestionades sota aquest sistema i sense herbicides no va arribar a produir arròs collible a causa de l’elevada pressió de males herbes.
Segons l’equip d’investigació, aquests resultats indiquen que la gestió de l’aigua pot actuar com una eina complementària dins d’una estratègia de maneig integrat, però que, en les condicions actuals, no pot substituir per si sola les mesures de control de males herbes.
El projecte demostratiu HERBESREG forma part de les iniciatives de transferència de coneixement de l’IRTA orientades a donar resposta als reptes que planteja el canvi climàtic. El projecte busca proporcionar informació pràctica perquè agricultors i tècnics puguin prendre decisions fonamentades sobre la gestió de l’aigua, un dels recursos més crítics per al futur del cultiu de l’arròs.
Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
Investigador Ramon y Cajal en Agroecologia, conservació de la biodiversitat, serveis ecosistèmics i ecología darrossars
