Una jornada a Granollers ha reunit al voltant de 130 persones per a discutir sobre l’ús d’aquest recurs en l’agricultura, la ramaderia i la indústria
Els pròxims anys, la seva utilització serà ineludible en alguns punts del territori català
Potenciar l’ús de recursos no convencionals com la regeneració és un dels eixos de la transició hídrica del Govern, per evitar dependre exclusivament de la pluja
A Catalunya, l’escassetat d’aigua és un fenomen cada cop més recurrent, especialment a les conques internes, on el canvi climàtic se suma a la realitat territorial: Girona, Barcelona i el Camp de Tarragona aglutinen el 92% de la població, i s’hi consumeix el 30% de l’aigua disponible, la qual ha de servir per a garantir les demandes d’abastament urbà, agrícola i industrial. Mentrestant, a la part catalana de la conca de l’Ebre, els problemes d’escassetat són menys recurrents: hi resideix el 8% de la població i el consum d’aigua es destina majoritàriament a produir aliments.
En aquest context, i després del darrer episodi de sequera dels anys 2021-2024, l’IRTA està enfocant la seva estratègia científica i d’innovació a fomentar, d’una banda, la millora de l’eficiència de l’aigua en els usos agroalimentaris, i de l’altra, la governança col·lectiva de l’aigua per contribuir a optimitzar-ne la gestió.
També, desenes de professionals de diversos programes de recerca de l’organització treballen per potenciar, en totes les baules de la cadena agroalimentària, l’ús de l’aigua regenerada, és a dir, aigua urbana, o procedent de la ramaderia o la indústria alimentària, que, un cop depurada, es tracta per a tornar-se a utilitzar, en lloc de retornar-se directament als rius o al mar.
Quins conreus es poden regar regularment amb aigua regenerada? Pot servir per abeurar animals o netejar escorxadors? Quins riscos hi ha que transmeti malalties o propagui microplàstics? Cal fer canvis regulatoris? Són només algunes de les preguntes al voltant de l’ús, en tota la cadena agroalimentària, d’un recurs que serà ineludible en alguns punts del territori català al llarg de les pròximes dècades.
Per tal d’avançar amb una mirada holística, l’IRTA ha celebrat avui al Teatre auditori de Granollers una jornada que ha reunit al voltant de 130 persones, tant científics com, sobretot, representants d’administracions i empreses del sector agroalimentari i de l’aigua. L’objectiu, contribuir a estendre l’ús adequat de l’aigua regenerada en l’agricultura, la ramaderia i les indústries alimentàries.
“Ens trobem en una situació límit respecte al balanç entre l’aigua que necessitem i l’aigua de què disposem, cosa que ens obligarà a reutilitzar les aigües dues vegades o més abans de retornar-les al medi natural”, ha explicat Jaume Casadesús, coordinador de l’objectiu científic estratègic de l’IRTA centrat a optimitzar la gestió de l’aigua. “Aquesta jornada és diferent de les habituals, en què presentem projectes o resultats: el que volem és interactuar i generar debat entorn de l’aigua regenerada”, ha afegit.
La trobada ha acollit tres taules rodones que han girat al voltant dels reptes i oportunitats de l’ús de l’aigua regenerada en l’agricultura, la ramaderia i la indústria alimentària, i l’han inaugurat el regidor de Recursos Humans, Atenció a la Ciutadania, Medi Ambient i Espais Verds de Granollers, Francesc Arolas Pou, i el director general de l’IRTA, Josep Usall.
Arolas ha posat en relleu el projecte de Can Cabanyes de Granollers, on l’aigua que surt de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’aquest municipi del Vallès es regenera per a regar espais verds de la ciutat i per a la neteja viària: “Hem convertit en essencial un recurs que fins fa uns anys no contemplàvem”, ha destacat. El regidor ha animat els presents a la trobada a “continuar treballant i investigant cap a models de reutilització dels recursos de manera responsable i respectuosa amb el medi i amb la salut de les persones”.
“Tots sabem que tenim un problema estructural de disponibilitat d’aigua, i això no canviarà, a curt termini”, ha explicat Usall per la seva banda. “Optimitzar la gestió de l’aigua és un dels nostres actuals objectius científics estratègics, i hem entès que ho hem de fer amb una mirada transversal i contribuint a fomentar la governança col·lectiva, com reflecteix aquesta jornada”, ha afegit.
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actualment hi ha 24 estacions de regeneració públiques a Catalunya. El 2025, es van regenerar 53 hm3 d’aigua, equivalents al consum total del territori català durant dos mesos. És el doble d’aigua que es regenerava fa vint anys, i està per sota del rècord del 2023, quan en plena sequera es van regenerar més de 81 hm3 d’aigua.
Des de finals de 2024, el Govern de la Generalitat està desplegant una transició hídrica per garantir les demandes sense dependre exclusivament de les pluges. Es preveu, en l’horitzó del 2030, que un 70% de les demandes urbanes es puguin satisfer amb recursos provinents de la dessalinització i la regeneració.
El 2025, un 18% de l’aigua regenerada es va fer servir per al reg agrícola. A les granges i la indústria agroalimentària, els projectes de regeneració estan encara en fase de recerca o són minoritaris i, si és el cas, l’aigua es regenera en instal·lacions pròpies. En canvi, és més habitual que les aigües de la ramaderia o la indústria es reutiltizin per a usos que no requereixen tractaments de depuració més enllà dels físics, com les reixes o filtres.
“Els projectes d’aigua regenerada s’han d’ajustar a la particularitat de cada necessitat i territori, i alhora aquest recurs és una oportunitat que presenta molts colls d’ampolla que no només són científics i tecnològics, sinó també regulatoris, sanitaris, econòmics o socials”, ha subratllat Casadesús.
Alguns exemples: regenerar l’aigua d’EDAR de municipis costaners i usar-la per al reg en poblacions de terra endins pot suposar elevats costos de transport. L’aigua regenerada de les granges es podria utilitzar per a la seva neteja, però és més complex de fer-la servir per a abeurar els animals. I la de les indústries pot ser útil per a netejar les rodes dels camions, però la normativa de moment ho impedeix.
“A més, actualment la gestió de les aigües regenerades està directament relacionada amb el concepte d’Una sola salut (One Health). Igual que les dels rius, si les aigües regenerades no es tractessin adequadament, podrien tenir càrrega microbiana, així com microplàstics i altres contaminants emergents, com restes de productes industrials o de neteja. Això sí: avui disposem de tecnologies per a detectar-los, tractar-los i fer-ne seguiment”, ha detallat Casadesús.
L’IRTA aposta pel treball conjunt per a desencallar aquests colls d’ampolla i potenciar el bon ús de l’aigua regenerada a Catalunya.
Per tenir una mirada global de l’ús de l’aigua regenerada en tota la cadena agroalimentària, la jornada ha inclòs una ponència inaugural a càrrec d’Alessandro Gaetano Vivaldi, professor associat de la Universitat de Bari (Itàlia), que ha relatat la seva experiència en una regió on l’agricultura té molt de pes, i que també ha destacat altres projectes relacionats amb l’aigua regenerada, com els que es duen a terme a Califòrnia.
El professor ha volgut remarcar que l’ús de l’aigua regenerada s’ha de dissenyar de manera específica per a cada lloc concret i requereix una mirada multidisciplinària i un monitoratge continuat. Ha afegit que aquest recurs és rendible i, una vegada més, ha subratllat que aquest tipus de projectes necessiten un treball conjunt de tots els implicats, des de les administracions fins als usuaris finals, passant per les empreses i els instituts de recerca.
Així mateix, l’IRTA ha donat a conèixer KIC Water, una aliança paneuropea que vol abordar els reptes més urgents a què s’enfronten els ecosistemes d’innovació relacionats amb l’aigua.
